La Unió Europea cedirà finalment a la pressió d’alguns dels seus estats membres i revisarà l‘acord d’associació que té amb Israel, segons ha anunciat la cap de diplomàcia europea, Jaja Kallas, després del Consell d’Exteriors a Brussel·les. Disset països, liderats entre altres per Espanya i els Països Baixos, sostenen que cal revisar la relació amb el govern de Benjamin Netanyahu perquè el mateix article segon de l’acord remarca la necessitat de “respectar els drets humans”. “Del debat d’avui es desprèn clarament que hi ha una forta majoria a favor de revisar l’acord. Farem aquest exercici i mentrestant correspon a Israel desbloquejar l’ajuda humanitària”, ha apuntat Kallas.
La decisió arriba després que països com França, el Canadà i el Regne Unit -els dos últims fora de la unió- hagin mogut fitxa. El ministre d’exteriors britànic, David Lammy, ha anunciat aquest matí que suspenen les negociacions comercials amb Israel per la seva ofensiva “intolerable” sobre la Franja de Gaza. Prèviament, els Països Baixos, un dels més propers a Israel, també havia qüestionat la “vulneració de drets fonamentals” de Netanyahu sobre el poble palestí. “Soc conscient que Israel està proposant un nou sistema de distribució de l’ajuda. Per bé que encara se’n desconeixen molts detalls, aquest sistema no sembla compatible amb els principis humanitaris de neutralitat, imparcialitat i independència, i no permetria la distribució incondicional i sense traves de l’ajuda a les persones necessitades”, apuntava el ministre holandès.
En les darreres hores, el govern de Netanyahu s’ha avingut a flexibilitzar el bloqueig que els israelians mantenen a l’ajuda humanitària a Gaza, però només en productes molt concrets. En tot cas, alts representants de l’ONU asseguren que el menjar que hi ha entrat no s’ha distribuït entre la població. La UE encara considera insuficients els passos del país hebreu i, en paraules de Kallas, assumeix que “és necessari pressionar per canviar la situació”.
Sense acord amb els colons israelians
Europa també ha debatut en aquesta reunió la possibilitat d’aplicar sancions als colons israelians violents, un moviment a la zona que cada cop té més poder i amenaça de complicar encara més la pau a la regió. Kallas ha lamentat que finalment no s’ha pogut consolidar un acord pel veto d’Hongria. L’any passat, l’administració nord-americana de Joe Biden va sancionar aquests grups bloquejant-los els seus actius financers i els prohibint-los l’entrada als Estats Units.
