Al seu nou despatx de la seu del PDeCAT al carrer Provença de Barcelona hi té encara material embalat provinent de l’antiga seu dels convergents. Està especialment orgullós d’un quadre de grans dimensions, amb el títol La dinastia nacional de Catalunya. “Llàstima que la dinastia s’acaba amb Martí l’Humà, amb molts fills però cap de legítim”, ens explica en Francesc Homs. Té pensat enviar-lo al seu despatx de Madrid… Sense saber quant de temps hi podrà romandre. A partir de dilluns serà jutjat pel Tribunal Suprem acusat de desobediència i prevaricació per haver participat en la celebració del procés participatiu del 9N.
Com afronta el judici, tant des del punt de vista jurídic com emocional?
A risc que soni petulant, hi arribo amb moltes ganes, i amb un sentit de responsabilitat que suposa representar molta gent i convençut que no van a per mi, van a per allò que represento.
Vostè s’haurà de defensar d’haver posat les urnes malgrat la prohibició constitucional. Vol dir això que s’ha de defensar de ser un demòcrata?
A Madrid ja no parlen ni de desobediència, perquè vaig presentar un escrit a Fiscalia contra Rajoy i membres del seu govern per haver desobeït sentències del TC, i la resposta de la Fiscalia és que d’un conflicte de competències no se’n pot derivar un conflicte penal, cosa que jo penso que és com és. Però la resolució de la Fiscalia diu que tot això val per a tot excepte per al cas de posar les urnes! I aquesta setmana s’ha vist també amb l’escrit de la Fiscalia, que posa querelles o no en funció de la ideologia. A Rajoy no li posen querella per haver incomplert desenes de sentències del TC, i a en Nuet tampoc perquè no és independentista.
El fet que només els membres de la Mesa independentistes tinguin querella i Nuet no, és un cas de persecució ideològica?
Absolutament. Però valoro molt positivament la resposta de Josep Nuet, i no esperava una altra cosa d’ell.
S’està il·legalitzant l’independentisme?
A mi ja m’han il·legalitzat el grup parlamentari. Una altra cosa és que com que això de la solidaritat en política, funciona com funciona… Tenim 8 diputats, i 4 senadors -el PDeCAT en va presentar 10, amb 6 prestats per poder fer grup- i no tenim grup. És l’avantsala de la il·legalització de partits, però el problema és que fins ara només il·legalitzaven amb l’argumentari de la violència, i això en el cas de Catalunya no els quadra. Anirem veient com es van descarant, perquè utilitzen els poders de la justícia en comptes dels tancs, és l’exèrcit d’ara, la justícia i determinats mitjans de comunicació.
Es podria arribar a aplicar la llei de partits?
Ells tenen un problema greu, perquè per justificar a Europa la llei de partits, ha argumentat per escrit que el sistema constitucional espanyol empara fins i tot les tesis independentistes. Per tant, tenen una contradicció molt gran, però que ells estan responent amb la mateixa lògica: Els problemes que no poden resoldre, directament se’ls carreguen. És la mentalitat castellana guerrera i abolicionista en tant que negadora de la realitat.
Hi veu també una estratègia de l’Estat per dividir els partidaris del dret a decidir?
El ‘divide y venceràs’ ens el va ensenyar Aznar, que és qui té una idea més precisa del que ha de ser Espanya, una idea excloent i totalitària. El que estan fent, en doctrina jurídica té un nom, dret penal d’autor, o dret penal de l’enemic, que vol dir que jo tinc unes regles, però per a aquells que considero enemics en tinc unes altres. Respon més a aquesta voluntat de perseguir idees que no comparteixen, no sé si són tan sofisticats com per tenir una estratègia de divisió.
Com hauria d’interpretar un ciutadà espanyol que es defineixi com a demòcrata la imatge de Francesc Homs jutjat al Suprem per fer una consulta no vinculant?
Detecto una bretxa cada cop més gran entre la societat espanyola i una política de règim del 78 que està en fase de resistència. El pols de la societat espanyola comença a ser un altre, malgrat el bombardeig constant d’alguns mitjans de comunicació, i un sistema polític anacrònic que està a la defensiva, que és el que simbòlicament representen el PP i el PSOE sobretot. Sempre s’ha dit que la independència tindria més possibilitats de materialitzar-se en un context d’enfonsament de l’Estat espanyol, i encara que ara la propaganda ens digui que el PP és hegemònic, no és normal. Tothom donava per descomptat que Rajoy no continuava tot just fa un any, i ara tothom dóna per fet que continuarà molt de temps. Si algú creu que el PSOE no acabarà explotant i això començarà a enfonsar-se, és que no ha pres consciència de la Perestroika de l’Estat espanyol, que veurem en el curt-mig termini. I amb l’enfonsament de l’Estat, acabarem de reforçar l’oportunitat que tenim. Vivim un conflicte modern, on les bales han desaparegut, hi ha paraules, i en comptes de tancs hi ha mitjans de comunicació. Quan l’Estat afronta el procés democràtic català, ho fa amb cultura militar, amb mentalitat del segle XX i a pes.
Diria que l’Estat ja ha perdut?
Sí, ara és qüestió de posar-hi data. Qualsevol sentència que dicti el tribunal que ens jutja, és una derrota. Si ens absolen, i val també per Mas, Ortega i Rigau, el missatge que es donarà és que es pot fer el referèndum amb tota la tranquil·litat del món, i si ens condemnen, és que s’han carregat l’Estat de dret, i per tant, també hem de fer el referèndum amb tota la tranquil·litat del món. El problema el tenen ells i ho hem de saber transmetre.
La CUP va dir que no estava d’acord amb l’estratègia de defensa de Mas, Ortega i Rigau, perquè haurien volgut que diguessin que havien desobeït el TC. La seva estratègia de defensa tampoc serà admetre desobediència.
Van fer aquesta crítica el primer dia, però quan van veure el judici sencer potser es van adonar que havien fet una valoració precipitada. Però tenim tantes coses que ens uneixen i que ens obliguen a lluitar junts per la democràcia amb la CUP, CSQP, ERC i Demòcrates, que ara no hem d’anar-nos a buscar tres peus al gat. Estic molt content amb tothom i em sento molt acompanyat per tothom. Crec que és millor parlar d’actes de sobirania democràtics que d’actes de desobediència. Al meu entendre, aquest llenguatge funciona millor a Catalunya i a nivell internacional. Sense que sigui un retret a ningú, el terme desobediència implica acceptar que hi ha un marc dels altres, i si parles dels drets fonamentals dels pobles, és un acte de sobirania, no desobeeixes res.
On es veu Francesc Homs d’aquí a sis mesos?
Sóc un soldat d’aquesta causa, fent el que toqui. Per un independentista i demòcrata com jo no veig cap honor més gran que poder asseure’m al Tribunal Suprem acusat de posar urnes. Un cop he fet això, ajudar tots els altres!
Si el Suprem l’inhabilita, quin és el seu pla B?
No ho sé.
De debò que no hi ha pensat?
Ja decidiré què haig de fer. Treballo des dels setze anys, alguna cosa o altra faré en el sector privat o en l’àmbit de la política.
Descarta l’estratègia de l’escó buit, com van fer els bascos, o que entri un diputat a substituir-lo, però vostè sigui essent el portaveu del PDeCAT des de fora del Congrés?
En aquests moments, el problema que té el PP amb els pressupostos és que li ve d’un sol vot. El que no farem és fer-los el camí fàcil. S’han de fer números, utilitzar les eines que tenim. He vingut a guanyar, no a fer lírica, m’explico? Per tant, si algú em convenç que un escó buit permet canviar les coses, jo deixo un escó buit, però a Madrid, un escó buit li resol el problema al PP.
El partit no s’ha plantejat la possibilitat que vostè faci de portaveu a les portes del Congrés?
No n’hem ni parlat. Per què els ho he de posar tan fàcil? Jo sóc conscient que la decisió no la puc prendre sol, perquè té un efecte pedagògic. Segurament, pot passar que jo sigui el primer condemnat, i per tant, jo no prendré tot sol una decisió. Ells volen escarmentar i agafar un cap de turc i ensenyar què passa amb els que es porten malament.
Per tant, vostès també han de donar una resposta exemplaritzant?
No és un tema només del PDeCAT, és una decisió que haurem de prendre de forma consensuada.
Consensuada dins del PDeCAT o amb l’independentisme a Madrid?
L’única cosa que està establerta és que el meu futur més immediat, si es produeix una inhabilitació, s’ha de consensuar. Si m’inhabiliten, la resposta ha de ser una estratègia consensuada per l’independentisme, que ens vagi bé a tots. Jo estaré disponible pel que sigui. Se’ns ha de veure a tots units i forts, perquè l’enemic és comú. Ha de ser una decisió compartida, tot i que sempre hem estat competitius entre nosaltres, forma part de la qüestió humana, però venen uns mesos en què no hi haurà espai per als cops de colze, i les decisions hauran de ser molt compartides.
A nivell personal, el va ofendre, que Miquel Roca digués que la justícia és igual per a tothom, després que la infanta Cristina quedés absolta?
Em va saber greu, feia una setmana que un president de Catalunya i dos membres del seu govern es van asseure davant d’un tribunal per posar urnes. Cada dia sentim notícies de gent senzilla que acaba a la presó incomprensiblement, i que en Miquel Roca digui que la justícia és igual per tothom, és molt desafortunat.
