Crisi política a Àustria, que se suma a les existents a França, que a principis de desembre va veure com dimitia el primer ministre Michel Barnier i el president Emmanuel Macron va haver de formar un nou govern a correcuita, i a Alemanya, que haurà d’afrontar al febrer unes eleccions legislatives anticipades. A Àustria, el canceller Karl Nehammer ha anunciat que dimitirà en els dies vinents després que li hagi estat impossible formar govern entre el seu partit, el Partit Popular d’Àustria (ÖVP), i el Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ).
Com podria passar a Alemanya, en les eleccions austríaques del setembre passat es va imposar els ultradretans del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ). Ara, Nehammer, que és canceller des del desembre 2021, ha dit que dona per tancades les negociacions. “No les continuarem”, ha explicat a través de les xarxes socials, i abandonarà tots els càrrecs que ocupa des de fa més de tres anys. Les diferències insalvables entre els conservadors i els socialdemòcrates per formar govern són en l’àmbit econòmic.
Wir haben lange und redlich verhandelt. In wesentlichen Punkten ist mit der SPÖ keine Einigung möglich. Die Volkspartei steht zu ihren Versprechen: Wir werden leistungs- und wirtschaftsfeindlichen Maßnahmen oder neuen Steuern nicht zustimmen. Daher beenden wir die Verhandlungen… pic.twitter.com/evKgQbtTwq
— Karl Nehammer (@karlnehammer) January 4, 2025
Tornada de Kurz o eleccions
Una de les possibilitats que ara s’obre a Àustria és que torni l’excanceller i exlíder dels conservadors Sebastian Kurz. Kurz ha estat canceller en dues etapes diferents, entre 2017 i 2019 i entre 2020 i 2021. No obstant això, la possibilitat que hi hagi una repetició electoral és alta.
En les eleccions de finals de setembre, la ultradreta va aconseguir el 29% dels vots, mentre que els conservadors van obtenir tres punts menys. Els sondejos actuals preveuen una pujada del partit ultradretà de la Llibertat, amb possibilitat d’arribar fins al 35% dels sufragis.
