Hi ha qui diu que les comparacions són odioses. Ara bé, indiferentment de si es comparteix aquesta màxima, no hi ha dubte que algunes resulten del tot cíniques i repugnants. Des d’augment del sobiranisme a Catalunya, sovintegen declaracions que estableixen similituds entre aquest corrent i el totalitarisme. De fet, no cal ni récorrer a l’hemeroteca per trobar-ne exemples. Ahir mateix, l’expresidenta de Madrid Esperanza Aguirre (PP) va atribuir l’agument de l’independentisme a “l’adocrtinament” escolar. I, dilluns, l’exmandatari d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE) va tornar a equiparar els partidaris de l’Estat propi amb els nazis i els feixistes.
Només és la mostra d’un discurs cada vegada més recurrent en certs mitjans de comunicació espanyols, expressat pel boc gros i sense cap mena de reprovació. Sens dubte, el simple contingut d’aquest tipus de manifestacions ja fa que siguin preocupants, però la seva recurrència converteix la situació en alarmant. Segurament, no hauria de sobtar en un Estat que subvenciona la Fundación Nacional Francisco Franco i manté sense il•legalitzar partits d’índole antidemocràtica. Ara bé, això no justifica que aquestes difamacions sobre Catalunya puguin fer-se amb absoluta impunitat.
El Govern ja ha sol•licitat un informe al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre els programes de televisió i ràdio que vinculen el sobiranisme català amb el nazisme. I, òbviament, el pas següent hauria de ser emprendre les accions judicials pertinents. En aquest sentit, la Comissió Europa ja va donar un toc a Espanya fa poques setmanes i va alertar que “l’exculpació, negació o trivialització flagrant, intencionada i pública” dels crims comesos per règims totalitaris “han de ser sancionables penalment”.
De moment, cal celebrar que l’Holocaust serà matèria d’estudi a l’escola, després d’una esmena del grup popular a la Llei Wert, i que hauria de servir perquè les futures generacions no utilizessin segons quins conceptes de manera trivial. Així mateix, per aquells que ara usen el terme nazisme de manera massa lleugera, potser seria recomanable -si no ho han fet- que simplement llegissin Si això és un home de Primo Levi, per saber en què consistien les barbaritats de l’Alemanya nazi. Llavors, sabríem del cert si parlen des de la ignorància o si, directament, ho fan des de la frivolitat.
