Convergència Democràtica de Catalunya ha tancat el seu congrés en plena harmonia amb els objectius que la cúpula nacionalista s’havia marcat a l’hora de concebre’l. Van sintetitzar les seves intencions amb un eslògan clar: “Convergència a punt. Retorna la il•lusió”. I n’han sortit amb un partit cohesionat, que ha fet formar disciplinadament els principals actius amb què compta, darrere d’un secretari general que enfila camí a la bona i definitiva, és a dir, a la seva darrera oportunitat per fer-se amb la presidència de la Generalitat. Per aconseguir-ho ara compta amb més complicitats dins el seu propi partit, un pas que s’evidenciava imprescindible si ara el que pretén és sumar partit enfora. Primer, doncs, ha endreçat la casa, ha reconegut els errors de l’anterior campanya (detall que en política no és habitual, i que s’agraeix) i ha reforçat el seu nucli dur, que ha rebut un ampli suport de les bases. El cas de David Madí i el 60% de suports entre els delegats, en aquest sentit es dibuixa com a plenament explicable i poc dramàtic, sobretot si tenim present que ell ha esdevingut el blanc de les crítiques i dels atacs més metòdics i sistemàtics per part d’uns adversaris amb poderosos suports mediàtics i amb gran capacitat a l’hora de generar estats d’opinió. A això s’hi suma una militància que fins ara no s’ha sentit tan escoltada com hauria desitjat, però a això Mas també ha mirat de donar resposta en un congrés que definitivament dóna l’impuls necessari a la Casa Gran que vol edificar el líder nacionalista. Una situació que deixa un bon regust de boca que no s’ha perdre amb el tacticisme. Mas ho va dir en la seva clausura, apuntant la centralitat com un dels eixos bàsics de l’actuació present i futura de CDC. Des d’aquesta posició central és des d’on l’impuls l’haurà de dirigir ben nítidament a l’objectiu que ambiciona.
- CA
