L’esclat del preu del petroli d’ençà dels primers bombaredejos israelians i nord-americans a l’Iran té poc parangó. En només set dies, el barril de cru a la Unió Europea es va inflar fins a fregar els 120 euros, màxim des del 2022, just després de la invasió russa d’Ucraïna, causant de la darrera crisi energètica que va llastar les butxaques dels catalans. Una pujada més de 20 punts que, segons les veus sectorials consultades, ha sacsejat totes les línies de negoci de la indústria, i ha obligat a adaptar-se a marxes forçades a totes les baules del món de la benzina, des de les grans operadores fins a les benzineres independents. Quan les empreses ja havien fet els moviments escaients, pressionats pels mercats internacionals, tot s’ha capgirat. Els preus, segons explica el director general del grup Moure, Manel Montero, “han baixat com un suflé igual que van pujar com l’escuma”. En les darreres 24 hores, el barril Brent s’ha enfonsat prop d’un 30% dia a dia, i s’ha quedat a tocar dels 84 euros. Malgrat la retallada, però, els consumidors finals encara es troben uns preus en monòlit -al dispensador de les àrees de servei- pròxims als 2 euros, un llindar crític que ja va provocar el 2022 que el govern espanyol engegués mesures d’urgència. En aquest sentit, insisteix Montero, l’abaratiment diari dels futurs i l’spot no és el final de la batalla. “Encara no es veu la llum al final del túnel“, avisa el directiu.
A diferència dels moviments de la setmana passada, quan els comercialitzadors explicaven que l’encariment dels futurs del petroli s’havia notat immediatament en el preu spot i en les compravendes concretes, l’abaratiment d’aquest dimarts no ha tingut rèplica directa per al comprador final. Segons relata Jordi Roset, president de Petrolis Independents, la diferència amb els costos d’abans de la guerra encara és substancial. “En un dia ha arribat a pujar el preu 30 cèntims per litre. Avui, durant el matí, hem comprat a entre 2 i 4 cèntims menys que ahir. Encara hi ha més de 20 cèntims de diferència”, indica el directiu. Altres experiències mostren encara més tensió amb els grans distribuïdors: un altre empresari especialitzat, consultat per aquest mitjà, detalla que “l’spot cau 100 euros per metre cúbic, però jo he comprat 100 euros més car que ahir”.
Entre l’abaratiment més que modest i les noves pujades, Montero diagnostica una gran inseguretat entre els principals operadors. “El mercat està actuant amb extrema prudència. Encara no sabem com respondrà l’Iran; i les últimes declaracions del seu govern no ajuden a l’estabilitat de preus”, reflexiona. A parer seu -en un diagnòstic compartit per Roset- els refiners majoristes no es volen arriscar a abaratir el producte massa ràpidament només perquè una represa en les hostilitats torni a encarir-los en només unes hores. “Caldran cinc o sis dies d’estabilitat per tornar a la normalitat“, argumenta el dirigent del grup Moure.
En cas que la tendència marcada avui sobrevisqui, doncs, els pitjors auguris no s’haurien de complir, i els conductors no s’haurien de trobar amb costos disparats per omplir els seus dipòsits. Ara bé, això colpeja els balanços de les empreses, en tant que, segons diverses veus industrials, la pujada de la darrera setmana “no s’ha arribat a reflectir en el preu per al consumidor”. “Els marges són infinitament pitjors que ara fa dues setmanes. Si ho haguéssim pujat al ritme del mercat, el litre de benzina estaria molt per sobre dels dos euros”, assegura Montero.
Els distribuïdors, sense pressa
Els desajustaments dins el sector petrolier no afecten únicament les empreses especialitzades a la venda menudista. Tots els esglaons s’han vist llastats per la crisi a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, fins al punt que les grans operadores petrolieres -gegants amb capacitat de refí, de l’escala de Repsol, Kuwait o BP– han hagut de canviar les seves estratègies immediates. Una veu sectorial consultada per aquest mitjà assegura que s’ha dirigit aquest mateix matí a dues d’aquestes grans firmes, que han comunicat que “no vendran més de l’estrictament necessari” fins que no s’estableixi una nova normalitat. “Els volums de venda previstos es mantindran, però hi ha molta por a l’especulació”, expliquen les mateixes fonts. Roset comparteix aquesta apreciació, i assegura que fins a dos venedors a gran escala han declinat enviar-hi els preus de part del seu producte, o bé de la totalitat. “La benzina i el gasoil que tenen, el volen fer servir ells”, assegura el president de Petrolis Independents. Els principals actors petroliers, en aquest sentit, defensen que el missatge entre les empreses és que el proveïment està garantit, però que “ningú farà bogeries” pel que fa al salt al mercat.
Tot i això, les autoritats energètiques dels estats europeus continuen buscant fórmules per assegurar-se els hidrocarburs en cas que la situació continuï empitjorant. De fet, un dels indicadors en positiu per al preu del petroli ha estat el debat en el si de l’Agència Internacional de l’Energia sobre la possibilitat d’obrir les reserves estratègiques de cru dels països associats com a mesura de precaució. El president de l’IEA, Fatih Birol, de fet, ha convocat els principals líders polítics a una reunió d’urgència aquest mateix dimarts per estudiar la mesura. A parer de Roset, més enllà de la disponibilitat de producte, obrir els dipòsits de reserva serviria per esvair les pors de la indústria. Amb menys tremolors, sosté l’empresari, es podrien començar a notar abaratiments immediats. “Hi ha gent que especula, perquè no té molt estoc. Però, si s’obre l’aixeta estratègica, hauria de baixar el preu”, argumenta.
Efectes per a la benzina independent
Els tremolors causats per les bombes al Pròxim Orient es deixen notar a la gran distribució del petroli; però amenacen especialment el fonament de les comercialitzadores finals; generalment empreses més petites que depenen del mercat majorista per guarir-se en aquests moments crítics. Comprar, segons els empresaris consultats, ha estat un maldecap darrerament; per preu, per disponibilitat i també per tresoreria. Segons explica Montero, amb una caiguda dels futurs com la que s’ha experimentat aquest dimarts, “un dia normal, en un món normal, el grup Moure no hauria comprat res”; perquè tot faria preveure que “el preu del producte final seria 100 euros més baix l’endemà”. Enmig d’esdeveniments d’escala planetària successius i sense aturador, però, tothom prefereix el, però conegut. Fins i tot en tendència baixista, “tothom opta per comprar ara per por que un altre dia estigui encara més car”.
Ara bé, les comercialitzadores independents operen amb marges marcats -“guanyen el mateix per litre si va car que si va barat”, etziba Roset-; un model més vulnerable a les sacsejades financeres. D’aquesta manera, tant risc hi ha en un encariment sobtat com en un abaratiment molt marcat: si la competència ha adquirit a preus baixos i pot vendre a preus baixos, una empresa independent podria veure’s obligada a vendre a pèrdues. “Si un dia compro el litre 30 cèntims més car i l’endemà es ven 30 cèntims més barat, jo no puc rebaixar-los sense perdre diners”, lamenta el president de Petrolis Independents. De fet, ambdós empresaris comenten aquesta possibilitat a curt termini: si l’abaratiment d’aquest dimarts té rèplica la resta de la setmana, podrien renunciar als marges per buidar els estocs i accedir als majoristes en millors condicions. Fer-ho podria suposar un petit forat comptable; però l’opció contrària genera problemes de tresoreria. L’ambient, doncs, és hostil per a aquest perfil de benzineres; però el sector reconeix que, després d’anys de crisi permanent, hi ha un pla per a tot. “Per desgràcia, després de la Covid, Ucraïna, el Pròxim Orient… Tenim moltes experiències, i ens hem acostumat a viure al dia”, raona l’empresari. Des de Moure, per altra banda, asseguren que contemplen opcions més estables, com ara canviar a un model de compra de mitjana mensual; i renunciar a unes operacions spot cada cop més volàtils.
