L’escletxa entre els Estats Units i la Unió Europea es fa cada cop més insalvable. Després que la Casa Blanca emetés un pla de Seguretat Nacional que albira la “fi de la civilització” a Europa i fomenta les tesis de les extremes dretes locals, el president del Consell Europeu, António Costa, ha esclatat contra un moviment que considera una “amenaça d’interferència” per part d’una potència estrangera. “Els Estats Units no poden substituir els ciutadans europeus a l’hora de decidir quins són els partits correctes i quins els incorrectes”, ha reblat el mandatari portuguès.
Amb aquest moviment, Costa contradiu l’Alta Representant per als Afers Exteriors de la Comissió Europea, la liberal estoniana Kaja Kallas, que en declaracions recents ha refermat els EUA com un “aliat d’Europa”. “Els aliats no amenacen d’interferir en la vida democràtica o les decisions de polítiques domèstiques”, ha respost el president del CE; tot lamentant que, sota l’administració Trump, Washington “ja no creu en el multilateralisme, l’ordre internacional basat en normes o el canvi climàtic”.

Atacs acumulats a Europa
Les protestes de Costa han arribat després que la Casa Blanca llancés un document el passat divendres identificant a favor seu les causes d’un suposat “declivi d’Europa”. A ulls dels analistes ultraconservadors de Trump, la UE s’esquerda per culpa de la immigració, la “repressió de l’oposició política” i la “censura de la llibertat d’expressió”. En plena batalla legal contra l’obertura de Twitter i altres plataformes als discursos d’odi, la Casa Blanca recomanava a Brussel·les seguir el seu camí i “abandonar l’enfocament fallit basat en l’asfíxia reguladora”. L’eina de Trump per completar aquestes tasques són les extremes dretes locals, que descriu com “partits patriòtics europeus”.
No és el primer cop que prova un moviment similar: cal recordar que, poc després del seu nomenament, el vicepresident JD Vance va fer una gira pel continent esmenant els fonaments del projecte europeu; mentre que Elon Musk, llavors mà dreta del president, va arribar a participar en actes de partits reaccionaris de la Unió, com ara Alternativa per Alemanya, ara sota intens escrutini per la presència de quadres neonazis en les seves joventuts.

