Mercedes Milá ha estat una de les periodistes catalanes amb més projecció a la televisió espanyola. Ha fet reportatges d’actualitat, entrevistes a personatges importants i també ha treballat durant molts anys com a presentadora de realities. Famosa, especialment, per la seva feina al capdavant de Gran Hermano, avui rememora aquella època en una entrevista molt sincera a El País.
De la seva infància ha recordat com de sobreprotegida estava: “Jo era una nena amb moltes preguntes sobre la taula, però m’avorria. Vaig estudiar en una escola de monges, on érem totes nenes bé i ens marcaven amb aquesta consciència de privilegiades. Fins que em vaig adonar que ser una nena bé era ser una gilip…, per la qual cosa em vaig fer nena malament. Jo duia unes ulleres que m’impedien veure les circumstàncies socials i polítiques del que tenia a prop. Aviat em vaig adonar que allò no era real… A la Universitat vaig coincidir amb gent que no tenia res a veure amb el meu món. I és que a la meva família no eren periodistes, eren marquesos per part de mare i comptes per part de pare. Aristòcrata de collons amb la sang blava”.
Quan Telecinco va oferir-li la possibilitat de treballar a Gran Hermano, ella travessava una època sentimental complicada: “M’havia separat de José Sámano i immediatament després em vaig enamorar de Carlos Castillo, un noi disset anys més jove que jo. Em va deixar, vaig creure que moriria i vaig entrar a GH. Vaig superar el dolor del desamor gràcies al programa. Em va salvar que em deixessin fer tot el procés, fins i tot el càsting. Ara bé, arribava a casa i em posava a plorar. Allò em va treure la salut, però després de José i Carlos no m’he creuat amb ningú com per agafar-li la mà. I no passa res!”.
Una etapa complicada que va aconseguir deixar enrere, encara que després vinguessin molts més problemes precisament per la seva feina en el reality. Ara que s’ha passat a Movistar+ està molt més tranquil·la, satisfeta amb el seu programa i l’expectació més baixa que l’envolta.
