El TSJC ha dictat en un sol dia dues resolucions contràries al català. Va estimar parcialment la petició de quatre famílies més que han demanat escola en castellà per als seus fills, i va anul·lar que el català sigui la llengua “preferent” a l’Ajuntament de Barcelona tal com fixa el reglament del consistori. Va donar la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz. Però no ens enganyem, el problema arrenca de la sentència contra l’Estatut, que va qüestionar aspectes nuclears de la convivència lingüística a Catalunya. En aquest desgavell hi ha molts implicats. Des del PP, als magistrats progressistes del Tribunal Constitucional que van redactar la sentència estatutària, passant per alguns juristes de diferents famílies ideològiques. El que caldria en aquestes qüestions és actuar amb sentit comú i evitant crear més problemes als que ja té la societat. Només amb això, ja hi tindríem molt de guanyat. I admetem que l’elaboració del nou Estatut va ser un autogol. Ens va tornar com un bumerang. Perquè el que es qüestiona aquests dies és el model lingüístic que ja fixava l’Estatut del 1979. Fa 33 anys.
- CA
