El Nou Front Popular i el Reagrupament Nacional han fet bons els pronòstics de la majoria d’analistes francesos i han fet caure el govern de Michel Barnier. Els vots de la coalició d’esquerres i el partit ultra de Marine Le Pen han fet prosperar la moció de censura contra el primer ministre francès, designat per Emmanuel Macron el passat mes de setembre. Barnier cau tres mesos després d’arribar a la presidència i es converteix en el primer ministre de França més efímer des de la Segona Guerra Mundial.
El polític conservador no ha aconseguit els equilibris que necessitava per convèncer a banda i banda de l’hemicicle. Macron –l’encarregat, com a president de la república, de designar el primer ministre– va ignorar la victòria de l’esquerra en les eleccions de l’estiu i va escollir Barnier, de perfil més conservador i conegut per ser un bon negociador, per domar una assemblea que gairebé dibuixa un triple empat entre l’esquerra, el partit de Macron i l’extrema dreta. Una decisió que no va acceptar el Front Popular. “Era un fracàs anunciat i ha estat estrepitós”, ha dit el diputat de l’esquerra Éric Coquerel hores abans de la votació.
El detonant
Els jocs a banda i banda del primer ministre han esclatat amb la negociació fallida de pressupostos de la Seguretat Social. Barnier governava sense majoria i davant del bloqueig dels pressupostos va activar dilluns l’article 49.3 de la Constitució francesa, que permet aprovar determinades lleis esquivant el tràmit parlamentari. Una acció força discutida pels partits de l’oposició.
L’esquerra ha acusat el primer ministre de no voler negociar les reformes pressupostàries i de facilitar, en canvi, algunes concessions “a l’extrema dreta”. Els de Le Pen li havien arrencat algunes propostes, com suprimir les pujades del preu de l’electricitat o reduir la cobertura sanitària per als immigrants indocumentats; insuficients veient el resultat final. El partit ultra no ha cedit i ha acusat Barnier de “sectarisme” i de “dogmatisme”.
Comença un període d’incertesa
A primera hora de la tarda, Barnier encara confiava en la negociació, però finalment no ha aconseguit superar la moció censura, que ha presentat el Front Popular. Ara, Macron, com a president de la república, haurà d’iniciar una nova ronda de contactes per designar un primer ministre.
Escollir una figura nova i de consens serà una tasca complicada. El Front Popular, guanyador de les eleccions, sempre ha reclamat el dret a tenir un primer ministre dels seus, però no compta amb el suport de la resta de grups parlamentaris i això suposaria una dificultat per tirar endavant les lleis. Macron tampoc pot dissoldre la cambra i convocar noves eleccions que dibuixin una nova correlació de forces perquè la Constitució obliga a mantenir el bloc com a mínim durant un any. Per tant, haurà de trobar una figura nova capaç d’aglutinar una majoria que s’entreveu difícil.
