Jorge Javier Vázquez torna de mica en mica a la seva rutina televisiva. Després de patir un ictus fa un parell de mesos, el presentador es recupera gràcies a les discussions habituals del programa del cor. Sembla que la seva salut va millorant, però això no impedeix que hagi d’anar a fer-se proves i revisions. Aquest dimarts hauria anat a l’última, el que li ha donat ales per explicar a ‘Lecturas’ com es troba anímicament.
“Dimarts vaig tornar a l’hospital per fer-me una prova rutinària. Tot en ordre, em van dir. Hauré de tornar al setembre. Crec que haver de sotmetre’m a aquesta prova m’estava desequilibrant més del que pensava. Era passar un altre examen, amb tot el que implica: nervis, angoixa, intranquil·litat”, engega.
Una visita que li hauria recordat la sensació de fracàs i derrota que va viure quan va adonar-se que no podia escollir la vida, sinó que és la salut qui t’imposa com has de viure: “Et rebel·les, fins I tot, perquè no entens que t’hagi hagut de passar precisament a tu. A la nit tens pors que provoquen terror. Però tot això és usual, diuen. La meva psicòloga ho defineix com a estrès posttraumàtic“.
Ver esta publicación en Instagram
Confessa que haver de cancel·lar les funcions de teatre va provocar que no tingués ganes d’escoltar música. Però ara torna a posar els altaveus en marxa: “Una vegada superada la prova de dimarts, sembla que les coses comencen per fi a recol·locar-se. Hi haurà més proves, sí, però ara ens queden per endavant uns mesos propicis per aparcar les inquietuds. Brindem per la vida en tota la seva esplendor”.
Jorge Javier Vázquez / Europa Press
Una columna a ‘Lecturas’ que aprofita, a més a més, per comentar com va anar la boda de Belén Esteban. Com comença el relat? Confessant que li feia mandra anar-hi: “Vaig passar el dissabte de mal humor pensant que havia d’anar a la boda de Belén Esteban. No em trobo còmode entre les multituds i m’enfado amb el món quan accepto una invitació d’aquestes característiques. Posar-me en marxa em va costar la vida. En el cotxe em va donar temps a dormir una mica i un cop allà, el de sempre. Quina alegria haver-hi anat. Quin bon rotllo s’hi respirava. Quina emoció quan va entrar Belén i quina manera de plorar quan va parlar Andrea”. Jorge Javier, tan transparent com sempre, torna a obrir-se en canal.
