Samantha Gilabert va triomfar entre els teleespectadors catalans de l’última edició d’Operación Triunfo. La valenciana va escollir una cançó de Lluís Llach a la primera gala i va fer que se sentís el català a TVE. Durant el concurs, a més a més, va voler ensenyar català als companys i va manifestar el seu suport a la independència. Tot això va donar ales a bona part de l’audiència per crear una campanya a favor seu, el que es va manifestar en directe quan una noia del públic va mostrar un cartell en el qual es podia llegir “Samantha, presidenta dels països catalans“.
Deixant la ideologia de banda, el que és cert és que Samantha va agradar molt gràcies a la seva veu i a la seva simpatia. Finalista de l’edició, va sortir de l’acadèmia amb parella i amb un disc sota el braç. Avui reflexiona sobre tot plegat en una entrevista a Diez Minutos: “Estar a OT era com un somni. Sempre m’imaginava estar allà a dins i un cop ho aconsegueixes, no ets conscient que realment hi ets. Vaig sortir d’OT molt feliç perquè havia arribat molt lluny. I un cop fora, el meu nou equip de treball em va començar a bombardejar. La gent em reconeixia pel carrer… Entrar a l’acadèmia era un somni, però ara el somni és poder estar vivint de la meva feina i tenir un disc”.
Samantha ha viscut el millor de la fama, però és conscient que és perillosa: “M’agradaria arribar més alt, personalment, però no per la fama. En el poquet que he conegut de la fama, he vist que té una part molt fosca. Si tractés malament a algú perquè em crec més que ell, segur que em menjarien els remordiments”. Per tal de no caure-hi, s’ha posat en mans d’un terapeuta: “Vaig necessitar ajuda psicològica quan vaig sortir de l’acadèmia perquè hi havia coses que no sabia gestionar. Tenia vertigen. Aquest estiu he tingut gent a la porta de casa meva. M’enfadava i em sentia malament alhora perquè són fans… El meu psicòleg em va dir llavors que no m’havia de sentir culpable”.
Samantha va ser la primera concursant d’OT amb problemes de sordesa: “El primer cop que em vaig posar audiòfons va ser amb 17 anys, encara que és un problema de naixement. Recordo que em vaig alegrar perquè ho podia sentir tot, però sempre m’he vist obligada a donar moltes explicacions al respecte. No està normalitzat… Sempre he pogut ser cantant, per això, i per mi no és cap problema. En el meu cas la pèrdua d’audició ha estat progressiva fins arribar a la pèrdua del 60% que tinc ara. Vull donar visibilitat al tema per poder ajudar totes les persones que ho pateixen”.
I sobre la relació amb Flavio, el seu company d’edició, què en diu? “Estem molt feliços i contents, la veritat. Sé que altres relacions de companys d’OT no han funcionat… Espero no sortir amb el xandall al portal de casa”.
