La relació entre l’estat d’Israel i la Moncloa ha fet un gir de 180 graus des de l’esclat de la guerra entre els de Benjamin Netanyahu i Hamàs. Les darreres declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en què ha deixat clara la seva intenció de reconèixer Palestina com a país -de fet, ho farà el dimarts vinent- han obert una escletxa amb Israel, fins al punt que ha cridat a consultes la seva ambaixadora a Espanya i ha avisat de “conseqüències greus” pels futurs actes del cap de l’executiu espanyol. La Moncloa, però, continua aplicant pressió. Ha avisat aquest dissabte que l’ordre emesa aquest divendres pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) -el tribunal de les Nacions Unides- perquè Israel detingui la seva operació a la ciutat gaziana de Rafah té caràcter vinculant i que, per tant, s’ha de complir.
“Les mesures cautelars de la TIJ, inclòs el cessament de l’ofensiva d’Israel en Rafah, són obligatòries” ha manifestat el ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, que “exigeix” l’aplicació immediata de la resolució del tribunal de l’ONU en el marc de la demanda de Sud-àfrica contra Israel per un possible genocidi. Així mateix, el ministre també ha recordat que el Tribunal Internacional de Justícia ha emès dictàmens que anomenen a l'”alto el foc, l’alliberament dels ostatges” en mans de les milícies palestines així com a l'”accés humanitari” sense restriccions: “El patiment dels gazians i la violència han d’acabar“, ha conclòs el ministre en el seu missatge.
Els arguments del tribunal
El tribunal considera que la situació a la franja és ara “desastrosa” i hi ha un “risc greu de deteriorament” que justifica modificar les mesures cautelars dictades el 28 de març. En aquest sentit, el TIJ argumenta la seva decisió al·legant que ara hi ha un “major risc” i una “urgència real i imminent” de danys “irreparables” abans que es decideixi sobre el fons del cas, que ha d’esclarir si Israel està cometent o no delictes de genocidi.
