El president electe dels Estats Units, Donald Trump, tornarà aquest dilluns a la Casa Blanca en una cerimònia que promet deixar moments per a la història. El polèmic magnat ha convidat bilionaris com Elon Musk (X), Sundai Pichar (Google), Jeff Bezos (Amazon), Tim Cook (Apple) i Mark Zuckerberg (Meta) i polítics d’extrema dreta com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el president de l’Argentina, Javier Milei; o el líder de Vox, Santiago Abascal. Trump ha promès un dia “històric” i s’especula que una de les seves primeres decisions serà una ordre executiva per frenar l’arribada de migrants al país.
“Abans que el sol es pongui, la invasió del nostre país s’haurà aturat”, ha dit Trump aquest diumenge durant un bany de masses al Capital One Arena de Washington, augurant “l’esforç de control de fronteres més agressiu mai vist al món”. El nou president estatunidenc també ha promès acabar amb la “decadència” que han suposat els quatre anys de mandat del president sortint, Joe Biden, amb una “rapidesa històrica” perquè “cadascuna de les ordes executives radicals i boges de l’administració de Biden s’eliminin en hores”.
La cerimònia de la presa de possessió es farà per primera vegada en moltes dècades a l’interior del Capitoli per “l’esclat de fred àrtic” que viu el país. La previsió de fred extrem farà que els milers de persones que han viatjat fins a la capital del país per veure’l no puguin assistir en directe a la celebració, i per això Trump va organitzar un míting multitudinari aquest diumenge. “Us ho passareu molt bé mirant la televisió”, ha assegurat el magnat republicà davant una multitud entregada. Biden també participarà en l’acte de traspàs de poder, igual que els expresidents Bill Clinton, George W Bush i Barack Obama.
Primeres mesures: migració, proteccionisme i fiscalitat
Trump té previst deixar la seva empremta durant els primers dies del seu segon mandat a la Casa Blanca. A banda d’aprovar noves mesures per frenar l’arribada de migrants sense papers, el magnat estatunidenc té previst aplicar el manual de l’extrema dreta mundial tan bon punt agafi les regnes del país: ha amenaçat d’imposar nous aranzels a Mèxic, el Canadà, la Xina i la Unió Europea; abaixar impostos, deportar migrants, promoure els combustibles fòssils i acabar amb la “bogeria de la transsexualitat”. També ha amenaçat d’utilitzar la força militar o econòmic per prendre el control de Groenlàndia, que actualment pertany a Dinamarca, o del canal de Panamà.
Una altra de les mesures més polèmiques que Trump vol impulsar tan bon punt posi un peu a la Casa Blanca és l’indult a molts dels implicats en l’assalt del Capitoli, tot i que no ha concretat quantes persones de les 1.265 que han estat acusades pels fets, segons les dades del Departament de Justícia. “Aquella gent ha patit molt i molt. Pot haver-hi algunes excepcions, m’ho he de mirar. Si algú era radical, boig”, ha dit en declaracions a la cadena NBC. El mateix Trump va ser imputat per un presumpte delicte de conspiració i obstrucció per l’assalt al Capitoli, però el fiscal especial del cas va retirar l’acusació tan bon punt el republicà va ser elegit president, ja que la doctrina del Departament de Justícia dels EUA dicta que no es poden mantenir causes penals obertes contra presidents electes.
Un govern amb noms polèmics
L’executiu proposat per Donald Trump, que ha anat anunciant noms en les últimes setmanes, estarà format per 14 homes i només 8 dones. La gran novetat serà l’estratega Susie Wiles, que serà la primera dona que ocupa el càrrec de cap de gabinet, considerada la posició de govern amb més poder al país després del president. Durant el seu primer mandat Trump va tenir quatre caps de gabinet, que van anar perdent influència per l’ascens d’assessors com la seva filla Ivanka i la seva parella, Jared Kushner. Entre les persones que tindran cartera al govern de Trump, destaquen el senador republicà per Florida, Marco Rubio, que serà secretari d’Estat; l’expresentador de la Fox Pete Hegseth, acusat d’abusos sexuals, que serà secretari de Defensa; Robert F. Kennedy Jr, declarat antivacunes, que serà secretari de Salut; o el bilionari Elon Musk, que liderarà el Departament d’Eficiència Governamental.
