El president de França, Emmanuel Macron, viu un dels moments més complicats del seu segon mandat després que la setmana passada decidís tirar pel dret i saltar-se el parlament per aprovar la polèmica reforma de les pensions. Les protestes al carrer i dues mocions de censura a l’Assemblea Nacional contra el govern pressionen el mandatari francès, que està decidit a mantenir el canvi legislatiu que vol augmentar de 62 a 64 l’edat mínima de jubilació.
Centenars de persones han estat detingudes en els últims tres dies després que l’anunci de Macron d’aprovar la reforma de les pensions via decret presidencial encengués els sindicats, que protesten de fa setmanes contra la política econòmica de l’Eliseu. Les manifestacions del cap de setmana han estat especialment violentes i els enfrontaments amb la policia francesa recorden a la revolta de les armilles grogues del 2018 per l’augment dels preus de la gasolina.
El divendres passat, després de conèixer-se la decisió de Macron, l’oposició va registrar dues mocions de censura contra el govern que encapçala Elisabeth Borne. La primera ministra va invocar l’article 49.3 de la Constitució francesa per mantenir viva la reforma de les pensions i evitar que l’executiu perdés la votació a l’Assemblea Nacional. Hores després una aliança entre el partit de centre Liot i el d’extrema esquerra La França Insubmisa va permetre registrar la primera moció. La ultradretana Agrupació Nacional en va registrar una segona poca després.
Les mocions de censura no prosperaran
Amb tot, si no hi ha canvis d’última hora cap de les dues mocions té opcions de prosperar. La coalició de partits que dona suport a Macron té 250 dels 577 diputats. Per aconseguir-ho, totes les formacions contràries al president francès s’haurien d’aliar per aconseguir els 287 vots a favor que calen per obtenir la majoria necessària per derrocar el govern de Borne. I el partit Els Republicans, que en té 61, ja ha avisat que no votarà a favor malgrat que alguns dels seus diputats hagin amenaçat de saltar-se la disciplina de vot.
La llei francesa és força diferent a la d’altres països com Espanya. Si, malgrat tot, hi hagués sorpresa i l’oposició guanyés la moció de censura, el govern francès hauria de dimitir, però el president francès no està obligat a dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar noves eleccions. Simplement, hauria de nomenar un nou govern, que tècnicament fins i tot podria ser el mateix que acaba de cessar.
