El ‘no a la guerra’ torna a sentir-se als carrers d’Israel. Les principals ciutats del es van mobilitzar el passat dissabte contra el govern de Benjamin Netanyahu i el seu rol en la massacre a Gaza i Cisjordània. Fins a 150.000 manifestants, segons els organitzadors -l’organització Hofshi Israel– , van omplir les diverses marxes convocades, segons publica el digital local Yedioth Aharonoth. Si bé el principal focus de protesta ha estat la capital, Tel Aviv, ciutadans contraris a la guerra -i a l’executiu- han marxat també a Haifa, Jerusalem o Beersheba, entre altres nuclis urbans. D’acord amb les xifres dels convocants difoses pels mitjans israelians, la d’aquest dissabte hauria estat la demostració de força de l’oposició més ampla d’ençà dels atacs de Hamàs del passat 7 d’octubre.
Més enllà del rebuig a la invasió, els manifestants reclamen la dimissió en bloc del govern de Netanyahu i la convocatòria d’eleccions anticipades. També s’ha exigit un acord per al retorn dels ostatges, que romanen a territori palestí d’ençà de l’ofensiva de la milícia islàmica. “Vius i no en bosses”, reclamaven els manifestants -cal recordar que, en diverses instàncies, els ciutadans israelians retinguts per Hamàs han estat morts per les mateixes Forces de Defensa Israelianes, tant en atacs a gran escala com en operacions més específiques-. En concret, s’ha recordat el nom de la jove militar Naama Levy, la mare de la qual, Yoni Levy, ha fet una crida al primer ministre a “estimar i cuidar de tots els ostatges igual que s’estima i es cuida a si mateix”. Segons ha publicat el mitjà Al Yazeera, bona part dels crits dels manifestants anaven dirigits directament al primer ministre – “Crime Minister“, llegia una de les pancartes- i el seu gabinet. De fet, el que fora director del Shin Bet -el servei d’intel·ligència interior del govern de Tel Aviv- Yuval Diskin, va condemnar Netanyahu com “el pitjor primer ministre” que havia conegut el país.
“Violacions del protocol” a Cisjordània
El mateix dia que la ciutadania israeliana va prendre els carrers de les principals ciutats del país, les FDI s’han vist obligades a reconèixer una de les darreres “violacions de protocol” per part dels seus soldats, en aquest cas a Cisjordània. Segons va denunciar la Mitja Lluna Roja Palestina, la representació al territori de la xarxa internacional de la Creu Roja, soldats israelians van fer servir un ciutadà palestí ferit com a escut humà -fet del qual les autoritats de Tel Aviv sovint acusen a Hamàs-. L’home, segons acusen des de l’organització, va acabar lligat al capó d’un dels vehicles militars de les forces de defensa, “abans de poder ser traslladat a l’hospital” per part de la Mitja Lluna.
En aquest sentit, l’exèrcit s’ha vist obligat a condemnar la conducta dels seus soldats, que “no s’ajusta als valors de les FDI”. En un comunicat recollit per la CNN, els comandaments militars israelians garanteixen que “l’incident serà investigat i tractat en conseqüència”. En resposta a la postura de les Forces, la relatora especial de les Nacions Unides per al territori palestí ocupat, la italiana Francesca Albanese, ha estat especialment dura amb Tel Aviv i amb tots els seus aliats. “És sorprenent com un estat nascut fa 76 anys ha estat capaç de posar de cap per avall literalment el dret internacional”, denunciava en una publicació al seu compte de Twitter. Les pràctiques de l’exèrcit israelià en l’ofensiva contra territori palestí, alerta l’enviada especial, posen “en risc el multilateralisme; que per a alguns estats membre influents no serveix cap propòsit rellevant”.
Expansió del conflicte
Més enllà de les fronteres de Gaza, l’ofensiva israeliana fa temps que s’estén també al sud del Líban, on els combats amb la milícia Hezbollah s’han intensificat en les darreres jornades. Segons el mateix exèrcit, el passat dissabte es va atacar “un esquadró terrorista” del partit armat xiïta. “Les forces aèries van atacar una estructura militar de l’organització terrorista a la zona de Kfar Kila”, han comunicat, després d’un “avís d’infiltració” a la zona fronterera amb Israel. Enmig de l’escalada de tensions, veus de l’executiu de Netanyahu han deixat entreveure intencions d’activar una “guerra total” contra Hezbollah, fet que arrisca l’estabilitat a la regió pel suport del govern iranià als militants libanesos.
