La guerra a Ucraïna ha canviat moltes maneres de veure les coses en el si de la Unió Europea. Per primer cop des de l’existència del club europeu ha esclatat una guerra al continent i ha provocat que s’aixequin dos grans tabús que fins ara no s’havien ni arribat a plantejar: l’enviament d’armes i l’entrada lliure de refugiats dins de les seves fronteres. De fet, mai la UE havia finançat l’enviament d’armes a un país per fer front a una guerra, tal com va fer ja fa un any quan Rússia va envair les fronteres ucraïneses. Aquell primer atac rus va provocar que els 27 acordessin mobilitzar el Fons Europeu de Suport a la Pau, creat el 2021, per enviar armes letals i no letals a Kíiv, una decisió que avala el responsable sobre Ucraïna de la consultora en política internacional Rasmussen Global, Harry Nedelcu, en declaracions a l’ACN.
En gairebé un any de guerra i davant una possible escalada pel primer any de la invasió, la UE ha aprovat set trams d’ajuda militar a Ucraïna, que eleven a 3.600 milions d’euros el finançament comunitari per enviar armes a Kíiv. Ara bé, amb les contribucions individuals dels estats de la UE la xifra de suport militar va molt més enllà i assoleix s’acosta als 12.000 milions d’euros. En el terreny militar, el club comunitari també ha creat una missió per formar 30.000 soldats ucraïnesos. En aquesta línia, el president de la delegació Unió Europea-Ucraïna del Parlament Europeu el polonès, Witold Waszczykowski, assegura, també a l’ACN, que “el més important és enviar armes” i afegeix que desafortunadament, “l’única manera d’aturar i guanyar la guerra és donant armes perquè Ucraïna tingui l’oportunitat de defensar-se, no a través de la negociació”.
I el polonès assumeix aquesta realitat, ja que considera que “Rússia no acceptarà una pau per negociació”, i deixa molt clar que negociar ara amb Moscou també implicaria “legitimar” l’annexió de Crimea per part de Rússia. El responsable sobre Ucraïna de Rasmussen Global coincideix que l’enviament d’armes ha estat una “bona decisió”, però avisa que ara la qüestió és com garantir que el govern liderat per Volodímir Zelenski rebi correctament aquest armament que necessita per guanyar la guerra “de manera permanent” i definitiva. “El Fons Europeu de Suport a la Pau és una bona idea, però necessitem alguna cosa més per deixar clar que estem al costat d’Ucraïna i que ho estarem el temps que calgui”, diu Nedelcu, tot subratllant que la UE, i Occident en general, han de donar a Kíiv “garanties de seguretat permanent” amb l’enviament de les armes que necessita. “Això enviaria un missatge molt fort a Putin”, diu l’expert, que sosté que ara per ara al president rus li beneficia que s’allargui la guerra perquè es debiliti el suport occidental a Ucraïna.
Amb aquestes “garanties de suport permanent”, assegura Nedelcu, s’enviaria el missatge al Kremlin que “una guerra llarga no l’ajudarà, sinó que farà que tot empitjori” i forçaria la idea de forçar una potencial taula de negociació. L’objectiu de tot plegat, apunta, és donar a Kíiv una posició “tan forta com sigui possible” amb vista a una possible negociació de pau.
Acollida de refugiats sense precedents
A banda de l’enviament d’armes i el suport financer, la gran resposta europea a la guerra a Ucraïna ha estat l’acollida en massa de refugiats ucraïnesos. De fet, només van passa pocs dies després de la invasió d’Ucraïna, els 27 van acordar activar per primer cop la directiva de protecció temporal, un instrument jurídic que permet que totes les persones que arriben d’Ucraïna puguin residir de manera automàtica a la UE sense massa contratemps, una directiva que per exemple, no es va activar quan va esclatar la guerra civil a Síria.
De fet, la reacció tan summament ràpida de la UE contrasta, i molt, amb la que la Unió ha plantejat en el passat davant les crisis migratòries o amb la que dona actualment principalment als migrants que arriben d’Àfrica. En aquest últim any uns cinc milions d’ucraïnesos s’han inscrit en aquest any per rebre protecció temporal a la UE. D’aquest total de refugiats quasi un milió es troben a Polònia, que és el país que més n’acull, seguit de prop per Alemanya i, en tercer lloc, per la República Txeca, que té uns 430.000 ucraïnesos amb protecció temporal, segons les últimes dades de l’Eurostat del desembre. En el cas de l’estat espanyol, actualment hi ha uns 170.000 ucraïnesos.
Sobre aquest tema Waszczykowski considera que la protecció temporal per als refugiats ucraïnesos va ser una bona iniciativa i remarca el suport que els està donant Polònia. En aquest sentit, remarca que la UE ha de donar protecció el temps que calgui als ucraïnesos que fugen de la guerra. De moment, els ucraïnesos tenen protecció temporal a la UE fins al 4 de març, tot i que la durada es pot allargar fins a res anys depenent de l’evolució de la guerra.
Entrarà Ucraïna a la UE?
Una de les conseqüències que ha tingut la guerra també ha estat la petició d’adhesió a la UE d’Ucraïna. Kíiv ha assolit l’estatus de candidat –el primer pas en el procés- en temps rècord i la seva aspiració és seguir avançant a la mateixa velocitat. Zelenski vol començar el procés de negociació ja aquest any, però la Comissió Europea ha d’emetre primer la seva recomanació i són els estats els que tenen l’última paraula.
“És difícil, però és realista”, diu Waszczykowski sobre l’adhesió d’Ucraïna a la UE. L’eurodiputat polonès defensa que es tracta d’un “cas especial” i que, per tant, “no es pot pensar en un procés d’adhesió normal”. “Hem de pensar en un camí especial”, reivindica, tot subratllant que es pot donar a Kíiv qüestions com l’accés al mercat únic o treure les restriccions a l’espai Schengen mentre es troben en el camí cap a l’ingrés. Per Nedelcu, el que sí és realista és que el procés de negociació comenci, cosa que creu enviaria un “missatge molt poderós” a Rússia i donaria “armes” a Ucraïna per negociar la pau en una posició més forta.
4 
