Els Javis s’han convertit en un dels matrimonis més mediàtics i fructífers del país. Els carismàtics actors van començar a escriure i han acabat dirigint dos grans èxits, La llamada i Paquita Salas. Mai no s’haurien imaginat arribar tan lluny, però han aconseguit això i més. La participació a ‘Operación Triunfo’ va comportar-los encara més fama, encara que la seva tornada d’enguany com a ‘salvadors’ de l’edició ha estat envoltada de polèmica… Sigui com sigui, el que està clar és que s’han fet un nom i estan triomfant. D’això han volgut parlar a ‘Planeta Calleja‘, precisament, en una entrevista en la qual han mostrat la seva cara més sincera.
Potser t’interessa: Tota la vida de Macarena García, l’actriu de ‘la LLmada’
Junts han viatjat fins a l’Índia, un país molt exòtic que els ha servit d’escenari ideal durant les seves confessions més íntimes. Han parlat dels problemes de la seva infància, de la seva relació i com els ha afectat la fama. Javier Ambrossi va deixar bocabadat Calleja quan va confessar que té problemes psicològics derivats dels seus primers anys: “Vinc d’una família d’adolescents, ja que la meva mare em va tenir amb 18 anys. La separació dels meus pares em va afectar moltíssim. De fet, totes les mogudes mentals que tinc vénen d’allà. Em sento més proper a la meva mare, però sóc igual que el meu pare. Mai no vam tenir molts diners, de fet vaig haver de treballar des de ben jove”. Calvo, en canvi, va fer gala d’haver tingut una infància feliç malgrat la difícil relació amb el pare: “El meu pare era molt seriós, molt exigent. Però ha canviat molt i la nostra relació ha recorregut un camí molt maco. Amb qui millor relació he tingut ha estat amb la meva àvia, de fet, ella ens va inspirar per Paquita Salas. Com que no teníem molt de pressupost, vam vestir el protagonista amb la seva roba i els meus pares cuinaven el càtering”.
Calleja també es va interessar sobre el seu matrimoni. Com es van conèixer? Quan van començar a sortir? L’Ambrossi té set anys més que Calvo, i va ser aquest l’únic motiu pel qual van trigar a sortir: “Els dos érem actors, per la qual cosa ens teníem vistos. El vaig veure en una aplicació i vam començar a parlar per allà. Ens vam trobar a una discoteca, però ell només tenia 18 anys i això em va fer enrere. Ens vam convertir en millors amics, fins que ens vam adonar que era inevitable… A més a més, va ser un enamorament intel·lectual, perquè ens vam adonar que ambdós teníem una passió per escriure que havíem abandonat. Estar junts ens ha aportat moltíssim professionalment parlant, també”. Asseguren, a més a més, que les seves respectives famílies han acceptat molt bé el seu amor i que tenen una bona relació entre ells, un gest que els té encantats.
Durant el viatge a l’Índia van conèixer la cultura del país i els va impactar conèixer una tribu caníbal. El menjar que van ingerir també els va afectar, especialment a en Calvo, que va patir una indigestió. Doncs bé, enmig d’aquest context, també van tenir temps a reflexionar sobre com els ha canviat la fama. Van repetir un munt de vegades que la fama els ha superat durant diversos moments, sobretot per culpa dels mitjans de comunicació: “La gent i els mitjans et posen en un lloc que no et correspon. No és fàcil viure amb aquesta pressió perquè la gent espera molt de tu. Perds el control de la teva vida perquè ets ostatge de la imatge que projectes i que et projectes. Em fa ràbia estar pendent del que pensen els altres tota l’estona”.
Sincers, divertits i atrevits, els Javis van conquistar el 6,4% dels teleespectadors. Què més els queda per fer?
