Les administracions catalanes continuen cercant rutes per sobreviure a la crisi del comerç internacional que han suposat les polítiques aranzelàries de l’administració Trump. El departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha posat en marxa un programa per crear nous perfils exportadors en el teixit empresarial català. Sota el títol Catalunya Exporta, la iniciativa comptarà amb un pressupost de tres milions d’euros, i buscarà connectar empreses amb agents del sector privat i les diverses agències econòmiques que depenen de l’executiu per assistir-los en el salt exterior. Des d’Empresa busquen, segons han explicat en un acte aquest dilluns, establir “una bona base” per mantenir el creixement d’empreses internacionalitzades regulars en “el món incert” que ha creat la Casa Blanca. Es tracta, a ulls del conseller, Miquel Sàmper, d’una palanca per garantir la bona salut econòmica del país: “Si fabriquen només aquí, superarem les crisis molt pitjor que si fabriquem aquí i també a fora“.
El nou projecte forma part del programa Responem, la resposta inicial que va anunciar el Govern després del Dia de l’Alliberament, quan van entrar en vigor els primers aranzels universals als socis comercials dels EUA. El full de ruta exterior de l’administració catalana compta amb un pressupost de 1.500 milions d’euros, que arribaran a les empreses en forma de subvencions i crèdits, assessorament, inversions directes i campanyes de promoció. Sobre els efectes de Responem, Sàmper ha agraït al teixit empresarial el funcionament de “la col·laboració publicoprivada”, que ja ha permès mobilitzar més de 33 milions d’euros i acompanyar 300 empreses per accedir a mercats exteriors. En endavant, el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, ha projectat una “nova era exportadora” per a Catalunya.
Menys nous exportadors
Segons les dades de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, la xifra d’exportadores regulars catalanes -aquelles que venen a l’exterior durant més de quatre anys consecutius- ha anat creixent lleugerament any a any, fins a les més de 18.000 que van marcar un rècord l’any 2024. Ara, les conegudes com a “exportadores esporàdiques”, tal com ha indicat la cap de la unitat internacional de negoci de l’entitat, Cristina Serradell, han anat substancialment a menys. L’any 2021, Catalunya va comptabilitzar més de 45.000 negocis que es van aventurar al mercat internacional, de les quals, quatre anys després, en queden menys de 30.000. Es tracta d’un retrocés de més del 37% que culmina amb la xifra més baixa d’aquesta mena de companyies des del 2010. Segons Serradell, la davallada dels darrers cursos respon a les “dificultats” en els inicis del procés de sortida al mercat forà. “De cada 10 empreses que comencen a exportar, només una esdevé exportadora regular. Entre el segon i el tercer any d’activitat global, les empreses paren”, lamenta l’experta.
El forat d’exportadores primerenques que pateix el país podria generar un efecte bola de neu que acabés afectant el conjunt del teixit internacionalitzat. Les empreses que exporten regularment “són resilients, competitives i innovadores”; però “sense una bona base -la que estableixen les esporàdiques- no hi arribarem”. Per aconseguir-ho, Acció i el Departament mobilitzaran, en col·laboració amb diverses entitats del sector de negoci, tres milions d’euros per fonamentar un programa “massiu” per “crear aquesta base exportadora sòlida”. Catalunya Exporta intentarà “sensibilitzar les empreses” sobre la importància d’activar-se fora del territori català; i oferir els recursos públics per facilitar-ho. Es dirigiran a exportadores novelles, però també a firmes que “ho hagin intentat en el passat i no ho hagin aconseguit”. A més, s’oferiran els serveis durant tres anys d’un tècnic d’exportacions que “elaborarà un diagnòstic personalitzat” per començar a exportar, amb les passes necessàries i els mercats objectius. Tot plegat, ha detallat Serradell, per “afegir 1.000 noves exportadores regulars l’any 2030”.
“Projectar l’empresa catalana”
Sàmper ha celebrat que, malgrat la mala maror internacional del darrer any, Catalunya encadena dos anys amb facturacions internacionals per sobre dels 100.000 milions d’euros. Ha reconegut, però, que hi ha possibilitats que el 2025 no s’hi arribi a causa de la “tensió geopolítica” creada pels Estats Units. Més encara en el cas català: el mercat nord-americà és el primer objectiu exportador del país fora de la UE, i el segon dels importadors, només superat per la Xina. En aquest sentit, el conseller assegura que la clau de l’èxit del programa raurà en la diversificació, cercant nous mercats menys conflictius i amb més marge de creixement que els EUA. En els pròxims quatre anys, l’executiu aspira a superar les 19.000 exportadores regulars, amb operacions a cinc mercats exteriors de mitjana. També busquen afegir prop de 500 filials foranes al teixit empresarial català, des de les poc menys de 3.200 que n’hi ha ara fins a les 3.600 subsidiàries. “Cal projectar l’empresariat català cap enfora i tenir veu pròpia”; ha conclòs el titular d’Empresa.
