Catalunya es troba immersa en l’enèsim cicle de protestes de la pagesia en els últims dos anys. D’ençà de l’esclat del sector primari a principis del 2024, que va fer aparèixer els tractors al centre de Barcelona per primer cop dels moments més tensos del Procés independentista, agricultors i ramaders han sublimat les seves crítiques a l’administració, tant envers la Generalitat com al govern espanyol. La burocràcia, els preus en origen o les restriccions sanitàries que imposa Brussel·les s’han revelat com alguns dels enemics dels productors alimentaris del Principat. L’amenaça final, però, ha estat des de les primeres tractorades el tractat comercial del Mercosur; un pacte amb la zona econòmica llatinoamericana –Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai– que generarà un dels espais de lliure comerç més grans del món, amb 700 milions de consumidors concentrats en les mateixes regles mercantils. Per a les administracions, tant la Moncloa com la Generalitat, el pacte és una “oportunitat” per al conjunt de l’estructura econòmica; fins i tot per al primari, que podria trobar nous compradors per a productes especialitzats, com els vins o l’oli d’oliva, a mercats creixents com el brasiler o l’argentí. Per als camperols -de tot el continent- és una soga al coll. Els greuges catalans s’estenen també fora de les fronteres del país: “no sacrificaré la meva família pels cotxes alemanys“, va denunciar un pagès irlandès en les recents propostes convocades a Athlone, al centre de l’illa.
A Catalunya, les protestes de la pagesia s’han succeït en les darreres jornades amb el govern espanyol en el punt de mira. Durant les negociacions del 2024 i el 2025, cal recordar, la pagesia va reconèixer els esforços del ministre d’Agricultura de l’executiu de Pedro Sánchez, Luis Planas; que va intentar sense èxit imposar clàusules mirall que haurien assegurat que els productes alimentaris importats des del Mercosur complissin les exigències ambientals, sanitàries i laborals blindades a dins la UE. La gràcia envers la Moncloa, però, s’ha esvaït: En un comunicat el passat divendres, Unió de Pagesos, va criticar el “paper lamentable” que Espanya i els seus representants han realitzat en el procés d’aprovació del pacte, acusant-los d’haver prioritzat els interessos industrials -de la química, per exemple, que veurà com els aranzels dels seus productes en trànsit cap al Con Sud es redueixen substancialment- per sobre de la sobirania alimentària. També el Gremi de la Pagesia, en marxes juntament amb Revolta Pagesa, han atacat Sánchez i Planas, i s’han declarat “decebuts” amb el departament d’Agricultura, a qui acusen de no voler escoltar-los. Millors paraules han tingut cap al conseller d’Agricultura del Govern de Salvador Illa, Òscar Ordeig, a qui han reconegut l’ànim “d’escoltar” les demandes del camp, si bé les mans de la Generalitat estan més que lligades davant les preferències de Madrid.
En una reunió celebrada aquest mateix diumenge, Ordeig ha ofert als pagesos mobilitzats un “front comú” per traslladar a Planas i a les autoritats comunitàries les demandes del camp català. Ara per ara, la proposta roman buida de contingut, si bé les parts s’han instat a acordar les mesures que guiaran aquest compromís abans de traslladar-les a instàncies superiors. Més enllà d’aquest hipotètic full de ruta, el Departament ha traslladat al Gremi que buscarà espais de trobada amb Illa, el ministeri i la Comissió Europea perquè hi comuniquin les seves queixes. Val a dir que el principal objectiu del Govern en aquestes negociacions ha estat que els pagesos aixequin els talls que impedien la circulació a Tarragona i a Girona. El portaveu de la Revolta, Jordi Ginabreda, ha traslladat que seran les assemblees locals les que decideixin la fi de les protestes. “I, després, ens veurem als carrers”, ha amenaçat.
Davant la insistència pagesa, els partits catalans s’han pronunciat majoritàriament contra el tractat. Esquerra Republicana de Catalunya l’ha titllat, per mitjà de la portaveu al Congrés i exconsellera de Territori, Teresa Jordà, que l’ha titllat d'”atac al sector agrari català”. Per la seva banda, el portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Salvador Vergés, s’ha declarat “absolutament en contra” del programa, i ha lamentat que la cambra legislativa catalana ha “tractat fins a cinc cops” els greuges de la pagesia amb el Mercosur. La CUP, per la seva banda, ha celebrat que “continuï la revolta pagesa”, i ha explicitat el seu “suport a la pagesia” en les seves demandes.
Marxes fora de Catalunya
El sí dels governs europeus ha caigut com una gerra d’aigua freda entre les organitzacions pageses. Dues setmanes abans del passat divendres, cal recordar, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen tenia un viatge programat a Brasília per ratificar el pacte amb els executius dels quatre membres del Mercosur. Per fer-ho, la conservadora alemanya necessitava una majoria qualificada al Consell Europeu -més de la meitat dels països amb més del 65% de la població europea-. Llavors, el govern francès, el gran opositor continental als pactes comercials, va aconseguir el que pretenia, i va fer una arma de les protestes pageses a Itàlia per garantir-se la negativa de l’executiu de Giorgia Meloni, que formava una minoria de bloqueig amb l’Elisi i altres crítics, com ara Polònia o Hongria. La Comissió, però, es va empescar una declaració per assegurar els camperols que els pagaments de la PAC i altres ajudes comunitàries arribarien a les seves butxaques; així com garanties de rebaixes de preu en fertilitzants i abonaments mitjançant la suspensió d’aranzels per a aquells que s’hagin d’importar. Aquest regal, l’enèsim en termes de seguretat ambiental que ha deixat anar l’executiu comunitari en els últims dos anys, ha estat suficient per desbloquejar el suport de Meloni i els seus.
El gir a favor del Mercosur ha generat protestes a diversos països de la Unió. Ja mentre es produïen les converses, els pagesos francesos van ocupar París amb els tractors. “Ens trobem entre el ressentiment i la desesperació”, lamentava Stephane Pelletier, un dels líders de la coordinadora sindical pagesa que està liderant les marxes. També els pagesos francesos s’han llançat als carrers, amb bloquejos a Turíngia i a Pomerània que han alentit substancialment el trànsit a algunes de les principals carreteres del país. Durant tot el cap de setmana, en paral·lel a les convocatòries catalanes, els pagesos irlandesos s’han mobilitzat a Athlone, titllant de “desgràcia absoluta” l’acord amb el Mercosur, que alerten que “tancarà tota l’economia del camp” del país.
Riscos polítics a França
El procés, però, encara està lluny d’acabar. Malgrat que Von der Leyen comuniqui l’acord als seus socis llatinoamericans, el pacte encara ha de passar pels parlaments dels 27, i diverses forces polítiques rellevants ja han avisat els respectius governs que s’hi posicionaran en contra. La situació més tensa es viu a França, a on el fracàs continental del president Emmanuel Macron ha servit als partits de l’oposició per enfonsar un ganivet a la seva esquena i, fins i tot, aspirar a fer-lo caure.
Els primers a saltar al coll de l’executiu francès han estat els ultres de Reagrupament Nacional, amb Jordan Bardella -el delfí de Marine Le Pen– ha arribat a acusar Macron de “trair els pagesos francesos” per suposades concessions davant les aspiracions de Von der Leyen; mentre que l’esquerra de la França Insubmisa ha assegurat que el cap de l’Estat ha sigut “humiliat” en l’escena internacional per la seva derrota comercial. Ambdós han presentat ja mocions de no confiança envers Macron, que difícilment passaran el tràmit parlamentari, però que serveixen com a alerta per a un govern francès enormement inestable. També els partits tradicionals de la República, Els Republicans i el Partit Socialista Francès, han assenyalat la derrota de Macron, i l’han acusat d’haver “abdicat la sobirania alimentària”. Olivier Faure, primer secretari dels socialdemòcrates, ha reclamat a l’Elisi que recorri l’acord davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si bé ja ha anunciat que els seus no donaran suport a les mocions de censura, ni a la de Bardella ni a la del líder de l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon.
