A través d’unes sòrdides imatges compartides a X, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, anunciava fa unes setmanes l’arribada de 261 “migrants criminals” en diversos vols provinents dels Estats Units (EUA). Un total de 238 acusats de ser membres de la banda veneçolana Tren de Aragua i 23 de la salvadorenca Mara Salvatrucha van ser deportats per Donald Trump en el marc de la seva taxativa política antiimmigració, fent cas omís d’una ordre judicial que en decretava l’anul·lació immediata. “Aquests són els monstres enviats al nostre país pel corrupte Joe Biden i els demòcrates radicals d’esquerra. Com s’hi van atrevir!”, va escriure el republicà a X.
Today, the first 238 members of the Venezuelan criminal organization, Tren de Aragua, arrived in our country. They were immediately transferred to CECOT, the Terrorism Confinement Center, for a period of one year (renewable).
— Nayib Bukele (@nayibbukele) March 16, 2025
The United States will pay a very low fee for them,… pic.twitter.com/tfsi8cgpD6
Els presos, encadenats de mans i peus, es dirigien cap a la que serà casa seva durant, molt probablement, la resta de la seva vida: el Centro de Confinamiento del Terrorismo (Cecot), una faraònica obra penitenciària que simbolitza la guerra de Bukele contra les bandes criminals del país. Batejada com “la presó més gran de tota Amèrica” —pot albergar fins a 40.000 presos, tots ells incomunicats amb l’exterior—, ha impulsat la popularitat internacional d’El Salvador des de la seva inauguració el 2023. Ara, serveix com a “abocador” dels migrants que Trump no vol a casa seva.
Bukele i Trump, una aliança ‘ideal’ en la guerra contra la immigració
Un mes abans d’aquests fets, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va tancar un acord amb Bukele segons el qual Washington pagarà al govern salvadorenc 6 milions de dòlars perquè albergui 300 migrants cada any al seu complex penitenciari. “És un acord sense precedents, el més extraordinari del món”, exclamava el cap de la diplomàcia dels EUA, content que el país centreamericà s’oferís a rebre “criminals perillosos, fins i tot si són ciutadans nord-americans o residents legals”.
Bukele, gràcies a la seva intransigent política de seguretat i antiterrorisme, s’ha guanyat el favor de la Casa Blanca, que ja el considera “un gran amic dels Estats Units”. Tres anys després de l’inici de l’estat d’excepció, El Salvador s’ha convertit en una de les nacions amb la taxa d’empresonament més alta, fet que ha reduït dràsticament els homicidis en un país que es trobava sotmès al règim de terror imposat per les bandes criminals. Tanmateix, la croada del govern contra les bandes ha tingut conseqüències que posen en dubte la legitimitat de les seves accions: nombroses investigacions parlen de detencions sense proves, tractes vexatoris als presos, aïllament, prohibició d’accedir a advocats i de contactar amb familiars. “S’han anul·lat tots els drets constitucionals. Et capturen i et deixen als llimbs jurídics durant 15 dies, i durant tot aquest període no tens dret a un advocat. Després t’acusen de formar part d’una organització terrorista i no et pots defensar”, explica Efren Lemus, periodista salvadorenc, en conversa amb El Món. Human Rights Watch atribueix a l’estat salvadorenc la responsabilitat de 300 morts sota el seu règim d’excepció.
Tot i les acusacions de promoure un sistema de violacions massives de drets humans, Bukele s’ha guanyat la complicitat del govern nord-americà després de presentar-se com la solució als anhels antiimmigració de Trump. “Coneix molt bé la gestió del discurs mediàtic i el màrqueting polític, i vol vendre la falsa tesi que, per mantenir la delinqüència a ratlla, necessita parasitar totes les institucions i mantenir un règim d’excepció permanent”, argumenta Lemus. “Aquest model, que banalitza els drets humans i no respecta l’estat de dret, ja s’està exportant als EUA, com s’ha vist quan Trump ha ignorat l’ordre judicial que exigia l’aturada de les deportacions”, afegeix.
Per la seva part, Veneçuela, que manté limitades relacions diplomàtiques amb la Casa Blanca, s’ha mostrat crítica amb la deportació de 238 migrants veneçolans a El Salvador. El seu president, Nicolás Maduro, ha afirmat que l’acció de Trump “evoca els episodis més foscos de la humanitat, des de l’esclavitud fins a l’horror dels camps de concentració”. Ronna Rísquez, periodista veneçolana experta en el Tren de Aragua, explica a El Món que la majoria dels suposats criminals són, en realitat, persones que no han comès cap delicte. “I encara que fossin delinqüents, tindrien dret a un procés judicial just i transparent”, reivindica.
Segons Trump, els membres de la banda veneçolana “amenacen de dur a terme una invasió o incursió depredadora contra el territori dels Estats Units”. Tanmateix, no ha presentat cap prova que relacioni els deportats amb l’organització, ni tan sols que demostri la seva implicació en delictes comesos als EUA. “Una cosa és que hi hagi membres de la banda dispersos pel país, i una altra ben diferent és que la banda actuï de manera organitzada, amb una presència massiva de criminals en territori nord-americà“, critica Rísquez, convençuda que “Trump intenta promoure aquesta segona idea per justificar les deportacions“. Malgrat l’oposició de Nicolás Maduro, Veneçuela va reprendre fa uns dies l’arribada de vols carregats amb ciutadans expulsats dels EUA, després que la Casa Blanca amenacés amb severes sancions si es negava a rebre’ls.
Una política migratòria que desafia l’ordre constitucional
Trump ha legitimat la seva sonada política migratòria mitjançant una llei de 1798 que agilitza les deportacions i nega als migrants la potestat d’apel·lar la decisió. Pensada per a temps de guerra, la Llei d’Enemics Estrangers va ser bloquejada per un jutge del Districte de Columbia mentre els avions, plens a vessar de migrants, es trobaven encara en espai aeri nord-americà. Teòricament, això obligava Trump a anul·lar l’operació. Però el polèmic magnat no va cedir, argumentant que el vol ja era fora de la jurisdicció de Washington, i els migrants van aterrar a El Salvador poques hores després.
Durant els dies següents, una pugna entre poders i contrapoders del sistema nord-americà va plantejar la possibilitat d’una crisi constitucional al país, després que el poder judicial pressionés la Casa Blanca per obtenir informació detallada dels fets i determinar si havia desobeït les ordres del jutge de Columbia. L’administració Trump va treure ferro a la qüestió, afirmant que la informació constituïa un secret d’Estat i, per tant, no es podia divulgar. Les desavinences entre govern i tribunals continuen, fins avui, condicionant la legitimitat de la política migratòria de Trump. La setmana passada, un altre jutge va ordenar al govern que donés als migrants la possibilitat d’impugnar la seva expulsió, emparant-se en una llei que limita les deportacions si es fan a llocs on la vida i la llibertat es vegin amenaçades. Trump, impassible, va assegurar que no atorgaria aquest recurs a cap persona “sospitosa de pertànyer a bandes criminals”.
Tatuatges i samarretes per justificar deportacions
La discrecionalitat és un dels trets més característics de la política de deportacions de Trump. El polèmic president s’ha atorgat la potestat de deportar sumàriament “immigrants criminals” basant-se simplement en si tenen tatuatges o utilitzen roba que, segons la Guia de Validació d’Enemics Estrangers, està associada a bandes de delinqüents. Aquest document governamental permet identificar un criminal pel simple fet de, per exemple, vestir una samarreta dels Chicago Bulls. Moltes deportacions que s’han dut a terme sota aquest criteri han resultat ser injustes i infundades. En un dels casos, un ciutadà veneçolà va ser deportat per un tatuatge d’una corona que, per a les autoritats nord-americanes, evidenciava la seva pertinença a una banda criminal. Tanmateix, els seus advocats van al·legar que es tractava d’una mostra de suport al seu equip de futbol preferit, el Reial Madrid.
De fet, aquest mateix dilluns, Washington va reconèixer per primer cop que s’havia equivocat en una de les deportacions, la d’un salvadorenc de 20 anys que va ser detingut mentre treballava de planxista. “Va escapar d’El Salvador amenaçat per les bandes i tenia un estatus de protecció especial als EUA”, explica Lemus. Tanmateix, va ser expulsat tres dies després en un dels avions que sortien cap al país centreamericà. “Ara mateix es troba empresonat al Cecot juntament amb les mateixes persones de les quals va fugir”, es lamenta el periodista. Tot i reconèixer l’equivocació, la Casa Blanca assegura que no pot fer res per facilitar el seu retorn als EUA. Com ell, molts salvadorencs es troben en la mateixa situació.
No és país per a migrants
El “no és país per a migrants” de Trump ha arribat a límits tan exacerbats que, ara mateix, qualsevol ciutadà resident als Estats Units pot ser deportat pel simple fet de ser acusat d’un delicte greu, sense necessitat d’aportar cap evidència que ho sustenti. “Gent que l’únic delicte que ha comès ha estat entrar sense papers als EUA està ara mateix compartint cel·la amb delinqüents perillosos”, clama Lemus. “És la criminalització absoluta de la immigració”, sentencia. L’administració del republicà ja està negociant acords per enviar a Costa Rica, Panamà, Guatemala i Mèxic aquells migrants —africans i asiàtics, especialment— difícils de deportar als seus països d’origen.
Per afegir més llenya al foc, la secretària de Seguretat Nacional dels EUA, Kristi Noem, va gravar un vídeo la setmana passada des del Cecot en què es dirigia als migrants il·legals dels EUA: “Si no te’n vas, et perseguirem, t’arrestarem i podries acabar en aquesta presó salvadorenca.” Mentre Noem sembrava la por entre els futurs deportats, els reclusos contemplaven l’escena darrere dels barrots, amuntegats a les lliteres, en una escena tant estrafolària com esfereïdora.
I toured the CECOT, El Salvador’s Terrorism Confinement Center.
— Secretary Kristi Noem (@Sec_Noem) March 26, 2025
President Trump and I have a clear message to criminal illegal aliens: LEAVE NOW.
If you do not leave, we will hunt you down, arrest you, and you could end up in this El Salvadorian prison. pic.twitter.com/OItDqNsFxM
“Molta gent parla de l’èxit del model Bukele. Si bé s’ha demostrat que ha aconseguit reduir la criminalitat al país, el cost que han pagat els seus ciutadans ha estat molt alt”, reflexiona Lemus. “L’experiència de Costa Rica, que ni tan sols té exèrcit, o l’Uruguai, demostra que és possible controlar la delinqüència sense vulnerar els drets humans i l’estat de dret“, conclou. Tanmateix, El Salvador ha crescut en popularitat i s’ha obert al turisme —l’any passat va rebre quatre milions de visitants—, fet que ha portat alguns mitjans, com el britànic The Times, a referir-se al país com “el destí actual més atractiu de Centreamèrica”. En el vessant oposat, davant la voluntat de Bukele de convertir el país en la destinació forçada dels indesitjats per la política migratòria nord-americana, molts ja parlen d’“el nou Guantánamo centreamericà”.
