La vida de Jaime Lorente va canviar radicalment quan va acceptar interpretar en Denver, el personatge més esbojarrat de La casa de papel. Mai no s’hauria imaginat que la sèrie adquirir tal rellevància i que els fans començarien a perseguir-lo pel carrer, una fama que l’ha fet tocar el cel… i també els inferns. El murcià ha participat en la xerrada de Salvados sobre salut mental, en la que ha reconegut que ha necessitat teràpia perquè ha tocat fons: “Em sento orgullós del que he fet amb mi mateix, de normalitzar el tema i saber què és important per a mi. No em sembla heroic ni valent parlar de salut mental”, diu per ajudar a la normalització del tema.
En el seu cas, els problemes psicològics van arribar amb el boom de la sèrie de Netflix: “La sobreexposició que comporta la meva feina i, en concret, La casa de papel, és el que més m’ha fet patir i estar trist. Jo abans al teatre no guanyava ni un cèntim, però era feliç. L’èxit de la sèrie em va convertir, sorprenentment, en una persona trista que se sentia malament per passar-ho malament. Creia que havia condicionat la meva relació amb la família i els amics per aconseguir el meu somni”. Reconeix que sempre ha estat una persona molt insegura i que va estar a punt d’abandonar la professió quan va adonar-se que la fama l’estava afectant molt: “La gent em demanava una foto pel carrer i jo em considerava un souvenir, ja que ningú no em preguntava com estava. No se’m permetia fallar, tampoc. I tota la felicitat aquesta que es mostra a la xarxa? Mentida, absolutament mentida”.
L’actor considera que el seu entorn el va ajudar molt quan va decidir demanar ajuda, encara que no va ser fàcil: “Encara hi ha l’estima aquest que t’assenyala com “boig” per anar al psicòleg. A més a més, crec que molta gent pensa que si fas teràpia amb 35 anys és perquè amb 15 necessitaves que algú et fes una abraçada. Jo mai no he anat al psicòleg perquè em solucioni els meus problemes, hi he anat perquè em donés les eines que necessito quan sento que pateixo ansietat. Ara mateix tinc inseguretat i ansietat, però les porto millor”.
