L’extinció de les llicències de lloguer turístic el 2028, prevista pel decret 3/2023 de la Generalitat, és un dels avenços reguladors que més ha celebrat el moviment per l’habitatge d’ençà de la seva aprovació, encara sota el Govern de Pere Aragonès. Sindicats i associacions de llogaters assenyalen la desaparició dels permisos per als arrendaments temporals com una de les claus per reviscolar el mercat de l’habitatge a Barcelona i a Catalunya. De llavors ençà, però, el sector de l’atenció al visitant ha esmenat aquest diagnòstic, a través de diverses iniciatives i associacions de propietaris. Els darrers a fer-ho, els visitants de negocis, d’acord amb una recent enquesta elaborada per la patronal d’arrendadors Apartur, que assegura que un 84% dels viatgers corporatius que aterra a Barcelona voldria una “regulació proporcionada” de la indústria, i no una prohibició general. Només fa dos mesos, s’ha sumat un nou actor a les protestes contra l’estratègia del Govern per foragitar els pisos turístics: el moviment de Treballadors pel Lloguer Turístic, una entitat amb només unes setmanes de vida que agrupa “treballadors del lloguer de curta estada a Catalunya: neteja, manteniment, interiorisme, desenvolupament de software, atenció al viatger i autogestors, entre molts altres”. Un dels portaveus de la nova agrupació, Patricio Bustillos, assegura en conversa amb Món Economia que una regulació com aquesta genera més greuges econòmics que avantatges per al mercat residencial. “Som bocs expiatoris del problema de l’habitatge: no arribem ni a l’1% de tot el parc“, raona Bustillos.
Cal recordar que el decret recull l’extinció de totes les llicències turístiques del Principat l’any 2028, i estableix diversos requisits per expedir-ne de noves. Algunes ciutats, com Barcelona o Badalona, ja han anunciat que no donaran cabuda a aquest model de negoci als seus planejaments urbans, prohibint de fet els arrendaments de curta durada per a visitants en el terme municipal. A altres municipis, els que sí que adaptin el pla urbanístic a l’emissió d’aquests permisos, sí que es podrà dur a terme, si bé amb un límit de 10 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.
L’associació assegura agrupar representants tant de la gestió professional dels lloguers turístics com de sectors que depenen en part de l’economia del visitant. Entre llocs de treball directes i indirectes, asseguren, els lloguers turístics estan vinculats a l’activitat d’uns 200.000 treballadors a tot el Principat. Val a dir que aquest càlcul agrupa persones emprades directament per empreses dedicades al lloguer turístic, com altres que se’n beneficien, com ara la restauració, les bugaderies o fins i tot les aplicacions de gestió i reserva d’immobles turístics, com ara Airbnb. D’aquests, uns 50.000 es dediquen directament als pisos temporals. “La resta és economia induïda”, detalla Guillem Laporta, un dels altres portaveus de l’associació.
Aquest grup de professionals, segons indica Bustillos, “està absent del debat públic i de les decisions que està prenent el govern”. El portaveu forma part de l’empresa AB Apartamentos, una de les moltes gestores de lloguers temporals que funcionen a Barcelona. També en formen part gestors individuals, com és el cas de l’inversor Guillem Laporta, que explica que es dedica al management d’una propietat individual. Tot i això, els membres asseguren que aspiren a concentrar totes les potes del sector: des de treballadors de la neteja i el servei als apartaments fins a, fins i tot, comunitats de veïns interessades econòmicament a atraure apartaments per a turistes. També empreses dedicades al manteniment dels pisos, entre altres. “Totes aquestes companyies quedaran sense activitat. Es gastarà menys, i hi haurà llocs de treball que quedaran eliminats de forma indirecta”, alerta Laporta.
Els límits de la regulació
L’entitat, expliquen els portaveus, encara no ha elaborat uns objectius reguladors compartits. “Tots estem d’acord que les llicències turístiques són beneficioses per a la ciutat, per donar feina”, valora Bustillo. En aquest sentit, ara per ara, concentra empreses i professionals que “estan disconformes amb aquest decret”. “El primer que volem és que hi hagi un debat; que la llei es prengui en conjunt, i tingui en compte la nostra veu”, afegeix el portaveu. Per a Laporta, una “regulació proporcionada” del sector hauria de buscar ampliar els beneficis econòmics que deixa aquesta activitat; i repartir-los entre tots els col·lectius interessats. “Ens agradaria, en primer lloc, mantenir les llicències; i després regular correctament com es donen”, detalla. Més enllà d’esquivar el decret, el representant es marca com a objectiu que els guanys dels immobles d’arrendament temporal “reverteixin sobre les comunitats de veïns” que els acullen. També considera necessari ampliar la influència de les taxes turístiques del país i de Barcelona, perquè “reverteixi en els treballadors del sector, amb formació o millores en les condicions laborals”.
Per a Bustillo, l’experiència de la prohibició dels pisos turístics en altres indrets del món no és satisfactòria. “L’exemple clar és Nova York”, indica el professional de la gestió d’immobles. El 2023, la metròpoli atlàntica va imposar normes estricte per als arrendaments temporals: els propietaris han d’estar presents en tot moment en el pis o la casa i compartir espais amb els turistes; els acords només poden estar vigents durant uns dies, i els pisos només poden acollir dues persones. “Des de llavors, els hotels han crescut un 12,6% la seva liquiditat, i l’habitatge continua sent el problema número 1 de la ciutat”, alerta el portaveu. Aquest és l’escenari que dibuixen per a Barcelona: beneficis “per a les grans hoteleres”, i preus encara desorbitats per als llogaters habituals. Més encara que a Nova York, atès que a la ciutat nord-americana els pisos turístics ocupen un 10% de tot el parc residencial, mentre que a la capital catalana es queden en l’1% de tots els disponibles -com a mínim, els 10.000 que operen amb llicència-.
Sobre aquest diagnòstic, esperen avançar en una regulació més amistosa amb els seus interessos mitjançant converses tant amb l’administració com amb altres actors de l’habitatge temporal. Bustillo reconeix que la nova associació comparteix objectius, entre altres, amb altres com Apartur o Federatur, les patronals de propietaris a l’Estat i a Catalunya. “Hi estem parlant”, confirma; i els considera un “soci clau en el moviment dels treballadors” a favor dels arrendaments temporals. Laporta, per la seva banda, posa el focus en les trobades amb partits polítics i representants electes. Govern i legisladors “entenen què passa”, talment com els membres. “Els pisos turístics no són en cap cas el problema de l’habitatge al país”, conclou el membre de l’entitat.
