Les eleccions alemanyes d’aquest diumenge, que han batut rècords de participació electoral des de la reunificació del país el 1990, deixen un missatge clar per a Europa: la dreta es troba més forta que mai, però l’extrema dreta puja a tot arreu i experimenta un ascens preocupant a la Unió Europea. Tant, que després de les eleccions alemanyes, l’extrema dreta ja suma el 25,5% dels vots als parlaments dels estats membres gràcies als més de 60 milions d’europeus que han votat partits d’ultradreta en l’últim cicle electoral al continent. Els democristians de Friedrich Merz s’han alçat amb la victòria a les urnes obtenint un 28,5% dels vots, mentre que AfD ha pujat 10 punts i s’ha posicionat com a segona força política del país (20,8% dels vots) a costa dels socialdemòcrates d’Olaf Scholz, que han quedat relegats al tercer lloc (16,4%), obtenint els pitjors resultats de la seva història.
L’ascens d’AfD accelera la deriva ultradretana a Europa
L’èxit d’AfD evidencia la puixança de la ultradreta a Europa. Els 10,3 milions de vots aconseguits pel partit d’Alice Weidel —tota una fita per a la formació, que ha duplicat el seu suport electoral— han consolidat el pes de les formacions extremistes a les cambres legislatives, fent que els partits situats a la dreta del Partit Popular Europeu superin el 25% del total de vots emesos als parlaments nacionals dels estats membres de la Unió Europea. Després dels resultats d’ahir, Alemanya es col·loca com a segon país de la UE amb major suport popular a la ultradreta, amb un total de 10,3 milions de vots. Al capdavant de la llista hi ha França, on el fenomen ultra ja suma 10,8 milions de seguidors, amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen com a principal referent —en la primera volta de les darreres eleccions a l’Assemblea Nacional, 9,3 milions de persones li van donar el seu suport. Tot i això, l’auge d’AfD ha situat aquesta formació com el partit d’extrema dreta més votat en nombres absoluts a la UE.
Tot i el creixement de l’AfD, cap formació d’extrema dreta europea ha assolit el nivell de suport que té el Fidesz de Viktor Orbán a Hongria. En les darreres eleccions legislatives hongareses, el partit d’Orbán va obtenir el 54,1% dels vots, situant-se com el referent de la ultradreta comunitària. A més, sumant els vots del Moviment La Nostra Pàtria (MHM), l’extrema dreta acumula el 60% del suport electoral a Hongria, posicionant el país com un referent d’aquesta tendència a Europa.
L’auge de les formacions situades a la dreta del PP també s’ha fet notar a altres països. La República Txeca és el segon país de la UE amb una major presència d’ultradreta al seu parlament, gràcies als més del 40% dels vots obtinguts per diverses formacions, liderades per ANO, partit membre del grup Patriotes per Europa. A Polònia, el partit Llei i Justícia (PiS), fundat pels germans Kaczyński, i altres partits afins, sumen el 35,6% dels sufragis. A Itàlia, l’extrema dreta ha experimentat un ascens meteòric amb Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, que va aconseguir una quarta part dels vots en les eleccions de setembre de 2022. Si a aquest suport hi afegim el de la Lliga Nord de Matteo Salvini, el percentatge s’eleva fins al 34,8%, superant per poc el 34% de l’extrema dreta a França, on el Reagrupament Nacional de Le Pen i el partit Reconquesta d’Éric Zemmour sumen forces.
Una presència desigual a Europa
Tot i aquest creixement, l’extrema dreta encara no ha aconseguit representació parlamentària a països com Eslovènia, Irlanda i Malta. En altres estats, el seu pes electoral es manté per sota del 10%, com és el cas d’Eslovàquia (4,8%), Xipre (6,8%), Grècia (8,6%), Luxemburg (9,3%) i Croàcia (9,6%). A Espanya, Vox es manté en una franja “baixa” dins el panorama europeu, amb un 12,4% dels vots en les eleccions generals de juliol de 2023.
Els resultats d’AfD a Alemanya confirmen la tendència creixent de la ultradreta a Europa. Aquesta dinàmica política serà clau per al futur dels 27, especialment a l’hora de configurar majories parlamentàries. L’onada radical avança, i cada cop menys països del Vell Continent semblen estar preparats per fer front aquesta tendència.
