Tots recordem aquelles trucades del mes de maig del 2010. Els líders polítics i econòmics europeus i nord americans van despenjar els seus aparells per acabar amb el “Bambi” Zapatero. S’havia acabat la broma espanyola.
El 12 de maig, en una sessió parlamentària per la història, Zapatero enterra l’espanyavabienisme i sotmet l’Estat a la tutela dels nous poders sorgits de la Gran Recessió. Sobirania de què, moreno. Ara la trucada, la nova trucada està en espera. El divendres la Comissió Europea va fer públic l’informe Espanya 2016 en el que diagnostica la situació econòmica i, de retruc i com a subtext, adverteix a les autoritats locals de què, en fi, per molta retòrica monàrquica i parlamentaria que es faci, ells tenen deutes per cobrar, el poder per fer-ho i la urgència en màxima alerta.
Una vegada més, adverteix l’informe sobre la fragilitat estructural en la qual ha quedat l’economia espanyola “vulnerable a shocks externs i subjecte a un ampli ventall de riscos per la mida del deute”. Fins a qui el de sempre. Però la Comissió aprofita per carregar contra una de les seves obsessions: els desequilibris pressupostaris autonòmics. Per “les regions” exigeix “una aplicació rigorosa de la llei d’estabilitat pressupostària” amb mesures preventives i correctives” tot qualificant el paper de les CC.AA de crític en el sot fiscal espanyol.
I com a resposta a les demandes de l’informe, el tradicional surrealisme peninsular. El Consell de ministres, com recull una notícia d’aquesta mateixa capçalera, ha autoritzat a d’Extremadura, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia i Madrid a endeutar-se tot i que cap d’elles ha complert amb els números ni de despesa, estabilitat o dèficit. Sembla clar que en el joc d’investidures les trucades de llarga distància començaran ara a sovintejar.
Forçaran la gran coalició? Buscaran un Monti a l’espanyola? Això ningú no ho pot dir del cert però de Catalunya estant hauríem d’estar amatents no tant al que passa a Madrid com a la mirada de Brussel·les sobre Espanya. Perquè si la pressió de les retallades del 2016 se centra en “les regions” a qui li tocarà el rebre i de valent, serà el Principat. Preparem-nos de nou per un dels debats de profunditat que anem postposant massa sovint.
Els comptes catalans han de quadrar a Espanya, a la UE o ens han de quadrar a nosaltres i a les nostres necessitats? Perquè passat el sainet, també Puigdemont rebrà trucades sobre els nostres números. I haurem de ser més forts que aquell Bambi de la cella que es deia ZP.
