París es converteix aquesta setmana en l’epicentre de la diplomàcia europea amb la celebració d’una cimera informal convocada pel president francès, Emmanuel Macron. L’objectiu principal d’aquesta reunió és abordar la seguretat del continent davant els recents moviments dels Estats Units, liderats per un Donald Trump que ha reforçat les relacions amb Rússia en detriment de les aliances amb els aliats europeus. La cimera, que es duu a terme aquest dilluns a la tarda al palau de l’Elisi –residència oficial del president de la República–, compta amb la participació de líders de diversos països europeus, incloent-hi Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Espanya, els Països Baixos i Dinamarca, així com representants de la Unió Europea –s’hi espera la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen– i l’OTAN.

Europa, fora de joc

Concebuda com a reunió d’urgència, la iniciativa de Macron busca respondre a la preocupació creixent entre els estats membres de la UE per l’exclusió d’Europa en les converses de pau sobre Ucraïna. L’administració Trump ha mostrat una preferència per negociar directament amb Rússia, deixant de banda els aliats europeus i Ucraïna en el procés. Aquesta situació ha generat tensions transatlàntiques i ha posat en dubte la fiabilitat dels Estats Units com a aliat de la seguretat europea: segons afirmen alguns experts, el gegant nord-americà, sota el lideratge de Trump, ja no és un soci fiable per als interessos europeus, fet que posa en evidència la necessitat d’enfortir la defensa del continent davant el convuls horitzó que es presenta.

En aquest context, Macron busca promoure una resposta europea unificada que garanteixi la seguretat del continent i asseguri la seva participació central en la resolució del conflicte a Ucraïna. Entre les propostes que es debatran a la cimera, destaca la creació d’unes forces armades europees, una iniciativa que ha estat objecte de debat durant anys al continent, però que fins ara no ha deixat de ser una mera il·lusió amb poques perspectives reals de futur.

Vladímir Putin i Donald Trump han reforçat la seva relació després de la Conferència de Seguretat de Múnic, celebrada aquest cap de setmana
Vladímir Putin i Donald Trump han intensificat els vincles bilaterals després de la Conferència de Seguretat de Múnic, celebrada aquest cap de setmana / Europa Press

Paral·lelament, els Estats Units i Rússia han iniciat converses a l’Aràbia Saudita, en un procés en què participaran el president Trump i el seu homòleg rus Vladímir Putin, per discutir un possible alto el foc. Aquestes negociacions han generat gran inquietud a Europa, ja que podrien derivar en concessions a Rússia sense la participació de la contrapart afectada, Ucraïna. Aquesta relació estreta entre ambdós líders ha estat objecte de crítiques per part d’analistes i experts en política internacional, que veuen en Trump i Putin dos líders que es complementen perfectament. En aquest sentit, la seva aliança podria conduir a un arraconament de la Unió Europea i l’OTAN, fet que deixaria Europa en una situació de debilitat en què la seva garantia de seguretat col·lectiva penjaria d’un fil.

Cap a una major integració continental

La cimera de París també té com a objectiu discutir les implicacions econòmiques que es presenten davant aquesta nova realitat geopolítica. Macron ha destacat la importància que Europa asseguri la seva independència econòmica tant dels Estats Units com de la Xina, per a la qual cosa proposa una major integració econòmica europea. Per altra banda, el líder francès planteja una simplificació de les regulacions de la UE per poder fomentar la inversió en tecnologies emergents i la transició verda.

No obstant això, aconseguir una resposta unificada no serà una tasca senzilla. Les diferents prioritats nacionals, especialment pel que fa a la despesa en defensa i la igualtat de tracte entre els membres de la UE, podrien dificultar l’assoliment d’un consens. A més, la postura d’alguns països, com Hongria, que ha criticat la reunió de París i ha mostrat suport a Rússia, complica encara més l’aprovació d’unes decisions que requereixen la unanimitat dels estats membres.

Comparteix

Icona de pantalla completa