El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela ha validat, finalment, els resultats de les eleccions presidencials i ha atorgat la victòria al president Nicolás Maduro, malgrat les sospites de frau plantejades per l’oposició i per la major part de la comunitat internacional. La Sala Electoral del TSJ ha certificat “de forma inobjectable” els resultats difosos i, per tant, considera a Maduro com a president electe de Veneçuela per al període 2025-2031, malgrat les acusacions d’una oposició que ha reclamat la difusió de les actes i al fet que “exhorta” al Consell Electoral a publicar els resultats “definitius”.
Els magistrats han conclòs que no hi ha discrepàncies entre les dades de les màquines de votació i les facilitades, la qual cosa permet “convalidar” els resultats i obre un nou capítol en un procés que l’oposició ja considerava esbiaixat des d’un inici, tenint en compte del control del chavisme sobre els diversos poders. El Suprem ordena a més traslladar “de manera urgent” al fiscal general, Tarek William Saab, la informació recaptada davant la possibilitat que durant el procés puguin haver-se comesos delictes d’usurpació de funcions, falsificació de documents públics, instigació a la desobediència o conspiració.
L’oposició va contrarestar l’absència de dades públiques per part del CNE difonent en Internet unes actes que acreditarien la victòria del seu principal candidat, Edmundo González Urrutia, que va assumir el lideratge de la campanya davant la persistència de la inhabilitació política a María Corina Machado, vencedora de les primàries. Així mateix, la sentència llegida per la presidenta del tribunal, Caryslia Rodríguez, en presència de ministres del Govern de Nicolás Maduro, ha apuntat a possibles delictes informàtics, insistint que el CNE va ser víctima d’un ciberatac “massiu” en plena jornada electoral.
L’oposició rebutja la sentència
Per altra banda, els dirigents de l’oposició han rebutjat la sentència del Suprem i han cridat a continuar defensant la “sobirania popular”, al·legant que el veritable vencedor d’aquesta cita va ser González Urrutia. “La sobirania resideix intransferiblement al poble”, ha reclamat el mateix González en el seu compte de la xarxa social X, poc després de la lectura d’una sentència que dona per bones les conclusions del Consell Nacional Electoral (CNE), malgrat que aquest òrgan no ha difós les actes oficials.
A més, González, que ja abans havia qüestionat la legitimitat del CNE i del TSJ, ha assenyalat que els òrgans “emanen de la sobirania popular i a ella estan sotmesos”. El també opositor Henrique Capriles, candidat en les presidencials de 2012 i 2013, ha afirmat que la sentència “no resol ni canvia el que el poble veneçolà va decidir en pau amb el seu vot”, sinó que aprofundeix la “#greu situació institucional” al país sud-americà, marcat per la “desconfiança” ciutadana en les institucions.
L’oposició ha presentat documents que avalarien la victòria electoral de González i ha aconseguit el suport de la major part de la comunitat internacional. Els governs del Brasil i Colòmbia han tractat de mediar en aquesta crisi, sense que ara com ara el chavisme sembli disposat a realitzar concessions.
