Recta final pel judici de Raúl Morodo, el polèmic ambaixador espanyol a Veneçuela, acusat, juntament amb el seu fill i la seva parella, de frau fiscal. La fiscal anticorrupció del cas que investigat pel Jutjat Central d’Instrucció 1 de l’Audiència Nacional demana fins a tres anys i mig de presó i més de 327.000 euros de multa al diplomàtic per un delicte contra la Hisenda Pública. En el seu escrit de qualificació, la fiscal raona que el diplomàtic -aprofitant les seves connexions al país on representava Espanya- i el seu fill, Alejo Morodo, i la seva parella, Ana Catarina Varandas de Loureiro, van muntar unes societats instrumentals per evadir impostos dels ingressos que rebia el seu fill que, curiosament, va ser contractat com a assessor per la companya pública de petrolis veneçolana.
Aquesta “presumpta” assessoria suposava ingressos molt superiors als sis milions d’euros que implicaven una tributació important a la Hisenda espanyola. Pare, fill i la seva parella van articular un sistema per evadir impostos a través de tres societats instrumentals. Un mecanisme que els permetia reduir la seva contribució a l’impost sobre la renda de Persones Físiques. Ara la fiscalia reclama penes de fins a vuit anys i mig de presó i multes per valor de més de 9,2 milions d’euros. Tot gràcies a la posició d’ambaixador de Morodo.
Aprofitar la diplomàcia per fer negoci
Segons el relat de la fiscal de l’Audiència Nacional, a Alejo Morodo li va canviar la vida quan van nomenar el seu pare, Raúl Morodo, ambaixador espanyol a Veneçuela. “Gràcies”, apunta el ministeri públic”, “a les relacions establertes pel seu pare, amb alts càrrecs de la República Bolivariana de Veneçuela durant els anys 2004 a 2007, va iniciar una suposada relació contractual amb l’empresa pública veneçolana PETROLIS DE VENEÇUELA SA (PDVSA). La feina consistia, suposadament, en la “prestació de serveis d’assessoria legal i consultoria internacional que es va estendre des del 2007 fins a l’any 2014, que li van generar uns ingressos totals de 6.696 .221,60”
Una quantitat ingent que havia de tributar com impost de la renda. La solució per evitar gratar-se la butxaca va crear dues societats Aequitas abogados i Furnival Barristers Corp. Dues societats mercantils que no tenien mitjans materials ni personals, ni cap mena d’activitat comercial més enllà que les factures a la petroliera pública veneçolana. Una manera de percebre les rendes com una mercantil i tributar-les com impost de societats molt més econòmic que no pas l’IRPF. Després va incorporar a l’arquitectura societària l’empresa Morodo Abogados.
Els investigadors van fer un seguiment detalladíssim dels comptes, de les factures i dels serveis que presumiblement efectuaven seguint el rastre de transferències a Novo Banco, CaixaBank, Banc Sabadell i MIRABAUD ET CIE. Després els investigadors d’Hisenda van investigar 24 factures de Morodo Abogados a Indra, una multinacional espanyola tecnològica i de seguretat que també han inclòs dins el delicte de frau fiscal. Precisament, la mateixa companyia que ha guanyat la licitació de la reestructuració de la base de dades dels Mossos d’Esquadra.
Multes i presó
La fiscalia no s’està per brocs, i en el seu escrit de qualificació defineix fil per randa les trampes per pagar evitar pagar impostos amb l’agreujant que es van aprofitar de la condició de diplomàtic del pare de família. Fins i tot, operacions immobiliàries amb diner negre, com fou la compra d’un pis per 1.085.000 euros i declarar un preu de 350.000 euros. Així a Alejo Morodo, la fiscalia li reclama 8 anys i mig de presó i 3.725.000 euros de multa per tres delictes contra la hisenda pública.
A la parella de l’Alejo, Caterina Varandas, la mateixa pena de presó i una multa de 3.810.000 euros. Al pare, Raúl Morodo, li reclama 3 anys i sis mesos de presó i una multa de 378.700 euros. A més d’un decomís de 1.837.694 euros. La fiscalia vol així rescabalar-se dels negocis en frau que els Morodo van fer aprofitant la seva condició de diplomàtics.
3 
