Make Europe Great Again. La màxima que va encunyar Elon Musk en la seva gira pels principals partits neonazis i ultraconservadors dels 27 a principis d’any sembla servir per pilotar la política exterior de la Casa Blanca envers el seu soci transatlàntic. En aquesta ocasió, el vicepresident JD Vance ha estat l’encarregat d’estendre l’ofensiva del Despatx Oval al continent: en la seva intervenció a la cimera de seguretat de Múnic, Vance ha alertat que els països de la Unió “s’estan retirant dels seus valors fonamentals, compartits amb els Estats Units d’Amèrica“. El seu discurs ha anat dirigit cap a uns mandataris que, assegura, estan provocant el “declivi de la democràcia” a la UE, especialment amb relació a les polítiques migratòries i el que el conservador considera un “retrocés de la llibertat d’expressió” al conjunt del territori. “Els comissaris europeus estan més interessats a ofegar la llibertat d’expressió que a garantir la seguretat dels seus ciutadans“, ha acusat el veep. Enfront d’aquestes actituds, ha tret pit de la victòria electoral del president Donald Trump: “hi ha un nou xèrif a la ciutat“.
En línia amb els seus aliats tecnològics, la Casa Blanca retreu a Europa les darreres normatives de regulació tant dels mercats com dels fòrums digitals, que responsabilitzen a les mateixes xarxes socials -entre elles, el Twitter de Musk- de la desinformació i el discurs d’odi que s’hi propaga. Ha arribat, fins i tot, a denunciar diverses actuacions de la policia alemanya en aquest sentit; acusant-los de “perseguir individus per llançar discursos antifeministes” -en referència a un programa de les forces de seguretat de la República Federal per atacar l’odi contra les dones a la xarxa-.
Davant les acusacions d’interferències polítiques per part de Musk, que ha participat en mítings i xerrades dels neonazis Alternativa per Alemanya o el partit de l’ultra Nigel Farage, Reform UK, Vance les ha rebutjat entre bromes. De fet, ha equiparat els moviments del milmilionari sud-africà amb el moviment ecologista: “si els Estats Units han pogut sobreviure 10 anys de retrets de Greta Thunberg, vostès poden sobreviure uns mesos d’Elon Musk”. En la mateixa línia, ha atacat la línia de flotació dels sistemes electorals de la UE, entre bromes: “si la seva democràcia és destruïda per missatges pagats per una potència estrangera, potser no era una democràcia molt forta”, ha declarat. Cal recordar que la investigació del fiscal general Robert Mueller va demostrar el 2019 els efectes de la ingerència russa en les eleccions que van portar Trump al poder en el seu primer mandat, quan va derrotar l’exsecretària d’Estat demòcrata Hillary Clinton.
Discurs antiimmigració importat
Bona part de les acusacions de Vance cap als líders europeus s’han fonamentat en les polítiques migratòries de la Unió. Segons el vicepresident, “cap votant d’aquest continent va anar a les urnes per obrir les portes a milions de migrants no autoritzats”. “La gent vota cada cop més líders que volen posar fi a la migració descontrolada”, ha assegurat el vicepresident. Val a dir que, en el cas alemany, les darreres enquestes situen la neonazi Alice Weidel a la quarta posició, per darrere de conservadors, socialdemòcrates i verds; i atorguen una majoria del vot popular a la coalició de govern actual. Per altra banda, en les darreres eleccions al parlament britànic, Reform va ser tercera força amb un 14% dels vots, i només va assolir cinc escons.
Noves armes aranzelàries
Fora de l’expansió de la campanya trumpista, la Casa Blanca continua fent servir les restriccions comercials que ja van doblegar Mèxic i el Canadà per aconseguir els seus objectius econòmics. En un memoràndum publicat aquest mateix divendres, el president Trump ha dibuixat un pla per atacar les “condicions comercials no recíproques” amb els seus socis internacionals, amb respostes a qualsevol aranzel imposat als productes estatunidencs, així com a “impostos injustos, discriminatoris o extraterritorials” que qüestionin la seva capacitat comercial. Entre aquestes pràctiques comercials deslleials, l’administració estatunidenca comptabilitza l’IVA, que considera una taxa que ataca “els negocis, els treballadors i els consumidors nord-americans”.
També ha anunciat atacs comercials contra aquells països que portin a terme “pràctiques comercials o mercantils” pernicioses per al domini econòmic nord-americà, com ara una política monetària expansiva, subsidis a empreses estratègiques o “càrregues reguladores excessives” que facin “menys competitius” els productes del seu país. Un cop identificades aquestes percebudes “no-reciprocitats”, la secretaria de Comerç prepararia un pla per “remeiar” la qüestió. Amb aquest memoràndum, Trump cerca evitar qualsevol mesura d’un organisme estatal o supraestatal sobirà que pugui no ser beneficiosa per als seus interessos; malgrat que no xoqui amb les pràctiques normals del mercat multilateral.
