Quan el 17 de gener del 2010 l’aleshores president de la Generalitat José Montilla inaugurava l’aeroport de Lleida-Alguaire, culminava un projecte que havia estat als despatxos de tres governs i dues etapes polítiques. La idea havia començat a prendre forma durant els últims executius de Jordi Pujol, amb la voluntat de dotar Catalunya del primer aeroport de titularitat íntegrament catalana i impulsar el desenvolupament econòmic de les Terres de Lleida. Amb l’arribada del primer tripartit, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va convertir aquella idea en una prioritat política: va desencallar-ne la tramitació, va impulsar les obres, iniciades el 2007, i va defensar l’aeroport com una infraestructura estratègica per captar turisme cap al Pirineu, dinamitzar Ponent i reduir la dependència de la xarxa espanyola d’Aena. La realitat, però, va ser molt diferent.
Amb una inversió pública d’uns 95 milions d’euros, Alguaire va entrar en funcionament en plena crisi financera i mai no va aconseguir consolidar una xarxa estable de vols comercials regulars. Les companyies obrien i tancaven rutes en pocs mesos, els passatgers quedaven molt per sota de les previsions i l’aeroport es va convertir durant anys en un dels exemples més recurrents del debat sobre les grans infraestructures impulsades abans de la crisi del 2008. L’etiqueta d’aeroport fantasma -com per exemple, el de Castelló- el va perseguir durant molts anys.
Més passatgers, però un altre rumb
Les últimes dades facilitades per la Generalitat dibuixen un escenari diferent. El 2025, Lleida-Alguaire va registrar 42.207 operacions, la xifra més alta de la seva història, i 53.848 passatgers, el millor resultat dels últims cinc anys i el tercer més elevat des de la inauguració. Però aquest repunt no significa un retorn al model amb què va néixer l’aeroport. Més aviat, confirma la transformació d’una infraestructura que ha deixat de dependre dels vols comercials regulars per convertir-se en un centre especialitzat d’aeronàutica i indústria aeroespacial.
Del turisme d’esquí a un ecosistema aeronàutic
Al capdavall, la Generalitat va assumir que competir amb els grans aeroports comercials era pràcticament impossible i va optar per reinventar Alguaire. Avui, bona part de l’activitat gira al voltant del manteniment i estacionament d’aeronaus, el desballestament i reciclatge d’avions, la formació de pilots, els vols de proves, les operacions amb drons i els projectes vinculats al sector aeroespacial i al NewSpace.
L’augment de passatgers dels últims mesos respon, en bona part, a la consolidació de les rutes estacionals amb les Illes Balears, els vols xàrter internacionals i altres operatives puntuals. I en paral·lel, l’aeroport continua ampliant l’activitat industrial amb empreses de manteniment aeronàutic, escoles de pilots, estacionament d’aeronaus i projectes vinculats als drons, els combustibles sostenibles i les noves tecnologies aplicades a l’aviació.
L’últim pas en aquesta estratègia s’ha anunciat aquesta setmana: la posada en marxa d’un viver d’empreses aeronàutiques i espacials, impulsat per Aeroports de Catalunya i gestionat per Plug and Play Tech Center, una de les principals acceleradores de startups del món. L’objectiu és atraure empreses emergents perquè desenvolupin els seus projectes des de Lleida-Alguaire i consolidar un ecosistema empresarial especialitzat al voltant de la infraestructura.
Nous hangars i més activitat
La transformació de l’aeroport també comporta el desenvolupament de nous hangars que ampliaran la capacitat de la infraestructura per acollir operacions de manteniment, reparació i revisió d’aeronaus, un segment amb una demanda creixent arreu d’Europa. I el campus aeronàutic continua ampliant la seva activitat amb escoles de pilots i centres de formació especialitzats, convertint Alguaire en un dels principals focus de formació aeronàutica de l’Estat. Una especialització que ha salvat aquell projecte polític de caure al foc de les desenes d’infraestructures fantasma que es van construir a tot l’Estat, sovint com a eines electorals sense estudis realistes de viabilitat econòmica i social.
Un impacte econòmic que es podria duplicar
Segons un estudi elaborat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya per encàrrec d’Aeroports de Catalunya amb xifres de 2024, l’activitat actual de la infraestructura genera 37,5 milions d’euros anuals d’impacte econòmic i prop de 300 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. El mateix estudi conclou que, si es compleixen les previsions de desenvolupament dels projectes previstos durant els pròxims tres anys, aquest impacte podria arribar als 76 milions d’euros anuals, amb prop de 900 llocs de treball i un retorn fiscal superior als 21 milions d’euros cada any. Més del 80% d’aquest impacte es concentra a la demarcació de Lleida. L’estratègia passa per captar empreses que necessiten grans espais per estacionar aeronaus, desenvolupar manteniment especialitzat, provar noves tecnologies o impulsar la mobilitat aèria avançada, activitats difícils de desplegar en aeroports saturats com el de Barcelona.
Els objectius fundacionals, crear un aeroport comercial amb un volum important de passatgers, no s’han assolit mai, però Lleida-Alguaire ha recalculat la ruta i pot tenir una vida útil que altres grans infraestructures milionàries, també pensades inicialment amb criteris més polítics que de rendibilitat econòmica i social, no han tingut.
