Barcelona començarà aquest 2026 a posar límits físics al creixement dels creuers després d’una dècada d’expansió gairebé ininterrompuda. El 30 d’octubre farà l’última escala l’actual terminal C del moll Adossat i el 31 de desembre arribarà el darrer creuer a la terminal Sud del World Trade Center. El canvi farà passar el Port de Barcelona de set terminals de creuers a cinc, però no implica una reducció directa de passatgers, sinó de la capacitat punta del mapa portuari, pensada per reduir la concentració de turistes en els dies de màxima activitat.
La decisió arriba, precisament, quan els creuers viuen el seu millor moment a Barcelona. El 2025 el Port va registrar 3,999 milions de passatgers, un nou rècord històric i un 9,4% més que el 2024. Deu anys abans, el 2015, n’havia registrat 2,54 milions. El salt és del 57%, amb gairebé 1,46 milions de passatgers anuals més. Entre aquests dos extrems hi ha hagut el màxim previ a la pandèmia, amb 3,14 milions el 2019, l’enfonsament del 2020 fins a només 198.842 passatgers i una recuperació posterior que ha portat Barcelona molt per sobre dels nivells previs a la Covid. El 2022 ja es van superar els 2,33 milions, el 2023 els 3,56 milions i el 2024 els 3,66 milions.
Barcelona tanca terminals quan els creueristes arriben al seu màxim històric. Però el que canvia no és tant la demanda com la manera de gestionar-la. L’Ajuntament de la capital i el Port han acordat concentrar l’activitat al moll Adossat i reduir la capacitat de les puntes de màxima afluència, en un intent de limitar l’impacte sobre la mobilitat i l’espai urbà.
L’actual reordenació dels creuers té l’origen en un acord del 2018 rubricat entre l’aleshores alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. Aquell pacte ja fixava un màxim de set terminals i preveia concentrar tota l’activitat creuerística al moll Adossat, allunyant-la del front marítim més pròxim a la ciutat i alliberant espais dels molls de Barcelona i Drassanes per a l’ús ciutadà. Aquell projecte no establia un límit a la capacitat de les terminals ni al nombre de creueristes: de fet, entre el 2018 i el 2024 el nombre de passatgers va créixer un 20%. El canvi arriba amb Jaume Collboni a l’alcaldia, que el 2025 va signar amb el Port un nou protocol que anava més enllà de l’acord inicial: manté la concentració de les terminals a l’Adossat, però redueix de set a cinc el nombre final d’instal·lacions i, per primera vegada, posa un límit explícit a la capacitat simultània de creueristes. El mateix Collboni va resumir el canvi afirmant que “per primera vegada en la història es posa límit al creixement dels creuers a la ciutat” i que la política turística havia de passar per “establir límits i gestionar millor”.
Un rècord abans de començar la retallada
Les dues terminals que desapareixen tenen una capacitat conjunta de 5.200 passatgers simultanis. L’actual terminal C pot gestionar-ne fins a 3.800, mentre que la terminal Sud està dimensionada per a 1.400. Però aquesta xifra no es pot convertir en una previsió de 5.200 creueristes menys a l’any ni tan sols en 5.200 menys cada dia. La capacitat d’una terminal indica quants passatgers pot processar al mateix temps, no el volum anual que hi passa, de manera que una mateixa instal·lació pot rebre diversos vaixells al llarg d’una jornada i acumular centenars d’escales durant una temporada.
De fet, en el cas de la terminal Sud, el Port preveu traslladar part de l’activitat cap a les instal·lacions del moll Adossat. Per això, el tancament no equival a l’eliminació automàtica dels passatgers que actualment hi operen, sinó a una redistribució de les escales entre menys terminals. El canvi és especialment visible en la capacitat màxima del conjunt: dels 37.000 passatgers que poden coincidir avui al sistema es passarà a 31.000, és a dir, 6.000 menys i un 16% de retallada en la capacitat punta.
La terminal C, a més, no desapareixerà definitivament. L’actual instal·lació deixarà de funcionar el 30 d’octubre de 2026, però serà substituïda per una nova terminal pública en el mateix àmbit, prevista per entrar en servei el 2028. I la nova infraestructura serà més gran: tindrà capacitat per a 7.000 passatgers simultanis, davant dels 3.800 de l’actual C. Això significa que la substitució de la terminal C, considerada de manera aïllada, suposarà fins i tot un augment de 3.200 places de capacitat simultània. La reducció global del sistema arribarà, sobretot, per la desaparició de la terminal Sud i de la reorganització de la resta d’instal·lacions.
Menys terminals, però no menys creueristes
El nou model vol concentrar les terminals al moll Adossat i allunyar l’operativa més intensiva del front marítim més pròxim al centre de Barcelona. La configuració prevista manté quatre terminals privades, D, E, G i H, i incorpora la nova C com a terminal pública. Aquesta última haurà de prioritzar els creuers que tinguin Barcelona com a port base i els vaixells de menor dimensió, d’acord amb la voluntat expressada pel Port i l’Ajuntament d’avançar cap a un model amb més retorn econòmic i menys pressió sobre la ciutat.
El rerefons de tota aquesta operació és una activitat que ha crescut molt més que la capacitat urbana d’absorbir-ne les puntes. El 2015 Barcelona rebia 2,54 milions de passatgers de creuer; quatre anys més tard ja havia superat els tres milions i el 2025 pràcticament ha arribat als quatre. La recuperació posterior a la pandèmia ha estat especialment intensa i ha portat el port a assolir un volum un 57% superior al de fa una dècada. El 2025, a més, es van registrar 895 arribades de creuers.
Cal tenir en compte que els gairebé quatre milions de passatgers del balanç portuari no equivalen a quatre milions de persones diferents que hagin visitat Barcelona. Les estadístiques del Port comptabilitzen moviments de passatgers i inclouen diferents tipus d’operacions, mentre que les estadístiques turístiques calculen els visitants que efectivament entren a la ciutat. El 2024, per exemple, davant dels 3,66 milions de moviments registrats pel Port, l’Observatori del Turisme de Barcelona estimava en uns 2,2 milions els visitants de creuer que havien visitat la ciutat. Aquesta distinció és clau per entendre el canvi de model. Barcelona no està decidint que vol passar de quatre milions de creueristes a menys de quatre milions. El que està fent és reduir la capacitat del sistema per concentrar passatgers al mateix temps.
El calendari concentra el canvi en pocs mesos: el 30 d’octubre de 2026 deixarà de funcionar l’actual terminal C i el 31 de desembre farà l’última escala la terminal Sud. Barcelona tancarà l’any del seu rècord històric amb dues terminals menys i iniciarà una nova etapa en què el creixement dels creuers ja no es traduirà necessàriament en més capacitat portuària. Barcelona no renuncia als creuers, però posa un sostre més baix a la seva capacitat de concentració.
