Els primers ministres d’Espanya, Bèlgica, Irlanda i Malta, s’han dirigit per carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, per denunciar la gravetat de la situació a Gaza i demanar un alto el foc “durador”, així com una posició “clara i comuna” en l’àmbit europeu. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els seus homòlegs belga, Alexander de Croo; irlandès, Leo Varadkar, i maltès, Robert Abela, han decidit enviar aquesta carta després que el secretari general de l’ONU hagi activat l’article 99 perquè el Consell de Seguretat s’ocupi de la catàstrofe humanitària a Gaza.
A més d’aquesta advertència, els líders europeus demanen que al Consell de la setmana que ve es dugui a terme un “debat seriós” sobre el que està passant a l’Orient Mitjà, amb l’objectiu que la Unió Europea pacti una posició “clara i comuna” sobre el conflicte. Assenyalen que dos mesos després de l’inici de les hostilitats, el nombre de víctimes mortals i la terrible situació humanitària han arribat a nivells alarmants.
Així mateix, també han reiterat la seva “rotunda condemna” dels atacs terroristes comesos per Hamàs el 7 d’octubre i demanen l’alliberament immediat dels ostatges. Com també han reconegut el dret d’Israel a defensar-se, però sempre d’acord amb el Dret Internacional i del Dret Humanitari.
Reclamen mesures “eficaces” per protegir la població civil
D’altra banda, donen la benvinguda a la pausa humanitària que ha permès l’alliberament parcial d’ostatges, l’augment de l’ajuda humanitària i la protecció dels civils palestins. Tot i això, consideren que la Unió Europea ha d’anar més enllà i demanar “de manera urgent” a les parts que declarin un alto el foc humanitari durador que pugui conduir al final de les hostilitats.
“S’han d’adoptar immediatament mesures eficaces per protegir civils innocents”, han subratllat els signants, que expressen la seva “profunda preocupació” per l'”insuportable” nombre de baixes a Gaza. Els líders europeus exigeixen que l’ajuda humanitària arribi “als que la necessiten de manera sostinguda i en quantitat suficient” i recorden que impedir que l’arribada d’ajuda als civils “pot contravenir el dret internacional”.
La solució dels dos Estats
Tot seguit, la carta emfatitza que és “necessari i urgent” obrir un procés polític per materialitzar la solució dels dos Estats en què “no es pot tornar a l’statu quo anterior al 7 d’octubre”, data en què es va desfermar el conflicte entre Hamàs i Israel. En aquest marc, els quatre mandataris creuen necessari proporcionar el suport financer i polític adequats a l’Autoritat Palestina perquè prengui el control de Gaza. “Això és vital”, asseguren, també per a la seguretat d’Israel.
A tot això afegeixen que cal evitar l’escalada a Cisjordània, per això proposen prohibir els desplaçaments en zones puntuals i la congelació d’actius de colons violents que estan atacant les comunitats de palestins desplaçats. També insisteixen en la necessitat de convocar una conferència internacional de pau amb les parts “tan aviat com sigui possible”, per materialitzar la solució dels dos Estats, segons s’estableix a les conclusions del Consell Europeu del 26 d’octubre.
“La perspectiva creïble del reconeixement d’un Estat Palestí, juntament amb l’Estat d’Israel, és la base per avançar cap al reconeixement mutu, la pau i la seguretat a la regió”, sosté la carta. Per acabar, Espanya, Bèlgica, Irlanda i Malta afirmen que aquestes són “hores fosques” per a milions de persones a Palestina i Israel i alerten que “a tot Europa” han ressorgit incidents antisemites. “No podem tolerar-ho”, postil·len els signants, per concloure dient que “és el moment que la Unió Europea actuï”. “Està en joc la nostra credibilitat”, reblen.
