La demanda de cotxes elèctrics a Catalunya ha accelerat amb força en el darrer any i escaig. La penetració d’alternatives electrificades al vehicle de combustió ha arribat mensualment a gairebé una quarta part de les noves matriculacions fins al març, com confirmaven dades de la patronal estatal de fabricants Anfac. D’acord amb l’estudi de l’entitat, els conductors del Principat van comprar i mobilitzar en el primer trimestre uns 34.400 cotxes elèctrics, a tocar del 24% de tot el nou parc mòbil. La ràtio supera a la mitjana espanyola, com detalla el mateix baròmetre patronal, en prop de tres punts percentuals. Les condicions del mercat i la consciència dels consumidors, segons les veus sectorials consultades, farà que aquesta xifra continuï a l’alça en els pròxims mesos. “Es va reduint la incertesa al voltant del vehicle elèctric. També han caigut els preus fins a nivells molt més accessibles”, reflexiona Josep Nadal, director general del Clúster de la Indústria de l’Automòbil de Catalunya (CIAC). Un dels mecanismes clau per augmentar la confiança dels conductors en el motor elèctric és la infraestructura de recàrrega: la consciència que es pot endollar el cotxe en qualsevol via del país si és necessari esdevé essencial per mantenir el ritme de negoci. Catalunya es troba, en aquest sentit, en un bon punt. És, amb diferència, el millor territori de l’Estat en disponibilitat de punts de connexió. Ara bé, la indústria pateix per la munió d’obstacles que han d’esquivar per continuar ampliant l’abast de la connectivitat. “Hi ha dos grans problemes: els tràmits burocràtics per instal·lar nous carregadors i la saturació de la xarxa”, explica Alejandro Valdovinos, responsable de relacions institucionals de la fabricant de carregadors catalana Circontrol.
Com en el cas de les noves matriculacions, les xifres de carregadors afavoreixen Catalunya respecte d’Espanya. D’acord amb les darreres dades de l’associació sectorial AEDIVE, concentra prop del 20% de tots els punts de recàrrega de l’Estat espanyol. A final del primer trimestre d’enguany d’acord amb l’estudi actualitzat d’Anfac, el Principat comptava amb 11.900 carregadors, uns 2.200 més que a finals del 2025. D’aquests, val a dir, uns 3.400 estarien encara sense connexió a la xarxa; precisament, a causa dels problemes burocràtics i de saturació de la xarxa que assenyala la indústria.
Tot i que és el territori amb més cobertura, roman encara lluny dels objectius previstos, tant per a l’any 2026 com de cara al final de la dècada, el 2030. Segons l’informe d’electromobilitat de la patronal automobilística, el problema es concentra a la demarcació de Barcelona: a les comarques gironines i lleidatanes “ja s’hauria assolit o superat el llindar de potència instal·lada previst per a enguany”; mentre que al sud del Principat l’expansió voltaria el 75% dels càlculs. A la regió que envolta la capital, per contra, només hi hauria disponible un 25% de la capacitat de càrrega estimada. Ampliant la mirada, segons detalla AEDIVE, el 2030 Catalunya hauria de comptar amb uns 48.000 punts de recàrrega per anar en línia amb l’estratègia europea Fit for 55. És a dir, a només quatre anys d’una data clau, es troba per sota del 25% de l’horitzó regulador. Per complir, s’haurien de desplegar uns 36.000 endolls en quatre anys, molts d’ells al voltant de Barcelona.
Tres anys per a una llicència
El gran problema, d’acord amb fabricants, operadors i empreses automobilístiques, és que els permisos d’instal·lació de qualsevol d’aquests aparells triguen a arribar pràcticament el mateix temps. Segons denunciava el passat dimecres AORU, la jove patronal estatal de gestors de carregadors elèctrics, les llicències i tràmits administratius per tirar-ne un endavant “poden allargar-se durant 36 mesos”; un càlcul que confirma Valdovinos. “En funció de qui sigui l’autoritat competent, cal activar diversos permisos: municipal, de la direcció general de carreteres, de la Generalitat…”, comenta el directiu. En aquest context, segons el CEO de la fabricant Electra i president d’AORU, Bastien Verot, la “complexitat administrativa i reguladora” bloqueja encara molta iniciativa viable. “Els permisos són encara el principal coll d’ampolla del nostre sector”, declarava en el darrer anuari elèctric d’AEDIVE.
Més enllà de la paperassa, Valdovinos apunta a la “saturació de la xarxa elèctrica” en moltes zones del Principat com a aturador del desplegament. “Hi ha nous polígons, projectes de data centers, que ocupen la xarxa en un percentatge molt important”, assegura; i això dificulta els permisos de connexió. Donar potència als monòlits de càrrega, especialment en les zones més actives del país, “demana una inversió en noves subestacions, però també en línies de mitjana i alta tensió”. “I, fins que no arriba, no podem rebre el permís per activar els megawatts demanats”, afegeix. La tensió arriba fins al punt, explica el representant de Circontrol, que “hi ha empreses que afegeixen kits de bateries portàtils” a les seves estacions per garantir-se l’accés a electricitat. “S’estan establint estratègies per esquivar el problema de la xarxa elèctrica, perquè cal una inversió molt important”, explica el responsable institucional de l’empresa catalana.
Es manté l’optimisme
La lectura de les empreses especialitzades, val a dir, és encara esperançadora: hi ha activitat empresarial i capacitat tècnica per assolir els objectius, però cal que el regulador vagi al mateix ritme. “Les inversions estan compromeses, però bloquejades per la inseguretat reguladora”, reflexionen des d’AORU. En aquest sentit, les organitzacions empresarials reclamen que “la iniciativa pública i privada caminin plegades” per arribar a la meta. “Hem d’avançar en quantitat, qualitat i capil·laritat en el desplegament de la infraestructura de recàrrega. Els fabricants no podem aconseguir-ho sols”, declarava en unes recents jornades sectorials Arancha García, directora d’Indústria y Medi ambient d’Anfac. En cas que s’aconsegueixi aquesta col·laboració, Valdovinos es mostra optimista. “Encara queda molt per fer, però no estem espantats. Vam començar amb força fa quatre o cinc anys, i ara s’estan igualant les coses”, raona.
El sector públic, d’acord amb les fonts consultades, guanyarà protagonisme en els pròxims anys pel que fa a la “capil·laritat” que reclamava Garcia. Segons detalla Valdovinos, malgrat el creixement del parc mòbil electrificat, encara no s’ha arribat al punt de penetració que garanteix que tots els carregadors instal·lats siguin rendibles. “Perquè un carregador deixi benefici, ha de fer entre cinc i sis càrregues al dia. Molts encara no hi arriben”, comenta. El negoci està garantit en nuclis urbans molt actius i en les vies interurbanes al voltant de les grans ciutats. Ara bé, el sector públic és imprescindible per accedir a aquells indrets “a on els actors privats no trobin tan interessant” aterrar, segons Nadal. En aquest sentit, les veus empresarials consultades celebren les xifres revelades a principis d’abril pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper: la Generalitat hauria instal·lat prop de 2.600 punts de recàrrega públics durant el 2025, en el marc del pla per al vehicle elèctric anunciat a principis de l’any passat. L’administració catalana hi ha dedicat uns 25 milions d’euros, procedents del pla MOVES III; als quals s’han d’afegir els 100 milions addicionals per a ajudes a la compra de cotxes electrificats. L’avenç deixa un bon regust al món empresarial, que celebra “l’increment substancial de punts de càrrega” en els últims 12 mesos. “Evidentment, podria ser més. Però se segueix un bon full de ruta”, conclou el representant del CIAC.
