La Unió Europea ha adoptat aquest dilluns una nova ronda de sancions contra 18 persones i 19 entitats responsables de violacions de Drets Humans a l’Iran, per la repressió de les autoritats de les protestes prodemocràtiques després de la mort de la jove Masha Amini.
Pressió contra Teheran
Amb aquesta decisió, els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set redoblen la pressió contra Teheran, amb una quarta tanda de mesures en resposta a l’espiral de violència del règim, que ha perseguit els manifestants i condemnat a mort i executat a varis des del setembre passat, quan la defunció de la jove kurda sota custòdia policial va deslligar una cascada de protestes al país.
Entre els nous sancionats destaquen el ministre d’Esport i Joventut de l’Iran, Hamid Sajjadi, al qual atribueixen la persecució d’esportistes i l’haver impedit deixar-los parlar internacionalment contra la repressió a l’Iran, així com diversos governadors de diferents regions del país i comandaments del Cos dels Guardians de la Revolució Islàmica.
Increment de la llista negra
Els Vint-i-set afegeixen a més a 19 entitats a la ‘llista negra’, incloent-hi diversos cossos regionals del Cos dels Guardians de la Revolució Islàmica, les Forces Especials de la Policia iraniana o l’Oficina Central per a Ordenar el Bé i Prohibir el Mal, totes institucions acusades de deslligar la violència contra els manifestants a l’Iran.
Les sancions s’estenen també a diverses empreses tecnològiques que subministren serveis de ciberseguretat a Teheran i que, segons la UE, promouen la censura i vigilància contra manifestants en xarxes socials.
“Al poblo iranià: us estem escoltant”, ha afirmat el president del Consell Europeu, Charles Michel, qui ha afirmat que la UE continuarà donant suport a l’aspiració de “llibertat i dignitat” de les protestes iranianes. Michel ha valorat que aquesta nova ronda de sancions és un “clar missatge” que la UE no romandrà parada davant violacions de Drets Humans a l’Iran.
Guàrdia revolucionària
Sobre la taula del Consell d’Afers exteriors estava també el debat sobre designar a la Guàrdia Revolucionària iraniana com a organització terrorista a la UE, una qüestió que impulsen països com Alemanya però que no concita el consens dels Vint-i-set i sobre la qual no hi havia una proposta formal.
En declaracions prèvies a la reunió, l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, ha recalcat que aquest pas requereix d’una decisió judicial. “Primer es necessita una decisió d’un tribunal. No pots dir: “Et considero un terrorista perquè no m’agrades””, ha afirmat des de Brussel·les.
En aquest sentit, ha explicat que ha d’haver-hi una condemna concreta i després es treballarà a nivell europeu per a estudiar aquesta inclusió, que no obstant això, Teheran ha amenaçat que portarà “conseqüències devastadores” per a l’acord nuclear que la UE busca revifar des de fa mesos i que fonts diplomàtiques europea desaconsellen en entendre que “prevé d’avançar en altres temes” amb el règim iranià.
