Diuen a Madrid que els alcaldes que no tinguin la bandera espanyola penjada a l’Ajuntament seran severament sancionats. Els alcaldes no només s’enfronten a multes econòmiques que haurien de pagar ells mateixos, sinó que s’exposen a una querella criminal que els podria costar, segons la llei, una sentència de fins a set anys d’inhabilitació per a ocupar cap càrrec públic. Davant d’aquesta perspectiva ens hem de preguntar què és més important per a nosaltres i per al procés sobiranista: fer un acte de dignitat nacional i no exhibir la bandera espanyola o mantenir en el seu càrrec tot un seguit d’alcaldes valents i patriotes? Jo, personalment, em decanto per la segona opció sense cap mena de dubte.
No és cap secret que als catalans ens perd l’estètica. Només cal veure tot el merxandatge que ha sorgit amb motius independentistes. Fins i tot he vist coixinets per recolzar el cap als avions vistosament decorats amb estelades. Tot això està molt bé, però no deixen de ser accions de consum intern, exactament com la guerra de banderes que es lliura als nostres ajuntaments. Posar o no la bandera espanyola al consistori no accelera el procés sobiranista. Per contra, perdre alcaldes com en Josep Maria Vila d’Abadal, en Carles Puigdemont, en Jordi Fornas o la Laura Vilagrà sí que ralentiria el procés. Per sort, tenim moltíssima gent vàlida al nostre país, però potser no tants com ens pensem com per anar-los perdent alegrement pel camí per una simple qüestió simbòlica.
Prefereixo mil vegades que un Ajuntament tingui la bandera espanyola al balcó si dins l’edifici hi ha un alcalde que treballa amb sentit de país al servei del dret a decidir. Quan arribi el dia D no serà important el nombre de banderes del balcó; sí que ho serà que hi hagi un alcalde que es posi al servei del nou Estat i comenci a actuar en conseqüència a nivell educatiu, fiscal, pressupostari, administratiu, simbòlic i policial. Serà llavors el moment de despenjar la bandera espanyola i fer-la arribar, ben plegadeta, a la Llanos de Luna abans no toqui el dos.
Com sempre, ja han sortit algunes veus reclamant que no es posin les banderes espanyoles i exigint als alcaldes que se sotmetin als rigors de la legislació borbònica. La majoria d’aquests que reclamen aquest grau de coratge i compromís als nostres alcaldes paguen religiosament llurs impostos a l’Agència Tributària i no han estripat pas el seu DNI expedit per l’Estat. Demanar als altres que facin un sacrifici que nosaltres no estem disposats a fer no em sembla ètic. Més aviat em sembla una mica covard. És com allò que sempre diu un amic meu: “Som-hi tots, però tu al davant”.
