Diu el PSC que votarà els Pressupostos de Zapatero per responsabilitat. Diu això per no admetre que hauria votat aquests comptes en qualsevol dels casos. De fet, “qualsevol dels casos” s’assembla força a “el pitjor dels casos” i aquest és de forma força explícita el moment que ens ocupa. L’executiva dels Socialistes Catalans va aprovar ahir sense fissures, a la búlgara, el seu nou ‘sí’ a Zapatero. Era d’esperar, tant el ‘sí’ com la manca de fissures. I és que el PSC, malgrat el relat que ha anat instal•lant en part de la societat catalana i en actors clau de la política del nostre país, sap perfectament què és i de qui depèn. De qui depèn per seguir sent el que és com a partit, com a maquinària electoral i com a gestora de poder. Per això diuen que voten uns comptes “que tenen com a objectiu combatre la crisi”, sense aturar-se a pensar que aquesta que diuen combatre és la crisi que Zapatero negava quan va elaborar aquests mateixos pressupostos.
Ahir el PSC va fer el que tothom sabia que acabaria fent, però la indignació s’ha estès més del que els socialistes haurien volgut, i no perquè això es fes un dia després que Zapatero tornés a donar llargues al nou finançament, ni perquè ahir mateix transcendís que Seat presentarà un ERO temporal que afectarà 5.300 empleats. No és per res d’això. La indignació vers els PSC no és ni per la fatxenderia de Zapatero ni pel context de crisi que cada dia s’agreuja més sense solucions reals a la vista per part de les institucions. L’actuació del PSC, pel que més ha sobtat és precisament per la seva manca de responsabilitat. Envers el país i fins i tot envers aquells que en alguna ocasió van arribar a creure que les paraules del conseller Castells eren alguna cosa més que un crit d’impotència en ple desert. Van aixecar l’expectativa d’una resposta ferma i conseqüent enfront de Madrid, però el resultat final ha estat tan poc a l’alçada que allò que en un principi s’entenia com a previsible ha passat a ser a les clares irresponsable.
- CA
