Miriam Giovanelli va ser mare del seu segon fill a principis d’any, en plena nevada pel temporal Filomena. L’actriu de Caronte, Velvet i FoQ ha volgut compartir una reflexió sobre la maternitat l’endemà del dia de la mare, amb la qual revela que l’embaràs no va ser gens fàcil. Ha volgut visibilitzar els problemes que pot trobar-se una dona en el camí fins a tenir el bebè en braços, així com el tabú que envolta encara la infertilitat.
“Fa un any vaig celebrar el primer dia de la mare amb fills i vaig publicar un text sobre infertilitat. El vaig publicar mentre gestava el segon nen, encara que llavors no ho sabia. Un embaràs natural era una cosa que havia estat descartada temps enrere. Malgrat la facilitat amb la que va arribar aquest cop, les primeres setmanes em van retornar a la maternitat que jo coneixia, la dels hospitals i les males notícies. Finalment, l’ectòpic que em va obligar a anar a urgències va resultar ser un heterotòpic que va portar més alegries que penes”, explica.
I afegeix: “Comparteixo això perquè en l’imaginari col·lectiu, la fertilitat es dona per descomptada, el que fa aquest camí més silenciós i frustrant. M’adono que el caminem moltes i que si ens alliberéssim de la pressió, el podríem recórrer més lleugeres”.
I acaba amb una reflexió molt aplaudida: “Vull aprofitar aquest dia per celebrar totes aquelles dones que desitgen que aquest sigui el seu últim dia de la mare sense fills, perquè l’esterilitat i la infertilitat són una part més de la maternitat i aquest dia no hauria de ser un recordatori de les seves carències, sinó de la seva valentia. M’agradaria felicitar també a totes aquelles que van decidir redefinir-se i seguir per altres camins i avui celebren amb un somriure les mares, germanes i amigues mares, sense tristesa. La societat hauria de saber el que significar voler i no poder tenir fills i omplir també aquelles cases de flores. Perquè el punt maternal no ho determina la biologia, és un estat emocional”.
