En l’últim any i mig els grans bancs espanyols han registrat un gran augment dels beneficis a cada trimestre que passa. Sense anar més lluny durant el primer semestre d’aquest any les sis entitats més grans de l’estat —Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja— han declarat uns beneficis de 12.566 milions d’euros, el que suposa un augment del 22% respecte a l’any passat i marca un nou rècord històric per al sector.
Davant de la situació l’executiu del PSOE i Unidas Podemos ha assegurat per activa i per passiva que es tracten d’uns beneficis sobredimensionats i del tot extraordinaris que arriben gràcies a la política d’augment del tipus d’interès que ja fa més d’un any que el Banc Central Europeu està practicant. Per contra, els bancs asseguren que aquesta premissa és del tot falsa perquè es tracta d’un procés de normalització dels guanys després de molts anys de tipus baixos que han reduït la rendibilitat del sector sota mínims.
Què passa amb l’impost sobre els beneficis extres?
Un dels punts més controvertits en la batalla entre l’administració i els bancs és el ja famós impost temporal sobre els beneficis extraordinaris que l’executiu de Pedro Sánchez. La reacció del sector privat ha estat presentar un recurs contra la mesura al constitucional. De fet, el conseller delegat del CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja ha assegurat aquest mateix divendres que considera que la premissa en la qual es basa l’impost “no és certa”.
En una línia semblant s’ha pronunciat el president d’Abanca, Juan Carlos Escotet, que ha reiterat les seves crítiques a l’impost. “Vam ser molt clars. Hem recorregut per considerar que no és constitucional. Aquest recurs està en tràmit, clarament estem en desacord amb aquest, entre altres coses perquè suposa un greuge comparatiu important amb la resta de la banca europea”, ha advertit Escotet durant la presentació de resultats d’aquest divendres.
Un dels grans arguments que fan servir els bancs per negar aquests beneficis extraordinaris —tot i haver batut un nou rècord durant la primera meitat del 2023— és que la rendibilitat del sector està per sota del 15%, quan abans de la crisi del 2008 estava per sobre del 20%. Tot i això, cal recordar que abans de l’última crisi el sector bancari de l’estat era francament dèbil i que durant l’última dècada s’ha reforçat considerablement. Fruit d’aquest enfortiment, a la concentració que ha patit el sector i que els tipus d’interès s’estan normalitzant després d’una dècada a nivell molt baixos, és normal que els beneficis també augmentin.
L’acadèmia no les té totes amb l’impost
Des del punt de vista acadèmic, el catedràtic d’economia financera de la UPF, Oriol Amat, assegura al Món Economia, creu que aquesta figura impositiva té diversos pros i contres. Per una banda, creu que és positiu que els que més diners guanyen paguin més impostos, però, per contra, recorda que, en principi, com més diners guanyi un banc més pagarà d’impost de societats i recorda que hi ha nombroses incerteses que rodegen el sector bancari, per això el seu valor comptable és superior al borsari. En aquest sentit, també apunta que, vist fredament, el marge dels bancs és molt petit, a vegades per sota de l’1%, però que es rectifica amb el gran volum d’activitat que porten a terme. Alhora, Amat apunta que ell no les té totes sobre si és necessari o no l’impost en el sector bancari i afegeix que, per exemple, el que es va imposar sobre les energètiques sí que tenia tot el sentit perquè els preus dels carburants i l’electricitat van batre rècords durant el 2022.
Alhora, Amat recorda que el sistema fiscal espanyol castiga més proporcionalment a les pimes i a la classe mitjana que no pas a les grans empreses i fortunes personals. En aquest sentit, reclama que es repensi perquè idealment els qui més haurien de pagar, també proporcionalment són els que més tenen i guanyen i que, per tant, el sistema impositiu espanyol és millorable. Tot i això, insisteix que el sector bancari no és dels més guanya i que d’altres, com energètic, han estat molt més rendibles els últims anys.
Pel que fa a l’augment dels beneficis, Amat apunta que l’augment del 22% arriba, principalment, per dos motius. En primer lloc, apunta Amat, perquè el context financer ha permès als bancs millorar considerablement el marge d’interessos. Aquest factor es dona perquè amb la pujada de tipus els bancs han aprofitat per negociar les últimes operacions amb marges molt més elevats que fa un any. En segon lloc, Amat recorda que tot i que el futur de l’economia ha estat incert en l’últim any i mig la morositat s’ha pogut mantenir a taxes molt més baixes que fa un any.
Sumar reclama una reforma fiscal “profunda”
Tot i aquesta normalització que defensen els bancs, des de l’esquerra espanyola continuen insistint en els elevats beneficis. Davant d’aquesta circumstància, la ministra de Drets Socials en funcions, Ione Belarra, ha reclamat que durant la pròxima legislatura es faci una reforma fiscal “profunda” davant els beneficis rècord que han registrat els grans bancs i les energètiques. Concretament, la líder de Podemos va remarcar a les xarxes socials que el Santander i les energètiques continuen “ampliant els seus marges de benefici any rere any”.
Alhora, CCOO ha reclamat aquest divendres a les entitats financeres que repercuteixin els “beneficis rècord” del primer semestre als sous de les seves plantilles. En un comunicat, el sindicat ha reclamat també noves contractacions per millorar l’atenció als clients i el clima laboral de les entitats. El sindicat afegeix que el sector ha pogut absorbir “sense problemes” l’impacte de l’impost extraordinari que grava el marge d’interessos i comissions del negoci financer. Per tot això, demana a la patronal del sector que es mantingui el poder adquisitiu de les plantilles amb negociacions sectorials i per empresa.
Quant han guanyat els principals bancs espanyols?
Pel que fa als sis bancs amb presència a l’Ibex-35, el que més diners ha guanyat durant els primers sis mesos de l’any ha estat el Santander, amb un total de 5.241 milions d’euros en el primer semestre, un 7% més que fa un any. L’entitat va explicar dimecres que els bons resultats es deuen al fort creixement dels ingressos, especialment a Europa.
Per darrere hi trobem l’altre banc amb una fort presència internacional, el BBVA, que ha tancat la primera part de l’any amb un benefici de 3.878 milions d’euros, un increment del 31% respecte fa un any. Dins d’Espanya el benefici ha estat de 1.231 milions d’euros, un 53,68% més. CaixaBank, per la seva part, ha obtingut un benefici de 2.137 milions d’euros, un 35,8% més que en la primera meitat de 2022.
El Sabadell, per la seva part, ha tancat amb un benefici de 564 milions d’euros, augmentant un 43,6% respecte al mateix període de l’any passat. La filial britànica de l’entitat, TSB, ha contribuït al resultat amb un benefici de 106 milions d’euros. Bankinter ha tancat el primer semestre de 2023 amb un benefici net de 417,9 milions d’euros, un 54% més que entre gener i juny de l’any passat. L’únic que ha reduït els seus beneficis ha estat Unicaja, que ha obtingut un benefici de 148 milions d’euros, un 13% menys.
1 
