Els col·legis electorals francesos han obert a les 8 hores. Uns 50 milions de ciutadans estan cridats a les urnes per escollir la pròxima Assemblea Nacional, que el president Emmanuel Macron va dissoldre després dels mals resultats de les eleccions europees. Els comicis d’aquest diumenge –amb segona volta el pròxim 7 de juliol– posen a prova la força del president de la república, en la corda fluixa per primer cop des que va aconseguir entrar a l’Elisi l’any 2017, amb un moviment centrista i renovador que aleshores va deixar en l’estocada al Partit Socialista i els Republicans. Les urnes diran ara en quin grau s’ha desgastat el moviment polític de Macron, que centra els esforços a apaivagar el Lepinisme.
Les darreres enquestes denoten un creixement significatiu de l’extrema dreta a França. El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen obté el 37% del suport en els sondejos i la gran incògnita és saber si aconseguirà la majoria absoluta suficient que s’ha marcat com a objectiu. Amb el 28% dels suports –sempre segons les enquestes– està el Front Popular, la nova coalició d’esquerres que integra el Partit Socialista i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. I després apareixen els de Macron, amb només un 20% del suport. En aquest cas, i a diferència de les eleccions presidencials, en segona volta no només s’enfronten els que dos partits més votats, sinó que poden optar a la revàlida els que han obtingut el 12,5% dels vots. En tot cas, Macron no ha aclarit si retiraria la seva candidatura, en cas de ser tercer, per donar suport a un altre partit.
L’esquerra es presenta unida
La coalició entre els socialistes i Jean-Luc Mélenchon els ha catapultat en les enquestes, encara a molta distància de l’extrema dreta, això sí. Les diferències entre tots dos partits salten a la vista. De fet, les dues formacions s’han repartit la presència en els debats i no han aclarit qui seria el president de l’Assemblea si aconsegueixen guanyar. Els seus adversaris els han titllat d’extrema esquerra i, els darrers dies de campanya, l’expresident socialista François Hollande ha aparegut a escena per atrapar el vot moderat.
Mentrestant, Emmanuel Macron, que veu perillar fins i tot la segona posició, ha equiparat tots dos blocs durant la campanya, erigint-se en l’únic partit centrista i catalogant d’extremistes tant la nova formació d’esquerres com el partit de Le Pen. La candidatura del president francès la lidera el fins ara primer ministre Gabriel Attal. Els analistes francesos el descriuen com el dofí de Macron. Attal és un polític jove, fidel al president i està al capdavant del govern francès des de gener de 2024, quan Macron va encarregar-li l’objectiu de desencallar un executiu sense majoria i ancorat a les pròrrogues pressupostàries.
L’auge de l’extrema dreta
L’auge del partit de Marine Le Pen preocupa, sobretot a la població estrangera que viu al país. És el cas d’alguns catalans, que parlen de “temor” i “respecte” a la possibilitat que el partit ultra accedeixi al poder. Així ho han remarcat aquest cap de setmana alguns testimonis a l’Agència Catalana de Notícies. “Fa cosa perquè no deixem de ser estrangers que vivim en un país estranger. Ja havia començat abans, però estic mirant com obtenir la nacionalitat francesa”, apuntava Jesús Crespo, que fa 15 anys que viu a París.
El bon moment electoral de Reagrupament Nacional a França coincideix amb l’impuls d’altres forces reaccionàries a Europa, que comença amb el Brexit al Regne Unit i que s’ha estès a altres països europeus. En les darreres eleccions europees, els partits d’extrema dreta van aconseguir 170 escons, la qual cosa suposa gairebé una de cada quatre cadires del Parlament Europeu.
