Hamàs confirma la mort d’un dels comandants del seu braç armat, les Brigades Ezzeldin al Qassam, en un nou atac israelià al Líban. Les Forces de Defensa d’Israel van bombardejar el passat divendres a la nit el camp de refugiats de Bedawi, a escassos cinc quilòmetres de Trípoli; en una operació que ha posat fi a la vida de Saeed Atallah Alí, un dels caps visibles de l’organització islàmica, així com a tres membres de la seva família -la seva dona i les dues filles petites de la parella-. Es tracta de la primera incursió israeliana al nord del país després de l’inici de les hostilitats amb la milícia xiïta Hezbollah, escassos dies abans de l’aniversari dels atacs del 7 d’octubre.
L’ofensiva israeliana contra territori libanès ja s’ha emportat les vides d’uns 2.000 ciutadans libanesos, dels quals més d’un centenar serien infants; mentre que més d’un milió de persones han hagut de desplaçar-se per evitar els incessants bombardejos de les FDI. Si bé el nord del país s’havia mantingut relativament intacte, atès que la invasió va començar per la frontera amb Israel, el ministeri de defensa de Beirut ha confirmat que l’exèrcit comandat per Tel Aviv ha reanudat en les darreres hores la “campanya de bombardejos” contra la capital i la seva regió, així com a la vall de la Becà, a la zona oriental. Val a dir que el primer atac a la regió de Trípoli es va produir hores després que el portaveu en àrab de les Forces de Defensa, Avichai Adrei, ordenés una “evacuació immediata” de la regió, atès que s’hi troben “instal·lacions i interessos” de Hezbollah.
Necessitats urgents
Atesa la potència dels atacs israelians sobre territori libanès, les organitzacions internacionals i no governamentals han elevat les seves alarmes per la vulnerabilitat de la ja important població desplaçada. En una recent entrevista amb el digital madrileny ElDiario.es, la relatora especial de l’ONU per a Palestina, la italiana Francesca Albanese, ha alertat que els mètodes del govern de Benjamin Netanyahu i el seu braç militar sobre la població libanesa són “encara més pèrfids que els de Gaza”, fent referència a les explosions de dispositius personals de comunicació que es van donar fa setmanes. Per la seva banda, Metges sense fronteres assegura que un important gruix dels refugiats “necessiten atenció mèdica i psicosocial urgent”. “Nens, dones, gent gran, persones amb discapacitat, que viuen en condicions d’accés limitat a aigua potable, sanejament i serveis bàsics d’atenció mèdica”, ha relatat la coordinadora mèdica de l’ONG al país, Luna Hammad, són les conseqüències immediates de l’operació israeliana sobre el país veí. MSF, de fet, ha vist com les seves pròpies infraestructures han acabat afectades pel full de ruta de les FdI, amb el tancament de dos centres d’atenció primària per culpa de la caiguda de bombes, tant a Baalbek-Hermel com al sud de Beirut.
Israel endureix el discurs, els EUA es renten les mans
Malgrat l’alerta humanitària, el govern israelià no mostra intencions d’alleugerir la pressió sobre la població civil libanesa. Tel Aviv, de fet, ja ha avisat que “qualsevol vehicle utilitzat per Hezbollah estarà subjecte a les mesures apropiades”. L’executiu i l’autoritat militar al·leguen que la milícia “fa servir ambulàncies amb fins terroristes, especialment per transportar sabotejadors i armes”. Sota aquest pretext, ja han mort una desena de paramèdics en bombardeigs israelians a diferents ciutats del sud del país, segons informa la premsa local.
Per la seva banda, el gran aliat global d’Israel, els Estats Units, han desmentit que els atacs sobre el Líban comptin amb l’aquiescència de l’administració Biden. “Els EUA no van donar llum verda a les operacions militars”, assegura l’assessor per a energia i inversió del Despatx Oval, Amos Hochstein; davant diverses informacions publicades en mitjans nord-americans en aquest sentit. També la premsa israeliana, especialment la pro-Netanyahu, ha celebrat en les darreres setmanes que Washington “entén i accepta” una operació que qualifiquen de “limitada”. Les autoritats nord-americanes, sense arribar a denunciar les tàctiques militars de Tel Aviv, insisteixen a reclamar una “solució diplomàtica” entre els governs en lliça; tot plegat a la cerca de “restablir la calma”. Amb tot, el secretari d’Estat estatunidenc, Anthony Blinken, ha anunciat un nou paquet d’ajuda a les persones desplaçades pels atacs israelians per valor d’uns 143 milions d’euros. “Estem compromesos a donar suport a qui el necessita i a donar ajuda essencial als civils, refugiats i les comunitats que els acullen”, explicava Blinken en un missatge al seu compte d’X -antic Twitter-.
