TACO Trump va tornar a capgirar el tauler geopolític la nit de dimarts. Després d’amenaçar d’una escalada definitiva a la guerra a l’Iran en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, el mandatari s’ha entregat a un pacte molt pròxim a les condicions de Teheran, desfavorable per als seus -encara desconeguts- interessos a la regió. La concessió del president dels Estats Units ha permès començar a reobrir l’estret d’Ormuz, i els mercats han respirat sis setmanes després. El primer de tots, el petrolier: el barril Brent s’acosta al final de la jornada amb la caiguda més greu de la sèrie històrica, fins als 94 dòlars (-14% dia a dia); mentre que el West Texas Intermediate nord-americà s’abarateix prop d’un 17%, i es queda poc per sobre dels 93 dòlars. La reactivació del pas de petroliers ha servit per alleujar les tensions sobre la indústria dels hidrocarburs, que veu com s’allunya una amenaça estructural que es donava per feta fa només 24 hores. Els operadors del sector, però, es neguen a cantar victòria tan aviat. Especialment al final de la cadena de valor, entre les distribuïdores i comercialitzadores independents, que consten entre les primeres víctimes econòmiques del terratrèmol a l’Orient Mitjà. En declaracions a Món Economia, el president de Petrolis Independents, Jordi Roset, aclareix que la destral de guerra roman ben desenterrada. “La volatilitat encara és impressionant, una baixada de 20 cèntims el litre en un dia és una autèntica bogeria”, lamenta Roset.
Els actors del sector de petrolieres independents consultats per Món Economia coincideixen a guardar la roba davant la situació, i esperen que un possible esclat trenqui les dues setmanes de treva en qualsevol moment. Segons valoren des de la Unió de Petrolieres Independents, la principal patronal d’aquestes empreses a l’Estat, la caiguda del Brent ho demostra. El -13% que ha registrat la referència comunitària per al cru és inaudit, però deixa el preu més d’un 50% per sobre del que hi havia abans de la guerra, quan el barril voltava els 60 dòlars. “Hi ha molta incertesa sobre un final definitiu, i trigarem a restablir la normalitat”, observa la secretària general de l’entitat, Maria Ortiz; que avisa que els estralls de l’agressió nord-americana i israeliana sobre l’Iran van més enllà del tancament d’Ormuz. “Hi ha infraestructures fetes malbé, per exemple. I el mercat vol ser prudent“, afegeix la representant patronal.
Les primeres hores d’alto el foc han donat la raó als inversors més porucs: Israel ha acceptat els termes de la pau temporal amb l’Iran, però no amb el Líban. L’exèrcit de Benjamin Netanyahu ha tornat a bombardejar Beirut, entre altres punts del sud del país, i la reacció de Teheran no s’ha fet esperar. Segons l’agència semiestatal Fars ha avançat que s’ha congelat el trànsit de petroliers per l’estret; mentre que Al Jazeera ha recollit declaracions d’un oficial militar iranià d’alt rang avisant que “Teheran castigarà el règim sionista en resposta a la massacre al Líban”. Les parts són volàtils i, per tant, les empreses es resguarden. “Durant els pròxims quinze dies, hem de ser molt prudents. S’ha posat una data, però poden passar moltes coses abans”, reflexiona el president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona (APESBcn), Ramon Puigfel.
Setmanes “criminals”
Sobre aquesta conjuntura, múltiples veus del mercat petrolier temen que les agressions tornin a esclatar tan ràpidament com s’han frenat aquesta matinada. Més encara quan, com coincideix Puigfel, els beneficis de la pausa de dues setmanes encara trigaran a arribar al mercat. “No podem fer cap previsió a dos o tres dies”, lamenta Puigfel; que recorda oscil·lacions “criminals” en les darreres setmanes d’entre sis i vuit cèntims diaris. Les estacions de servei, especialment les independents -aquelles que no estan vinculades a cap gran companyia amb capacitat de refí, les Moeve, Repsol, BP o Galp- “pateixen des del primer dia” els estralls de la guerra, i operen encara lluny de la normalitat prèvia. Una normalitat, recorda Roset, que tenia poc a veure amb la del 2024. “Abans de la guerra, els preus ja no eren baixos. El gasoil estava a 1,2 euros el litre, quan uns mesos abans havia caigut fins als 0,9“, lamenta l’empresari.
Les benzineres independents, a diferència dels grans dels hidrocarburs, asseguren haver tingut poc a dir en com s’ha transformat el preu dels carburants arran de la guerra. Lluny del número que apareixia al monòlit a principis d’any, el darrer butlletí petrolier de la Unió Europea elevava la Sense Plom 95 a l’Estat fins a tocar dels 1,6 euros el litre, i deixava el gasoil per sobre dels 1,5 euros. El de la setmana passada va ser el primer llistat posterior a la rebaixa de l’IVA als hidrocarburs anunciada pel govern espanyol fins al 10%. Així doncs, les estacions catalanes oferien preus molt més baixos que les de països veïns, més pròxims als dos euros el litre. Ortiz, però, defensa que aquest encariment general no s’ha traduït en butxaques més plenes per als seus associats. “Hem hagut d’injectar més diners en el negoci sense cap possibilitat d’augmentar marges“, declara la representant d’UPI. Roset hi està d’acord: “Jo guanyo 10 cèntims el litre si la benzina va cara i 10 cèntims el litre si la benzina va barata”.
A la tensió de preus s’afegeixen els límits a la capacitat de planificació que tenen aquesta mena de companyies. “Treballem al dia a dia, perquè normalment tenim vendes i consums regulars”, delinea Roset. Similar és l’experiència de Puigfel, i dels seus associats: “tenim la capacitat de tancatge que tenim, de dos dies de mitjana“. És a dir, les estacions poden adquirir producte a un o dos dies vista; tres en el cas de les més grans. Per tant, no han pogut aprofitar les baixades per ampliar els marges; i, de fet, un moviment com el d’aquest dimecres suposa una patacada a curt termini. “Pot haver-hi problemes durant uns dies. Si algú ha comprat per a dos o tres dies, potser ha d’abaixar els marges i anar a pèrdues per desfer-se del producte més car. No podem fer-lo desaparèixer”, diagnostica el president d’APESBcn. A més, la competència s’ha fet més ferotge d’ençà de finals de febrer, atès que les grans operadores, normalment entre 20 i 30 cèntims més cares que les low cost, han ofert promocions de fidelització amb descomptes rellevants. “Ha estat difícil”, sospira Ortiz.
Trontolla l’escut espanyol
Les benzineres que operen dins les fronteres de l’Estat han tingut, en les darreres dues setmanes, un mercat més calmat que els dels veïns. Arran de la rebaixa de l’IVA, han vist com el consum es recuperava; i, de fet, segons Roset, durant el mes “s’han venut si fa no fa els mateixos litres” que altres anys. Ara bé, part d’aquestes vendes es van concentrar durant les primeres jornades del mes, quan els conductors catalans es van afanyar a omplir els dipòsits per por a un possible desproveïment. D’ençà de la mesura fiscal de la Moncloa, però, en les benzineres del nord del Principat s’ha obert una nova línia de negoci: els francesos. “La gent del sud de França ha vist que surt a compte baixar a Figueres, dinar i carregar el cotxe. De fet, algun dia m’he quedat sense producte en estacions de la zona”, explica el fundador de Petrolis Independents.
La rebaixa de l’IVA, però, enfronta problemes burocràtics. La Comissió Europea va notificar per carta el govern espanyol que, a parer seu, la concessió a empreses i consumidors queda fora de les normatives comercials europees. Segons detallava El País, Brussel·les va alertar Madrid -i Varsòvia, que ha aplicat retallades similars- que la directriu europea sobre l’IVA no contempla la possibilitat de rebaixes als carburants. A parer de l’executiu comunitari, la Moncloa hauria d’haver rebaixat altres càrregues fiscals, com ara impostos especials sobre el carburant. Els petroliers consultats, val a dir, veuen encaix normatiu en la mesura. Ortiz, de fet, espera que “Brussel·les faci els ulls grossos” amb l’Estat, perquè el tipus temporal de l’impost de valor afegit és “jurídicament correcte”. A diferència, recorda, dels moviments que va fer Pedro Sánchez durant l’anterior crisi petroliera, el 2022, arran de la guerra a Ucraïna. Llavors, recorda la secretària general d’UPI, “va haver-hi un caos organitzatiu que va perjudicar les petites operadores”. Llavors, els venedors aplicaven una bonificació per cada litre de benzina, i Hisenda les retornava empresa a empresa; un pla que “ni era ortodox jurídicament ni tenia sentit per a les pimes i els agents més petits del sector“. Roset, per la seva banda, veu marge per tornar al 21% si la situació a l’Orient Mitjà es manté estable. “El problema -postil·la- seria si els preus es tornen a enfilar, perquè llavors hi hauria riscos per al consum”. En definitiva, el sector petrolier necessita “perspectives de futur relaxades”, en paraules de Puigfel; i ni el possible xoc entre institucions ni la tensió congelada a l’Iran ajuden a dibuixar-les.
