Plácido Domingo celebra avui el seu 81è aniversari, una data especial que arriba poc després de la seva reaparició a sobre dels escenaris. Cal recordar que el Ministeri de Cultura va suspendre els acords amb ell ara fa dos anys, quan van sortir a la llum les acusacions d’unes dones nord-americanes que asseguraven haver estat víctimes d’abús sexual per part del tenor. No va poder provar-se que diguessin la veritat, però van aconseguir deixar una taca en la imatge pública del cantant que el perseguirà una bona temporada.
Ho ha denunciat en una de les seves entrevistes més sinceres sobre el tema, la que concedeix a El Mundo: “La decisió del Ministeri de Cultura em va semblar simplement injusta i ho dic de mal grat perquè es tracta del Ministeri de Cultura del meu país, al que estimo i al que he defensat sempre. No sóc amic de les polèmiques, per això vaig apartar-me i vaig quedar-me en silenci mentre veia com, en un instant, s’esborraven anys de feina i esforç. El meu error més gran va ser quedar-me en silenci al respecte massa temps. Les notícies sobre la meva presumpta culpabilitat van acabar en cancel·lacions i sóc conscient de la gran confusió mediàtica d’aquell moment. No m’importa reconèixer que potser no vaig saber gestionar degudament la confusió… El resultat d’aquesta decisió ètica va acabar convertint la polèmica mediàtica en un judici paral·lel, això és el que més mal em va fer i el que mai no vaig entendre“.
Plácido Domingo s’enfronta ara a un lleig del Teatre Reial de Madrid que no sap com acabarà: “He signat un contracte amb ells per representar-hi tres actuacions aquest juliol i he pres nota que el meu nom no està publicat… No és una qüestió artística, és política. Per mi demanar perdó, per la meva manera de ser, és abans que res un deure moral i no significa haver comès cap abús. Em preocupa que els fets objectius hagin estat substituïts per eslògans irrespectuosos i falsos”.
El tenor no tenia cap obligació de col·laborar amb la investigació que va dur-se a terme als Estats Units, però va voler fer-ho “per aclarir les coses” i poder continuar actuant allà. Ara revela que el problema va ser que el sindicat en el que estava inscrit des de feia més de 50 anys li va donar l’esquena: “Mai no es van posar en contacte amb mi ni van intentar consultar-me com a membre. Em van considerar automàticament culpable i va obrir una investigació en contra meva… Però no hi havia cap prova i els advocats només podien fer-me preguntes molt generals. Més endavant vaig saber que el sindicat havia enviat correus a tots els membres perquè proporcionessin qualsevol informació sobre mi. Allò va amargar-me profundament i malgrat el resultat de la investigació, que no va trobar cap abús, vaig decidir abandonar el sindicat”.
Un cantant que assegura no haver comès cap abús i que ara es penedeix de no haver concedit més entrevistes en el seu moment per deixar clar que eren acusacions falses. El mal ja està fet i ara només confia que la tempesta acabi i que pugui gaudir dels últims anys de carrera sense més problemes.
