Com sorgeix el moviment?
Després de les municipals, en una reunió que tinc a Girona plantejo a l’executiva de federació la necessitat de fer les coses d’una altra manera, de baix cap a dalt. És llavors quan decideixo fer un tuit expressant aquesta voluntat de canvi. Immediatament rebo respostes i es produeix moviment a la xarxa. Un company crea l’etiqueta #congrésdesdebaix i tothom comença a fer-la servir. En poca estona som 50 persones al twitter i obrim una pàgina a facebook que el primer dia va rebre 300 adhesions.
Per què ho posa en marxa després de les municipals? Els resultats de les eleccions al Parlament tampoc van ser bons…
Sí, al novembre ja teníem la mosca darrere l’orella. Però quan veus que just després de les municipals s’obre el procés precongressual, veus que ha arribat el moment. Els partits polítics tenen una maquinària electoral i s’han de respectar els temps.
Ja han intentat fer canvis que no han estat escoltats…
Vam enviar una carta al president del consell nacional perquè en comptes d’aprovar un reglament tancat pel congrés de la tardor, es fes una proposta de reglament que es pogués esmenar. Així, haguéssim pogut proposar que el Congrés fos més obert i que hagués tingut fins a 2.000 delegats.
Quins altres canvis s’han de fer?
S’ha d’aconseguir que el PSC s’obri. El partit ha d’escoltar molt més la ciutadania i estar més atent a la gent i a les bases del partit. Si la gent no ens dóna suport, hem d’entendre per què i començar a fer les coses diferents per atendre aquestes demandes. Com que no es va aprovar la proposta de reglament estem intentant fomentar al màxim la participació entre les diferents delegacions, perquè malgrat hi hagi menys delegats, sí que hi hagi una participació molt més activa al congrés. El PSC ha agafat dinàmiques de deixar fer, sense una actuació proactiva dels representants que tenim en cada un dels òrgans de participació del partit. Volem canviar la passivitat que hi ha al PSC perquè la gent s’animi molt en el projecte i ens ajudi a millorar-lo.
Per què la majoria de militància és passiva?
Perquè quan un partit està al Govern i té responsabilitats, aquestes fan que el partit es dediqui a la gestió del Govern. Hi manquen espais de reflexió, d’autocrítica i on es pugui parlar més obertament, amb menys formalismes. És una inèrcia que s’ha anat agafant amb el temps. Fins ara no hi havia problemes perquè els resultats electorals eren correctes. En el moment que les coses comencen a anar malament, és necessari fer un nou plantejament i un canvi.
Estan en contacte amb la direcció del partit?
Sí, conec personalment a tota l’executiva nacional.
I què els hi diuen?
Que els hi sembla bé i que el procés precongressual està obert. Davant d’això hi hauran moviments dins el partit i aniran sorgint coses. Ens diuen que si volem fomentar la participació que ho fem, ho troben correcte. No hi ha cap obstacle.
S’han pres el moviment com una agressió?
Hi ha gent que és més receptiva i altres menys. No s’ho han pres com una agressió perquè des del primer dia hem explicat que volem canviar les coses perquè ara no funcionen. Els resultats de les municipals han fet que el PSC hagi deixat de ser un partit central i volem canviar les coses, no les persones. No diem qui ha de ser el líder perquè ja sorgirà al llarg de tot el procés precongressual.
I les diferents federacions?
Les diferents federacions a títol més local, han d’entendre aquest canvi. Ara mateix la direcció està en funcions, no es volen posar en res i no estan en condicions de donar directrius. Per això no els hi diran res però també hauria de sortir de motu propi, que aquí hi ha gent que es vol implicar.
Estaria disposada a liderar el PSC?
No, jo faig de portaveu del moviment. Ja sortirà qui el pugui liderar.
Dintre del moviment mateix sortirà qui ho lideri?
No hi ha ningú que es postuli per entrar a l’executiva després del Congrés. Ni hi ha cap intenció. No volem parlar de persones sinó de formes. En el moment que algú es postuli li traslladarem totes les peticions que haguem plantejat des de Congrés des de baix per tal que les tingui en compte en la seva proposta.
Estan en contacte amb els altres moviments crítics?
Ens hem trobat amb Nou cicle, Més PSC, 15 M Socialista, Esquerra Socialista, Per sumar Canviar i Vilafranca cat. Tota aquesta gent estan convidats a l’escola d’estiu que estem organitzant per d’aquí un parell de setmanes. Farem un sopar perquè els militants coneguin els diferents moviments per canviar el PSC. Hem sembla bé que posem en comú les nostres idees.
Com hauria de ser la nova direcció?
Receptiva a una manera de funcionar diferent a la que hi ha hagut fins ara. Comptant amb tothom i treballant de manera diferent perquè sinó la gent no se sent representada. Volem que surti una nova executiva que aconsegueixi que el PSC sigui trending topic a les urnes, el més votat i el referent d’esquerres a Catalunya.
A què atribueixen la davalla socialista?
El nostre electorat està desorientat, no sap què proposem. A més, també hi ha qui creu que la maquinària del partit, amb l’objectiu de guanyar les eleccions, ha passat per davant de l’objectiu primordial que ha de ser defensar les idees.
El PSC ha de tenir grup propi a Madrid?
No ho sé, això ho ha de decidir la militància al Congrés. Ara bé, tinc molt clar que la relació amb el PSOE ha d’estar condicionada als objectius que el PSC té per Catalunya. Independentment de tenir grup propi o no, perquè quan en vam tenir mai vam votar diferent. La meva opinió és que la relació amb el PSOE ha d’estar condicionada als objectius del PSC i el seu projecte de país per Catalunya.
Per què el PSC va dir no al fons de competitivitat? Per què vota diferent a Catalunya que a Madrid?
Aprovar aquella moció al congrés no implicava res jurídicament, no tenia cap valor jurídic. Sí que va tenir un gran valor simbòlic perquè es va fer visualitzar que el PSC votava contra els interessos de Catalunya però això no és veritat perquè aquella moció no tenia cap valor. El que s’ha de fer és tenir una relació diferent amb el PSOE, a vegades sents que no se t’escolta prou. Quan sents un company socialista que diu “nos hemos cepillado el Estatuto”, se’t gira l’estómac.
Com han de ser les relacions entre PSC i PSOE?
Necessitem un partit més sensible a aquella Espanya plural de la que parlava Zapatero el 2004. Determinades figures dins el PSOE espanyol no ho han representat, justament al contrari.
L’exconseller Castells va fer la primera conferència pública la setmana passada després d’haver deixat el Govern. Considera un error aquesta demora?
No, tot el que fa el conseller Castells ben fet està. És de les persones que més a servit a aquest país. Si un polític surt a parlar abans de les eleccions, el que diu té la meitat de valor. Si surt ara, tothom el respecta. Ara, fins i tot CiU ha dit que tenia raó.
Troba a faltar algú que assumeixi la responsabilitat de l’acció de Govern?
Ho porten els companys de Parlament i crec que ho fan el millor que poden. El Quim Nadal defensa el que ha de defensar del Govern anterior i actua com ha d’actuar ara que estem a l’oposició. No hi vull entrar.
Com valora l’actuació de Carme Chacón respecte Rubalcaba?
Cadascú juga les seves cartes. La Carme deu tenir clar que ara no deu ser el moment adequat per ser ella la candidata, per això li va cedir a ell el lloc i hem sembla un magnífic candidat. Té una capacitat i una cintura que al PSC ja l’haguéssim volguda.
Rubalcaba diu que té la recepta contra la crisi i fins fa dos dies era al Govern.
Quan el vaig sentir vaig pensar que perquè no començava a aplicar-la avui mateix. Ja ens l’explicarà, si la té.
