Ara fa un any el rei Joan Carles decidia retirar-se de la vida pública, cinc anys després de la seva abdicació. Ho va anunciar amb una carta en la qual expressava el seu desig de deixar de presidir activitats institucionals. Darrere hi havia hores de conversa amb el seu fill, el rei Felip, que li hauria insistit en què donés aquesta passa enrere.
Avui Pilar Eyre dona més detalls al respecte a ‘Lecturas‘: “La carta semblava sincera i emotiva, però conté diverses inexactituds. El rei no feia un any que madurava la idea. És més, ni tan sols va ser idea seva apartar-se de les activitats públiques. Va ser fruit d’una dura negociació entre pare i fill. Felip, un mes abans d’aquesta missiva i sense que ho sabéssim ningú, havia estat informat dels comptes opacs del seu pare a Suïssa i que Elionor i ell figuraven com a beneficiaris. Havia acudit a la desesperada a un notari per declarar que no sabia res d’aquests assumptes i renunciava a tot benefici que poguessin derivar-se’n”.
La cronista assegura que a partir d’allà Felip va estar vivint “amb el temor” que Corinna i les investigacions periodístiques a l’estranger poguessin treure a la llum aquestes irregularitats. En sortir del notari, s’hauria enfrontat directament al seu pare: “No ens podem fiar del teu amant ni dels fiscals suïssos ni dels periodistes. Si vols salvar la institució, aquesta és l’única sortida que et queda. Escriu una carta en la qual decideixes retirar-te de les activitats públiques”. El rei Joan Carles s’hauria negat en un principi, però al final ho hauria hagut d’acceptar de mala gana: “Igual que va haver d’acceptar l’abdicació el 2014. Expliquen que els crits entre pare i fill se sentien des del jardí! El rei Joan Carles estava tan enfadat que fins i tot es va negar a anar a la proclamació de Felip i va estar molts mesos sense parlar amb ell”.
Els reis Joan Carles i Felip / Europa Press
Eyre considera que la carta de renúncia del 2019 no va servir de gaire, per la qual cosa el rei Felip va decidir emetre el comunicat de mitjans de març en el qual “rematava simbòlicament el seu pare” en reconèixer implícitament que el rei emèrit havia comès fets presumptament delictius. Com diu Corinna, el rei Joan Carles és com un nen, no distingeix què és legal o il·legal“.
