Les empreses catalanes, resignades davant el caos provocat per l’accident ferroviari a Gelida. L’aturada total del servei de Rodalies per revisar l’estat de les infraestructures catalanes ha deixat sense accés als seus llocs de feina a centenars de milers de treballadors, fet que suposa una amenaça per a l’estabilitat del teixit productiu. En aquest sentit, la patronal catalana de les pimes, Pimec, ha recomanat als seus associats que activin els seus mecanismes de flexibilitat interna per garantir l’activitat. El president de l’entitat, Antoni Cañete, ha fet una crida a concedir als empleats que no es poden desplaçar un dia de teletreball en els casos que sigui possible fer-ho, o bé adaptació de la jornada quan la tasca no es pugui adaptar al format en remot. Cañete ha celebrat la reacció dels negocis catalans al caos en el transport, i arriba a assegurar que “es va patir un col·lapse pitjor els dies que va fer tant de mal temps que no pas avui”. “Hi ha hagut un primer moment d’inquietud, però totes les parts han tingut un nivell de resposta molt elevat”, ha celebrat.
Tot i la bona sensació general pel que fa a la resposta laboral i empresarial, Cañete s’ha desfet en retrets cap al govern espanyol pels “incompliments pressupostaris i les manques d’inversió” en el sistema ferroviari català. Ja sense una crisi com la d’aquest dimecres, ha recordat el líder patronal, el caos que pateix Rodalies un dia qualsevol “genera una pèrdua diària de 2,2 milions d’euros en costos laborals”; així com un cost d’oportunitat de 3,2 milions d’euros, corresponents a aquells avenços comercials que no es produeixen perquè el treballador arriba tard a la feina per culpa del tren. Els accidents dels últims dos dies i la necessitat de comprovar l’estat de salut de les vies, per al president de Pimec, són prova de les “conseqüències” que no s’hagin executat les inversions necessàries. “Fa anys que tenim una política de molts titulars i poca acció”, ha enlletgit Cañete, mirant cap a les institucions. I arriben en un mal moment, atès que el teixit català de negoci es troba en un punt “de canvi”, en què no es poden permetre el “deteriorament” d’una peça insubstituïble de la mobilitat laboral com és el transport públic.
En alerta per la vaga de maquinistes
La crisi a les Rodalies catalanes ha fet esclatar la tensió entre Renfe i Adif i els seus treballadors. El sindicat de maquinistes, de fet, ja ha convocat una vaga per denunciar el mal estat de les infraestructures, i el perill que això suposa per a la integritat de conductors i passatgers dels combois. Sota aquesta amenaça, Cañete ha traslladat el “respecte total i absolut a la protesta”, que considera justificada; si bé crida al fet que “el dret a la vaga no xoqui amb el dret dels usuaris”. “Si l’economia es ressent, no hi haurà els recursos necessaris per invertir”, ha justificat el president de Pimec, que busca vies institucionals per garantir el bon funcionament del transport públic. “El que està passant és molt greu, i s’han de prendre mesures perquè no es torni a repetir”, ha etzibat.
Optimisme moderat a les empreses
L’esclat ferroviari ha fet estralls en l’agenda de la patronal, que aquest matí ha presentat el seu informe anual de perspectives econòmiques. Malgrat la mala maror internacional, el document, elaborat per l’equip de recerca de l’entitat i l’Observatori de la Pime, constata que hi ha un “optimisme moderat” entre els empresaris. “Veuen les notícies, i coneixen la inestabilitat geopolítica”, ha reconegut el president de l’Observatori, el catedràtic d’economia a la UPF Oriol Amat. Però el seu negoci concret va a l’alça, amb una majoria de negocis esperant que augmentin les comandes durant el 2026. L’informe, que ha estat completat amb el testimoni de més de 400 petites i mitjanes empreses del país, sosté que es miren amb preocupació les turbulències als Estats Units; però que els efectes materials d’aquestes són més reduïts que els que generen, per exemple, la inestabilitat política a França o la crisi industrial a Alemanya, dos clients molt més pròxims als exportadors catalans que no els EUA.
Les disrupcions a les cadenes de valor que han provocat la guerra comercial i els horitzons neguitosos en l’àmbit internacional deixaran una factura més elevada a les empreses, que preveuen haver de pagar un 5,7% més a proveïdors. Una xifra que es traslladaria a preus, amb el corresponent impacte a la butxaca dels consumidors. A això s’afegirà que la banca, poruga davant les tribulacions, no atendrà encara les demandes del sector privat de millorar les condicions de finançament i, per tant, l’accés a préstecs continuarà sent complicat, més encara per a les pimes. Davant aquest trencadís d’estimacions, Amat recomana a les empreses que facin previsions per a escenaris diversos, des d’un “moderadament optimista” fins a una crisi total, per dibuixar els full de ruta que caldrà implementar.
