Catalunya va acabar l’any amb 423.232 persones a l’atur, 157.443 més que el 2007, un 59,24% segons dades fetes públiques pel ministeri de Treball. El que suposa un 12,31% més que al conjunt de l’Estat. A Catalunya, doncs, s’ha més que doblat l’atur durant un any que –cal recordar-ho– segons el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el vam passar en bona part sense crisi. Aquesta va ser fins ben passades les eleccions generals espanyoles del 9 de març la doctrina oficial defensada pel govern Zapatero, pel PSOE i pels seus nombrosos altaveus mediàtics. Fins i tot pels artistes que sempre estan amatents a donar suport a totes les causes que parteixin del PSOE, així com totes aquelles que tinguin com a objectiu Israel. Víctor Manuel parlava dels “cenizos” i Joan Manuel Serrat abominava dels “graves diagnósticos” quan cantaven a “defender la alegría” en suport de Zapatero de camí de la Moncloa a principis del 2008. Ara compareix Zapatero i diu que aquestes són unes “males dades”. Admet això i rebla que 2009 serà un any “dur i difícil”, però bo i reconeixent la lucidesa que ara demostra el president espanyol, a la petició de compareixença del ministre Celestino Corbacho que el PP ha demanat que tingui lloc al Congrés dels Diputats cal sumar-hi una petició d’excuses i un propòsit d’esmena per part del govern socialista. Perquè si bé és cert que els bancs no donen crèdits, també és cert que una majoria de ciutadans segueixen atorgant-li-ho a Zapatero. Davant d’aquesta constatació, i davant la manca de projecte alternatiu real enfront l’actual context de crisi a nivell estatal, ara hi ha 423.232 raons perquè la frivolitat deixi d’acompanyar l’actuació del govern espanyol, i perquè les mesures que proposi d’aplicar siguin efectives i no estètiques.
- CA
