La justícia francesa ha declarat culpable Marine Le Pen, líder del partit d’ultradreta Reagrupament Nacional (RN), de desviar cap a la seva formació fons europeus destinats a pagar assessors a Brussel·les (Bèlgica). Le Pen ha estat condemnada a quatre anys de presó —dos en ferm amb braçalet electrònic— i cinc anys d’inhabilitació immediata, el màxim que demanava la fiscalia, cosa que podria impedir que es presenti a les eleccions presidencials del 2027.
El Tribunal Correccional de París conclou així un judici de més de dos mesos en el qual hi havia fins a 24 membres del partit ultra imputats, entre ells el vicepresident de la formació, alcalde de Perpinyà i exparella de Le Pen, Louis Aliot, també declarat culpable. En el cas d’Aliot, la seva inhabilitació, que és provisional, el podria obligar a deixar l’alcaldia de Perpinyà, tot i que ja té un pla B: es farà contractar al gabinet del nou batlle, ja que RN té majoria al ple.
El cas s’arrossega des de fa una dècada, però no va ser fins fa uns mesos que la fiscalia va demanar penes d’inhabilitació contra Le Pen i la resta dels acusats, entre els quals hi ha càrrecs de la formació ultra, exeurodiputats i antics assistents. A més de Le Pen i Aliot, set exeurodiputats més de Reagrupament Nacional han estat declarats culpables. La Fiscalia demanava a Le Pen cinc anys de presó, dos dels quals condicionals, cinc anys d’inhabilitació per a càrrecs públics i 300.000 euros de multa. Per a Aliot, el Ministeri Públic demanava 18 mesos de presó, tres anys d’inhabilitació i 30.000 euros de multa.
La inhabilitació de Le Pen, un terratrèmol a França
La inhabilitació immediata de Le Pen és el pitjor escenari al qual s’enfrontava la líder ultra. Tot i que la decisió de presentar-se a cap càrrec públic es pot recórrer, el tribunal considera “necessària” la inhabilitació política i la imposa de manera immediata, amb la qual cosa té efectes immediats i no cal esperar a l’apel·lació. Està per veure com afectarà les seves possibilitats de presentar-se a les presidencials del 2027. Le Pen arribaria als comicis com a principal favorita i després de guanyar les dues últimes eleccions, incloses les legislatives de l’estiu passat en les quals una coalició d’esquerres li va barrar el pas.
El futur polític de Le Pen depèn de dues variables: la durada de la inhabilitació —si finalment són cinc anys, tal com ha establert el tribunal sentenciador, quedaria fora de joc fins al 2031— i el temps que trigui el circuit d’apel·lació a resoldre el recurs que previsiblement acabi presentant. Ara que ja se sap la durada de la condemna, tot queda en mans del tribunal d’apel·lació per saber si Le Pen es podrà presentar a les eleccions del 2027.
Un cas històric contra la ultradreta
El Tribunal Correccional de París considera provat que Reagrupament Nacional va fer contractes “ficticis” a una dotzena d’assistents parlamentaris entre el 2004 i el 2016. Malgrat estar a sou del Parlament Europeu, les persones contractades en realitat treballaven per al partit. En total, la justícia acusa RN xifra en 2,9 milions d’euros el desviament de fons, dels quals mig milió s’atribueixen a Le Pen. Segons el tribunal, la líder del partit d’ultradreta hauria fet servir els diners procedents de Brussel·les per parar la seva cap de gabinet i el seu guardaespatlles. El judici es va fer a la tardor i ha durat dos mesos, tot i que la investigació ha durat una dècada.
La fiscalia ha explicat que el cas va agafar volada el 2014, quan l’aleshores anomenat Front Nacional va guanyar les eleccions europees a França. L’any següent, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va denunciar el suposat desviament de fons i la justícia europea i l’Oficina Europea de Lluita Antifrau va obrir sengles investigacions.
