La votació al Parlament Europeu que va deixar el tractat comercial entre la UE i el Mercosur en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha propinat un batzac a la zona de lliure comerç, però no ha aconseguit paralitzar-ne l’aplicació. Així ho veuen diversos dirigents comunitaris, que han reclamat en les darreres hores “tirar pel dret” i fer entrar en vigor el pacte sense esperar la resolució de la judicatura comunitària. El més contundent a exigir-lo ha estat el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha esfondrat el discurs de suport a la pagesia del seu ministre d’Agricultura, Luís Planas, en exigir l’activació “immediata” de l’entesa transatlàntica a la sortida d’una reunió extraordinària del Consell Europeu la passada matinada. El canceller alemany, Friedrich Merz, ha estat encara més bel·ligerant, i ha aclarit que té en el punt de mira els membres crítics de la Unió, com ara França o Polònia. “Poden estar segurs: no ens aturaran. L’acord del Mercosur serà aprovat”, va etzibar el passat dijous davant l’Eurocambra.
“És un altre obstacle en el nostre camí”, ha lamentat Merz. Cal recordar que la UE va aconseguir consensuar un text de l’acord comercial el desembre del 2024 després d’un quart de segle de negociacions infructuoses. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja donava per feta la victòria i, de fet, tenia planificat per abans de Nadal un viatge a Brasilia per ratificar el pacte amb la benedicció del Consell Europeu. La visita, però, es va haver d’endarrerir quan França i Polònia van aconseguir formar una minoria de bloqueig amb el rebuig del govern italià d’extrema dreta de Giorgia Meloni. Els italians van desfer la seva oposició en només 7 dies, i van permetre l’aprovació del pacte; si bé el passat dimecres l’Eurocambra va posar una altra pedra en el seu camí en acordar, per un estretíssim marge de 10 vots, enviar el tractat al TJUE perquè n’analitzi l’encaix en els tractats fundacionals de la UE. La Comissió, però, té competència exclusiva sobre el capítol estrictament comercial del tractat, i podria aplicar-lo sense esperar la resposta judicial, només amb el suport dels executius dels 27 -que haurien d’expressar-lo de nou, en una reunió del Consell-. El segon apartat, amb components polítics i inversors, necessitaria el sí dels parlaments de tots els membres, i romandrà en suspens encara un temps.
Les indústries guanyadores
Merz i Sánchez, cal recordar, presideixen dos dels països de la UE més beneficiats per l’obertura al mercat llatinoamericà. Entre els sectors que esperen sortir guanyant del tractat comercial, destaquen l’automòbil i la química, dos dels que pateixen, ara per ara, aranzels més significatius per exportar-se als països del Mercosur -Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai-. En concret, les peces per a automòbils paguen un impost comercial per arribar a l’Amèrica Llatina del 35%, mentre que la maquinària en general deixa un 20% en les arques del país receptor. Totes dues indústries, cal recordar, majoritàries al teixit productiu alemany, amb un 17 i un 14,2% de les exportacions, respectivament.
Pel que fa a la química, la bàsica paga un 18% en vendre’s al Mercosur, mentre que els productes farmacèutics han de descomptar un 14%. El conjunt del sector ocupa el segon lloc en el pòdium espanyol de les vendes a l’exterior, amb uns 60.000 milions d’euros anuals. Segons dades del govern espanyol, prop d’un 70% de la química produïda a l’Estat acaba en països tercers. Per tant, tant Madrid com Berlín tenen incentius per ignorar les demandes del camp i prioritzar les de les empreses de més valor afegit. Això, però, no agrada a la pagesia, que es declara “farta de ser moneda de canvi”, en paraules del portaveu del Gremi de la Pagesia de Catalunya, Eduard Escolá.
“Preparats per a la mobilització”
Val a dir que encara no hi ha res del cert en l’aplicació provisional o no del tractat. En les hores anteriors a la votació a Estrasburg, fonts de la Comissió Europea explicaven a l’agència Euronews que, efectivament, l’executiu té la capacitat legal d’activar el projecte sense la confirmació del TJUE; però que això causaria un rebombori polític de cara als països i les famílies polítiques europees crítiques amb el tractat difícil de calmar. Segons ha declarat darrerament, Von der Leyen es manté a l’espera que almenys un dels països del Mercosur ratifiqui el pacte -ho han de fer cada un per separat, com en el cas de l’apartat polític a Europa- per plantejar-se una posada en marxa forçosa als 27. Des de la pagesia comparteixen que la imatge de les institucions quedaria malmesa si ignoren les demandes dels grups parlamentaris: “Si tiren pel dret, portaria una confrontació i una enorme polèmica al Parlament Europeu”, descriu Escolà.
Per a Unió de Pagesos, les intencions de la Comissió Europea revelen que el pacte està lluny d’haver-se tancat. “L’acord no és un tràmit a resoldre, sinó un conflicte polític obert dins la Unió Europea. El relat que feien que era una cosa tancada no s’aguanta per enlloc”, sosté la coordinadora nacional de la principal organització pagesa catalana, Raquel Serrat. En aquest sentit, els productors del Principat acceleren la seva coordinació per “aportar documentació tècnica que avali els perjudicis que pot suposar el tractat per a la pagesia catalana” de cara a les institucions. En les darreres setmanes, els pagesos han demostrat molta millor sintonia amb la Generalitat, especialment amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que no pas amb el govern espanyol, de qui critiquen el seu “paper lamentable” en el suport al Mercosur. “Necessitem que la part més pròxima de l’administració, que és la Generalitat, es posicioni al costat del camp català. Si Ordeig és valent i lidera la voluntat de defensar el camp, l’acompanyarem”, es compromet el portaveu del Gremi.
Sánchez, vot clau
En aquest sentit, ambdues organitzacions, així com la resta de patronals del camp català, han reiterat la seva disponibilitat per escalar les mobilitzacions si les institucions, especialment les de Madrid, hi giren l’esquena. “És un crit unànime, estem preparats per a una mobilització intensa”, avisa Escolà. De fet, identifica opositors fora de les fronteres de la petita pagesia: la indústria agroalimentària, explica, “també veu com trontolla el seu model de negoci, perquè la capacitat de producció del Mercosur també els amenaça”. Serrat, per la seva banda, anuncia que l’11 de febrer ja està convocada una nova tractorada a Madrid per protestar contra el tractat, així com per les retallades a la política agrària comuna. “Els tractors catalans hi serem”, ha insistit la coordinadora, que veu marge per cantar victòria durant els pròxims mesos.
La pressió envers la Moncloa és especialment rellevat de cara a la salut de tot el sector primari europeu, en tant que la posició de Sánchez seria clau en una hipotètica nova votació al Consell Europeu per aplicar provisionalment el tractat. “Si Espanya hi votés en contra, juntament amb els països que sempre han mostrat el seu posicionament contrari, el tractat cauria”, recorda Serrat, ja que sumarien amb França, Polònia, Hongria i la resta d’opositors la representació de més del 45% de la població de la UE, i evitarien la majoria qualificada necessària per prendre aquesta decisió. “Les passes fetes són les correctes, i continuarem removent consciències”, conclou Escolà.
