Raquel Sánchez Silva ha rebut per totes bandes aquests últims dies pel testimoni dels seus antics sogres, que han acudit per primer cop a la televisió espanyola per parlar de la investigació de la mort del seu fill. La presentadora estava casada amb el càmera italià Mario Biondo, que va aparèixer sense vida fa vuit anys. La policia encara no té clar si va suïcidar-se com es pensava inicialment o si havia estat un assassinat. Mentre segueixen buscant-se proves, els sogres de la Raquel deien públicament que creuen que “amaga alguna cosa”. Tenint en compte això, molts pensaven que Alberto Chicote li preguntaria al respecte en el programa que s’ha emès aquest pont. No ha estat així, encara que l’entrevist ha deixat molts titulars.
La periodista ha confessat que ha rebut amenaces de mort a la xarxa, el que ha denunciat en aquesta emissió: “Jo vaig ser de les primeres persones en tenir Twitter. En un principi era una eina en la que veies que podies tenir total llibertat, així que em vaig enamorar d’ella i la veia amb molta esperança. Ara bé, actualment és un lloc en el que pot habitar molt d’odi i rancor. Qui vol fer mal, pot fer-ne molt… S’ha de regularitzar tot el que s’escriu allà, perquè és impossible que segueixi sent un lloc en el que val tot. Jo he rebut amenaces de mort”.
“Hi ha moltíssims comentaris i moltíssims missatges que van dirigits a tu, a la teva vida, als teus fills… Estem parlant d’amenaces i d’amenaces de mort. A ningú no li agrada que l’insultin o l’assetgin. A mi m’ha fet molt de mal, encara que m’ha agafat amb una edat en la que em pot fer mal però no enderrocar”, afegeix. Raquel Sánchez Silva ha viscut moments molt complicats, en els que reconeix que li hauria agradat tenir una mica de fe: “M’hauria agradat creure en alguna cosa, tenir fe en alguna cosa per poder cridar auxili i demanar que m’ajudessin”.
Després de molts anys a televisió, la seva trajectòria és molt admirada. Ara bé, no ha estat fàcil per a ella i assegura que s’ha hagut d’enfrontar a caps amb molts maldats: “Estava fent un programa de televisió i, de sobte, els directors em van dir que reia massa i que el meu riure podria molestar la gent de casa perquè era molest. Encara sort que vaig decidir que no els faria cas… Has de saber identificar els consells. Si jo hauria seguit els meus somnis, m’hauria anat malament. El que faré és seguir fent televisió mentre pugui riure en ella”.
