Estimat lector són dies per emborratxar-se d’escudella. Són dies per fer submarinisme dins d’una plata de canelons. Són dies per discutir sobre la Guerra de Crimea amb l’amic polvoró. Són dies així. Per això, gentil lector, vull desitjar-te un molt Bon Nadal i un immillorable 2011. I ara et deixo amb aquest bonic poema que he composat a la llum d’una bombeta de 20 vats i que m’ha inspirat el meu gat espoliat.
“El noi que no era de la mare”
Què li darem an el noi que no era de la mare
Què li darem que l’acabi de rebentar
Rates i toxines i hòsties i latrines
Rates i toxines i clatellots a reacció
Què li darem al mocós català?
Què li darem al punyeter sonadet?
Jo li voldria donar una bufa
Que el maregés ara que està alienadet
Una plantofada esterofònica jo li fotria
Una mastegot, una mega cleca que els deixes sense teca
I esventrat com un llangardaix el despertés, i se n’adonés
que no és fill d’Espanya, que és fill del Club Súper Tres
I que al descobrir la bona nova rebenti de plors
I una borratxera d’escudella per consolar-lo,
Li canta l’eterna i trista cançó:
No ploris, no, catalanet
No ploris, no, que et diré com et maten poquet a poquet
Cançó és aquesta per descobrir la veritat
I per tallar-te les venes amb un sistema homologat
Ara et deixen sense immersió, sense consultes
I aviat et prohibiran el tió i menjar un cigró
No passa res, tot és normal com un gall lobotomitzant un cavall
Cançó és aquesta per anunciar un assassinat, un genocidi, un martiri
Cançó és aquesta per deixar de fer el gos i tocar el dos
Àngels de l’infern són els que sobrevolen el Prat i persegueixen el meu gat
Àngels de l’infern són els que no menteixen i legalitzaran a la Cort la teva mort:
Et robarem les panses amb les balances fiscals i us fotrem a tots morrals
Et rapinyarem les figues amb decrets, ganivets, xoricets i tot el que us deixi nets
T’ho fotrem tot catalanet, l’enciamet, el vas d’aniset, el fuet i la llet del pitet
Tam patantam, les amenaces ja venen
Tam patantam, hòsties arribaran
Si ja fa segles que vénen
Creus que ara no vindran?
Bé, millor dit… creus que ara marxaran?
Pot ser ta mare algú que et vol matar?
No, oi? Potser ta mare és aquella que…
“Tots els homes de la terra
volen aquest gran consol:
si la mare no els desperta,
no poden pas veure el sol”
